Resultats de la cerca
Es mostren 9825 resultats
fillol

Fillol de la cornamusa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Cadascun dels bordons petits de la cornamusa.
Al costat de la trompa principal i fixats al braguer, en moltes cornamuses hi ha petits tubs que proporcionen un so fix en vibrar amb una canya senzilla Solen estar afinats a la cinquena o a l’octava del bordó, o a ambdues si n’hi ha dos En alguns instruments actuals, com en les xeremies mallorquines, estan segats i no sonen, però es mantenen com a ornaments tradicionals, com a testimoni dels seus instruments antecessors
trompa
Música
En l’orgue, joc de llengüeta de gran potència sonora.
És emprat especialment per l’orgueneria britànica romàntica i moderna, a voltes amb el nom de tuba o tuba mirabilis Requereix una gran pressió d’aire, entre 100 i 700 mm De vegades designa també, de manera abreujada, el joc de trompeta Bibliografia Andrés, R Diccionario de instrumentos musicales , Biblograf SA, Barcelona 1995 Baines, A Brass Instruments Their history and development , Faber & Faber, Londres 1976 Maideu, J Instruments musicals , Eumo Editorial, Vic 1995 Tranchefort, FR Los instrumentos musicales en el mundo , Alianza Música, Madrid 1985
corda simpàtica
Música
En els cordòfons que en tenen, cadascuna de les cordes que, sense ser tocades, sonen en ser excitades per la vibració d’altres que sí que ho són (fregades, polsades, percudides, etc.).
Les cordes simpàtiques, anomenades també cordes de ressonància, vibren amb la mateixa freqüència o amb la d’un dels harmònics de les cordes que exciten la seva vibració, la qual cosa produeix un so conjunt tímbricament diferent -més ric- del que produirien les cordes normals les que no són simpàtiques soles Les cordes de ressonància s’empren en un variat nombre d’instruments, com ara la viola d’amor, que n’inclou de sis a catorze de metàlliques, el baríton o el sitar
taula harmònica

Taula harmònica de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En els instruments cordòfons, superfície rígida i flexible -generalment de fusta- que rep directament l’energia vibratòria de la corda, a través d’un o més ponts (pont), i la transmet a l’aire en forma d’ones sonores.
És habitualment una superfície de fusta o altres materials pell, materials sintètics, parallela a la direcció i al pla de les cordes en les cítares cítara , i perpendicular en les arpes arpa Sobre aquesta taula s’hi fixen els elements de transmissió de les vibracions ponts, celletes, clavilles i clauets o botons En alguns instruments la tapa tanca un espai buit, formant un ressonador anomenat caixa harmònica o caixa de ressonància Com a part estructural suporta la tensió i pressió de les cordes i això fa que les seves propietats mecàniques siguin especialment responsables de la qualitat…
música de la Corunya
Música
Música desenvolupada a la Corunya (Galícia).
Crescuda al voltant de la torre Farum Brigantium , visqué, entre els segles XVI i XVIII, una època de crisi cultural i retrocés econòmic Fou a partir d’aquesta darrera centúria que experimentà un gran creixement gràcies al comerç amb les colònies americanes i, ja al segle XX, esdevingué un important centre industrial El renaixement cultural gallec, produït dins el marc del Romanticisme, tingué lloc al segle XIX Tota una generació d’intellectuals i artistes lluitaren per la restauració de la cultura gallega Entre els compositors més importants cal destacar Marcial Francisco del…
caldera
Música
Cavitat semiesfèrica, generalment de coure, utilitzada com a ressonador de les timbales.
Està coronada per una anella, voltada d’unes petites claus, que serveix per a tensar la membrana i ajustar-ne l’afinació
música d’Oviedo
Música
Música desenvolupada a Oviedo (Astúries).
La ciutat es desenvolupà al voltant del monestir benedictí de San Vicente, del 761 Aquest monestir i els que es construïren més tard -San Pelayo i Santa María de la Vega- foren centres de música sacra i profana Alfons II d’Astúries 791-842 hi establí la cort i així passà a ser la capital del regne asturià Al segle XII, el bisbe Pelagi introduí a la ciutat l’ofici de Santa Eulàlia -d’orígens francesos-, que es mantingué fins el 1636 Durant els segles XVI i XVII, la catedral fou un centre important de música litúrgica El 1508 foren encarregats dos orgues que substituïren el del segle XIV, i…
pneuma
Música
Passatge de cant sense paraules que apareix en determinades peces del repertori medieval gregorià (del grec pneuma, ’esperit', ’buf').
En les antífones, sobretot en les que serveixen de model als tonaris, té lloc sobre l’última vocal En els alleluies equival al jubilus , o vocalització que es produeix sobre la darrera ’a' En algunes seqüències constitueix seccions senceres, que segueixen a tots o alguns dels seus versos
caixa
Música
Part estructural d’alguns instruments, generalment buida, responsable d’una funció principalment de suport i protecció d’altres parts sonores més importants.
En els tambors, panderos i altres membranòfons, la caixa és la part rígida que subjecta i manté tenses les membranes És una part de l’instrument poc activa en la formació del so i, en la majoria dels casos, acústicament inerta
instrument
Música
Objecte de què hom se serveix, mitjançant una manipulació especial, per a produir sons musicals.
Tot i que en la cultura occidental és un terme sense gaires dificultats d’interpretació, és obvi que el seu significat depèn del que es doni a la paraula música Aquesta flexibilitat semàntica possibilita que, en certs contextos, pugui incloure’s en aquesta categoria qualsevol objecte sonor En un sentit més restrictiu, s’entén per instrument musical l’objecte capaç de produir sons mitjançant un generador sonor, proveït d’un amplificador per a projectar els sons en freqüències audibles per l’individu receptor i dotat de sistemes o mecanismes que possibilitin la modulació dels sons, qualitat…