Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Niça i posteriorment, entre el 1947 i el 1953, es perfeccionà al de París amb Marguerite Long, Francis Poulenc, Jacques Février i Jean Batalla Guanyà diversos premis, com els del Concurs GB Viotti de Vercelli 1953, el Concurs Internacional de Piano F Busoni 1954, el Concurs Internacional de Ginebra 1955 i el Concurs Internacional de Piano Alfred Casella a Nàpols 1956, entre d’altres Tots aquests guardons afavoriren la seva projecció com a concertista Amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín, dirigida per H von Karajan, realitzà una de les seves actuacions més…

Estudià música a la Folkwangschule d’Essen 1950-53 i a Berlín Fou membre de l’Orquestra Filharmònica de Friburg fins el 1957, any en què entrà a formar part de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, i dos anys després fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Música de Primavera de Praga El mateix 1959 fou convidat a ingressar en la Camerata Instrumental de la Societat Telemann d’Hamburg El 1961 fou nomenat professor del Conservatori de Berlín, i el 1968, de la Hochschule de la mateixa ciutat La seva àmplia discografia inclou principalment obres del repertori barroc i…

Estudià cant amb Martha Mödl i debutà a Lübeck el 1967 Entre el 1971 i el 1976 actuà a l’Òpera de Wuppertal i parallelament es presentà en diversos teatres d’òpera d’Alemanya i Àustria i també en ciutats com Barcelona, Ginebra i París També actuà a l’Amèrica del Sud Teatro Colón de Buenos Aires i als Estats Units Seattle, entre el 1975 i el 1984, cantà L’anell del Nibelung Aquest darrer any, amb el paper titular d' Electra R Strauss, actuà al Metropolitan de Nova York El 1990 interpretà el paper de Tintorera en unes funcions de Die Frau ohne Schatten , de R Strauss, a Bonn Tres anys més tard…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i aviat s’erigí com una de les veus joves més importants de la seva tessitura Debutà el 1955 amb diversos recitals de lied a Madrid Tres anys més tard, a Sevilla, actuà per primera vegada com a cantant d’òpera amb Rigoletto , al costat d’Alfredo Kraus Aviat fou contractada per a cantar als teatres d’òpera i festivals més importants, tant d’Europa com d’Amèrica Al Liceu de Barcelona, entre el 1969 i el 1977, interpretà nombrosos papers en obres com ara Les noces de Fígaro , Don Giovanni , Turandot , Fedora , Les Huguenots , Faust i Falstaff…

Inicià els estudis musicals a Barcelona i el 1912, després d’haver debutat al Gran Teatre del Liceu amb Sigfrid , es traslladà a Milà, on perfeccionà la seva tècnica de cant i realitzà diverses actuacions El 1921, al Teatro La Fenice de Venècia, interpretà Andrea Chenier al costat d’A Pertile La temporada 1924-25 cantà La valquíria al Teatro alla Scala sota la direcció d’A Toscanini i el 1927 hi estrenà Sly , d’E Wolf-Ferrari Un any més tard, R Strauss la dirigí en El cavaller de la rosa i, novament sota la direcció de Toscanini, interpretà el paper de Comtessa d’Almaviva a Les noces de…

Vida Exerceix un paper cabdal de mestratge i d’impulsor del cant coral i la pedagogia musical a Mallorca Fou director de l’Escola Universitària de Mestres i professor a l’àrea de música de la Universitat de les Illes Balears Dirigí la històrica coral de l’Escolania del Santuari de Lluc, coneguda com a "Blauets de Lluc" 1993-2001 Entre les seves composicions, la més rellevant és la Cantata de la fosca i de la llum Ha publicat tres llibres d’arranjaments corals de cançons tradicionals Bibliografia Bibiloni i Llabrés, Baltassar Cançoner de pedagogia musical sobre cançons i refranys de Mallorca…

Deixeble de L Berkeley i H Ferguson a la Royal Academy of Music de Londres, amb ells adquirí la tècnica necessària per a desenvolupar un talent creatiu que a setze anys el portà a utilitzar el mètode de composició amb dotze notes dodecatonisme Una beca del govern francès 1957 li permeté estudiar dos anys amb Pierre Boulez El 1959 s’erigí com un dels noms més importants dins dels cercles compositius britànics La diversitat de llenguatges, l’amplitud de registres de la seva obra i la varietat estilística li permeteren crear una obra prolífica Si bé les seves primeres mostres compositives …

És fill del violinista i compositor Agustín León Villaverde 1905-1986, de qui fou deixeble al Conservatori de Santa Cruz de Tenerife El 1949 es traslladà a Londres, on es perfeccionà amb Albert Sammons i Alan Loveday i també al Royal College of Music, on es diplomà amb primers premis de violí i de música de cambra El 1957 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Música Contemporània de Darmstadt Continuà el seu perfeccionament musical amb André Gertler al Conservatori de Brusselles, centre d’on fou professor auxiliar i, des del 1970, professor titular Ha estat també cap…

Deixeble de Salvador Gea al Reial Collegi del Patriarca de València, més tard estudià al conservatori de la ciutat La Guerra Civil Espanyola aturà la seva formació, que reprengué al conservatori de València amb JV Bàguena, M Palau i JM Machaconses Combinà la dedicació a la música i la de funcionari a l’Administració de la Sanitat Social Interessat en la renovació del llenguatge musical valencià, en el catàleg de la seva producció sobresurten les Nou cançons per a la intimitat 1966, per a soprano, tenor, baix, flauta, clarinet, fagot i piano, en què explorà les possibilitats de l’atonalisme i …

A catorze anys començà a aprendre l’ofici d’enquadernador i, poc després, començà a estudiar música al Conservatori Witte i a l’escola de música i dansa Folkwang de la seva ciutat Tingué com a mestres destacats de composició Ludwig Weber i Walter Dietrich Mobilitzat el 1940, fou tanmateix declarat “políticament dubtós” per la Gestapo a causa dels seus antecedents familiars catòlics Després de la Segona Guerra Mundial, fou mestre de capella a Buchau am Federsee i a l’església Wrangen a Ulm, on també exercí la docència a l’escola municipal Com a professor a l’Escola Superior Estatal de Música…