Resultats de la cerca

La figura que representa cadascuna de les noves divisions és, normalment, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell 7 semicorxeres en lloc de 4, en compàs 2/4 -exemple en compàs simple- o 7 semicorxeres en lloc de 6 en compàs 6/8 -exemple en compàs compost- S’indica amb la xifra 7, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup

En la música dodecatònica dodecatonisme una sèrie és una successió de dotze notes diferents, les dotze notes de l’escala cromàtica, que se segueixen sense repetició, segons l’ordre fixat pel compositor, i que, subjectes a diversos tipus de transposicions i transformacions, serveixen de base per a la composició d’una obra En la música serial, i sobretot en la que s’emmarca en el corrent anomenat serialisme integral serialisme , les sèries poden estar constituïdes per elements dinàmics, tímbrics, valors rítmics, etc També es coneix amb el nom de sèrie la presentació d’un sistema1 musical…

En els instruments de llengüeta senzilla, una pala individual es fixa a l’extrem del tub, tot obturant parcialment l’entrada de l’embocadura En les llengüetes dobles, són dues peces simètriques que formen la ca nya Orientades l’una contra l’altra, deixen un pas estret per a l’aire, que, juntament amb les pales, es posa en vibració en ser forçat a travessar-lo En aquest tipus de llengüeta, les pales se subjecten al tudell lligades amb fil

Sèrie de quintes © Fototecacat/ Studi Ferrer La importància del sistema de quintes possiblement rau en el fet que la 5aJ és considerada l’interval generador És a dir, la 5aJ és l’únic interval que, encadenat en successió ascendent o descendent, dona lloc a totes les notes del sistema musical A més, o probablement per aquesta mateixa causa, la relació de 5aJ determina moltes de les característiques de la tonalitat, com la construcció dels modes, la relació entre fonamentals harmòniques i la relació entre les tonalitats Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Així, en principi, la relació entre…

Els acords pèntades tenen, a més de 5a, 3a i 7a, la 9a que pot ser major o menor Aquest element constitutiu s’expressa en forma d’interval compost a diferència dels altres, que s’expressen sempre en la seva reducció a l’interval simple per a indicar que per a la seva comprensió és imprescindible que hi hagi com a mínim una 9a entre la fonamental i aquesta nota

L’acord tríada té, a més de la 5a, la fonamental i la 3a Quan la 5a és justa, l’acord s’anomena acord perfecte, i si aquesta és augmentada o disminuïda, es tracta de l’acord augmentat o acord disminuït, respectivament

L’acord tríada té, a més de la 3a, la fonamental i la 5a Quan la 3a és major, l’acord s’anomena acord major quan la 3a és menor, s’anomena acord menor

També s’anomena octava abreujat 8a la vuitena nota de l’escala respecte d’una nota donada Per extensió també rep aquest nom la gamma de notes compreses en l’interval d’una octava Quan es parla d’octava se sobreentén que es tracta de l’8a J, però existeixen a més l’8a aug do 3 -do♯ 4 i l’8a dism do 3 -do♭ 4 Des del punt de vista acústic, l’interval d’8a J implica una relació de freqüències de 21, que és la que hi ha entre els dos primers harmònics de la sèrie L’efecte de consonància que causa en l’oïda és tan gran, que es produeix una identificació gairebé total entre els sons que es troben…

També s’anomena sèptima o setena abreujat 7a la setena nota de l’escala respecte d’una nota donada La 7a M té onze semitons do 3 -si 3 , la 7a m en té deu do 3 -si♭3, la 7a aug en té dotze do 3 -si♯ 3 i la 7a dis té nou semitons do♯ 3 -si♭ 3

També s’anomena sexta o sisena abreujat 6a la sisena nota de l’escala respecte d’una nota donada La 6a M té nou semitons do 3 -la 3 , la 6a m en té vuit do 3 -la♭ 3 , la 6a aug en té deu do 3 -la♯ 3 i la 6a dis té set semitons do♯ 3 -la♭ 3