Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de llengüeta senzilla tipus clarinet doble La forma castellana albogue antigament s’utilitzava per a identificar diferents instruments musicals aeròfons, de llengüeta doble o senzilla, o fins i tot amb bisell Probablement la forma més comuna era una variant de la xeremia Al País Basc, l’ alboka és un instrument del tipus clarinet doble -sovint idioglota-, fet de canya i amb dos pavellons, generalment de banya, als extrems i amb un suport de fusta o agafador Els dos tubs acostumen a tenir cinc i tres forats digitals respectivament El pavelló de l’…

Cal tenir en compte, però, que sovint els números d’opus han estat introduïts pels editors, de manera que poden obeir més a la data de publicació que a la data de composició de l’obra Beethoven fou el primer compositor que utilitzà els números d’opus amb una certa consistència

El segle XVIII fou l’època de màxima popularitat per a aquest tipus d’orgues se’n construïren models petits que es penjaven al coll, d’altres que s’arrossegaven amb rodes, o bé -en el cas de certs models anglesos- altres de més grans que s’empraren sobretot a l’església

Vegeu forte

Vegeu piano1

Vegeu forte

L’extrem exterior de la raseta sobresurt del peu del tub per a poder-lo agafar amb una eina especial per a afinar els jocs de llengüeteria En els orgues més primitius, aquesta peça no existia, i tan sols una petita falca de fusta fixava la llengüeta i en determinava el to A partir del segle XVI, es conserven instruments amb raseta mòbil de fil de llautó o de ferro

Tenint en compte el seu traçat, pot ser d’accents, com per exemple la notació hispana, o de punts, com l’aquitana Hi ha notacions els neumes de les quals són disjunts, com en el cas de la paleofranca i la lorena, i d’altres en què els neumes són conjunts, com en la de Sankt Gallen, en la francesa i en la primitiva catalana notació catalana Entre les notacions de l’Europa central la més important és la de Sankt Gallen, sorgida al monestir del mateix nom i que és una de les més antigues s’estengué per Suïssa, el nord d’Itàlia i l’est de França, i influí en el desenvolupament de les notacions…

És un terme completament en desús actualment, però al segle XIX i a la primera meitat del segle XX fou molt més emprat que el d’organologia En aquest sentit, Felip Pedrell Organografía musical antigua española , 1901 diu que " no tan usada como la voz organografía, aceptan otros musicógrafos la palabra organología " L’ús que Pedrell fa de la paraula musicógrafo mostra, a més, que el mateix dilema existent entre organografia i organologia es donava -simultàniament- entre altres termes de construcció similar, com musicologia i musicografia, musicòleg i mú sicògraf, etc no cal dir que, a l’…

La freqüent absència de rigor científic en aquest tipus de publicació ha ocasionat el descrèdit de la disciplina D’altra banda, els seus principals objectius han estat assumits per la historiografia musical i la musicologia Al nostre país ocupà un lloc relativament important mentre la música i la seva història no eren presents a la universitat com a disciplines acadèmiques No obstant això, segueixen publicant-se treballs descriptius o informatius, a la manera de monografies i articles de premsa o revistes, l’objectiu dels quals és, basant-se en els resultats de la recerca, divulgar dades i…