Resultats de la cerca

Després d’haver estudiat amb A Schnabel, el 1935 debutà a la seva ciutat natal El 1952 guanyà el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica, i emprengué la seva carrera com a solista en diferents concerts oferts arreu d’Europa i dels EUA Des del 1960, una malaltia a la mà dreta li impedí prosseguir la carrera de pianista, malgrat que posteriorment tocà obres escrites per a la mà esquerra A partir d’aquest fet es dedicà a la docència i a la direcció orquestral El 1965 dirigí la Fundació Walter Naumburg i, amb Dina Koston, cofundà i codirigí el Theatre Chamber Players de Washington 1968-2003, un conjunt…

Aconseguí anar a estudiar a Nàpols, tot i l’oposició de la seva família Malgrat que quedà sisè en el famós concurs d’òperes organitzat per l’editorial Sonzogno en el qual guanyà la Cavalleria rusticana de P Mascagni, l’editorial patrocinadora d’aquesta competició restà prou impressionada per a encarregar-li una nova òpera Aquesta fou Mala vita 1892, una obra intensament verista Després de compondre Regina Diaz 1894 assolí un èxit permanent amb Andrea Chenier 1896, obra que, malgrat la cruesa del seu argument i els detalls realistes, arriba sovint a un lirisme quasi puccinià Fedora 1898 és l’…

Gràcies a un gran talent innat i a un gran esforç, superà una coixesa que li dificultava la interpretació Es formà al Conservatori de Música de Barcelona amb Jordi Torras, Mercè Roldós i Joan Massià Posteriorment assistí als Cursos Internacionals de Weikersheim i estudià al Mozarteum de Salzburg amb Paul Schilawsky, Walter Klein i Gerald Moore Actuà en nombrosos festivals de Barcelona, Granada, Santander, Cadaqués, s’Agaró i Torroella de Montgrí, i tingué presència internacional al costat de notables instrumentistes, com el flautista Jean-Pierre Rampal, els violoncellistes Radu Aldulescu i…

Fou deixeble de Lluís Millet i d’Antoni Nicolau a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Harmonitzà una quantitat important de cançons populars, compongué música coral, música escènica i sardanes, i feu nombroses transcripcions d’obres dels segles XVII i XVIII Malgrat la poca popularitat del seu nom en l’àmbit sardanista, la qualitat lírica de les seves sardanes el feu mereixedor de més de vint premis, entre els quals cal citar els Jocs Florals de Girona per De bon matí 1917, els Jocs Florals de Figueres per Flor de neu 1917, el Premi Barcino per Vela al vent 1953, el Premi S’Agaró per…

Inicià estudis de medicina, però aviat es decantà per la música i la dansa Deixeble de Joan Magriñà, estudià ball flamenc amb Pericet, Francisca González, la Quica , i Juan Sánchez, el Estampío Formà parella amb Susana Audeoud i actuaren arreu del món amb el nom de Susana y José Foren els primers que dugueren els mites espanyols al ball i la seva obra marcà una pauta important en el camp coreogràfic de l’Estat espanyol Considerats els pioners del ballet teatre flamenc, amb la seva trajectòria establiren un pont entre el “crit” expressionista alemany i el quejío flamenc Creà les coreografies…

Fins el 1896 estigué vinculada a la Banda Municipal de Barcelona, i la primera seu de l’escola fou al carrer de Lledó Josep Rodoreda fou director de les dues institucions Rodoreda volia donar a conèixer la música als joves i estimular-los perquè componguessin a través d’una institució oberta a totes les tendències estètiques i que, a més, reunís tots els recursos necessaris per a una completa formació artística La seva gestió fou durament criticada i abandonà el càrrec l’any 1896 Del 1896 al 1930 el substituí A Nicolau, i la direcció de la banda fou delegada a C Sadurní També l’any 1896 l’…

Integrat per Graham Nash Blackpool, Lancashire, 2 de febrer de 1942, provinent del grup The Hollies  Stephen Stills Dallas, Texas, 3 de gener de 1945, provinent dels Buffalo Springfield  David Crosby Los Angeles, Califòrnia, 14 d’agost de 1941 – 18 de gener de 2023, provinent de  The Byrds , i Neil Young Toronto, Ontario, 12 de novembre de 1945, que s’hi incorporà el 1969 Considerat un dels grups més influents de la música americana de les quatre últimes dècades i una de les bandes de rock més importants del moviment hippy , fou l’única formació que aconseguí igualar l’impacte social provocat…

Vida Considerat el més gran intèrpret de violoncel del segle XX, i un dels millors de tots els temps, fou també l’home que escollí viure i morir a l’exili per fidelitat als seus ideals de llibertat, de pau i de catalanitat Nasqué en el si d’una família modesta A cinc anys començà l’estudi de la música amb el seu pare, Carles, i molt aviat li cridà l’atenció el violoncel Conscient del talent que tenia per a la música, la seva mare decidí traslladar-se a Barcelona, on el noi estudià a l’Escola Municipal de Música amb Josep Garcia i Robles , que fou l’únic mestre de violoncel que tingué Casals…

Vida Fill del músic i director de la banda de Sueca  Emilio Serrano y Ruiz , a dotze anys tocava el violí i la guitarra El 1889 començà a estudiar amb Salvador Giner al Conservatori de València, i compongué una missa, fugues i cançons per a cant i piano, amb les quals es donà a conèixer El 1900 es traslladà a Madrid pensant que allí li seria més fàcil dedicar-se a la composició de sarsueles A la capital madrilenya estudià amb J Monasterio i inicià la seva activitat musical enmig de grans dificultats, ja que no gaudia de cap suport Collaborà amb M Fernández Caballero en la composició de…

Es formà al Conservatori de Madrid amb J Espín, H Eslava i E Arrieta Acabà els estudis amb qualificacions brillants, i obtingué una pensió per a estudiar a l’Acadèmia d’Espanya a Roma La seva primera òpera, Mitrídates 1882, fou rebuda amb un cert apreci La seguí l’estrena de Doña Juana la Loca 1890, obra que compongué durant la seva estada a la capital italiana A continuació escriví òperes com Irene de Otranto 1891, basada en un llibret de J Echegaray, i Gonzalo de Córdoba 1898 El 1896 li fou encomanada la direcció artística del Teatro Real de Madrid Com la majoria de compositors de l’època,…