Resultats de la cerca
Es mostren 179 resultats
fons

Fons del violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part de la caixa de ressonància dels instruments cordòfons oposada a la taula harmònica i a la part de l’instrument des d’on s’accionen les cordes.
En els instruments de tipus cítara piano, el fons és parallel a la taula harmònica, a la qual se subjecta mitjançant els costats En els cordòfons amb mànec violí pot no ser totalment parallela a la tapa i se subjecta amb els riscles Es construeix d’un material diferent del de la taula harmònica, ja que la seva funció és més estructural que sonora
jocs de fons
Música
En l’orgue, registració formada pel conjunt dels jocs labials, excloent-ne, però, les mutacions i les mixtures.
Engloba les tres famílies principals la dels flautats, la de les flautes i la de les gambes, en les tessitures de 32', 16', 8’ i 4' Alguns autors hi inclouen també els jocs de 2' D’altres, com ara Jordi Alcaraz, hi afegeixen encara els d’1' Són la base sonora de l’instrument De gran contrast amb els jocs que formen el ple de l’orgue i amb els de la llengüeteria, els jocs de fons constitueixen una registració molt pròpia de la música romàntica
Lluïsa Fons i Ruiz
Música
Soprano valenciana.
Començà la seva formació musical amb el seu pare i el 1879 es traslladà a Madrid per perfeccionar estudis de cant a l’Escuela Nacional de Música Alumna destacada, guanyà el premi de cant instituït per la cantant Cristina Nilsson El 1884 debutà al Teatro Real de Madrid amb El barber de Sevilla , de G Rossini La seva actuació fou un èxit complet i la crítica li dedicà molts elogis Cantà en diversos teatres de França i Itàlia i el 1889 l’empresari del Gran Teatre del Liceu Albert Bernís la contractà per a actuar a Barcelona amb l’òpera Lucia de Lammermoor , de G Donizetti A partir d’aquell…
mandolina

Mandolina
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Petit instrument de corda pinçada de caixa piriforme amb fons bombat i mànec curt.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec La taula harmònica té una obertura central i presenta un petit desnivell a l’altura del pont El mànec és dividit en trasts fixos de metall i el claviller és pla, amb forma de pala, amb les clavilles situades a la part posterior Les cordes se subjecten amb uns botons que hi ha a la part inferior de la caixa Pertanyent a la família de la mandola , apareix amb caràcters propis al final del segle XVII La més antiga és la mandolina milanesa, amb sis ordres de cordes dobles de tripa que es pinçaven amb els dits La seva…
chitarrone

Chitarrone
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada de cos gran i fons bombat, amb mànec molt llarg i dos clavillers.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Molt usat a Europa des del final del segle XVI, especialment per a l’acompanyament, forma part de la família dels llaüts renaixentistes llaüt Generalment està encordat amb sis ordres dobles ordre —en alguns instruments, ordres senzills— que passen per sobre del diapasó i s’afinen des del claviller més proper a la caixa de l’instrument Vuit cordes més llargues, externes al diapasó, queden situades en el mateix pla, però es fixen a l’altre claviller, situat a l’extrem del mànec Totes les cordes…
guiterra
Música
Terme emprat en els textos medievals per a anomenar instruments de la família dels llaüts de mida petita, és a dir, amb corda pinçada, taula harmònica el·líptica i fons bombat.
Johannes Tinctoris, adscrit a la cort d’Aragó a Nàpols, en el seu tractat De Inventione et Usu Musicae ~1487 descriví aquest instrument com a catalanis inventum JM Lamaña l’anomena mandora sic , i apareix representat en l’abundant iconografia dels segles XIV i XV La forma fonètica ’guiterra’ es conserva encara a les Illes Balears per a denominar la guitarra actual Alguns autors consideren aquest nom com el terme medieval genèric utilitzat per a descriure qualsevol instrument de corda pinçada amb els riscles més o menys regulars, fons pla, mànec amb trasts i cordes de tripa L’…
ànima

Ànima d’un violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En certs instruments d’arc, com ara els de les famílies del violí i la viola, petita peça cilíndrica de fusta, situada dins la caixa de ressonància, verticalment entre la tapa harmònica i el fons, prop de la vertical del peu del pont corresponent al registre agut.
S’aguanta per la mateixa pressió del fons i la tapa, mai no és encolada Té una doble funció sostenir la pressió produïda per les cordes sobre la tapa a través del pont, i transmetre la vibració de la tapa al fons, reforçant la sonoritat La seva situació, especialment respecte al pont, afecta molt la qualitat del so de l’instrument Com més a prop del pont és, més n’augmenta el volum, fent-lo més clar Si se n’allunya, n’endolceix el timbre i en redueix el volum Com que és una peça clau en la sonoritat de l’instrument, rep el nom d’ànima, almenys en la majoria d’idiomes llatins L’operació de…
Centre de Documentació de la Música Contemporània
Música
Organisme fundat l’any 1986 per Joan Guinjoan, sota els auspicis de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu de crear un fons documental de la música contemporània catalana, amb partitures, escrits i documents fonogràfics.
El 1987 el Centre basà la seva activitat en la difusió musical i inicià l’organització de les Setmanes Internacionals de Música Contemporània, que tingueren una gran repercussió internacional L’èxit d’aquesta manifestació feu decidir l’Ajuntament a transformar-la, l’any 1994, en el Primer Festival de Música del Segle XX, que posteriorment rebé el nom de Festival de Músiques Contemporànies Aquesta fou la darrera activitat que organitzà el Centre, que es clausurà el 1994 La documentació recollida durant els anys de funcionament passà al fons del Conservatori Superior de Música de…
llaüt

Llaüt
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada format per una caixa de contorn piriforme i fons bombat, mànec amb trasts movibles, i claviller corb amb clavilles laterals.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup de llaüts de mànec Utilitzat en la música occidental des de la Baixa Edat Mitjana, conegué la seva esplendor a l’Europa dels segles XVI i XVII Les cordes estan agrupades per parells ordres, lligades a la base de l’instrument sobre un pont, i la taula harmònica sol portar una o més rosetes El llaüt europeu deriva de l’instrument àrab anomenat ’ ud -terme que significa literalment ‘fusta’ o ‘branca’- precedit per l’article al Introduït a Europa pels àrabs a través de l’Àndalus, es difongué cap a Occident L’origen del…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina