Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Marcel Landowski
Música
Compositor, crític i director francès.
Estudià amb la pianista M Long i a partir del 1934 composició amb H Büsser al Conservatori de París A partir dels anys seixanta ocupà diversos càrrecs importants relacionats amb la música Fou director del Conservatori de Boulogne-sur-Seine 1959-62, director de música al Ministeri d’Afers Culturals 1966-75 i membre de l’Acadèmia de Belles Arts Des de tots aquests càrrecs promogué la creació d’orquestres regionals i una reestructuració de l’ensenyament musical als conservatoris Les seves composicions, amb un llenguatge a mig camí entre la tradició i les avantguardes, pertanyen als gèneres més…
Josep Sancho i Marraco
Música
Compositor, organista i mestre de capella català.
Membre de l’escolania de la catedral de Barcelona, estudià piano amb J Vinyas i orgue i composició amb el seu oncle J Marraco i D Mas i Serracant Fou nomenat organista 1895 i mestre de capella 1907 de l’església de Sant Agustí de Barcelona Del 1923 al 1957 dirigí la capella de la catedral de la mateixa ciutat Fou censor de l’Asociación Ceciliana Española i vocal de la Comisión Diocesana de Música Religiosa Collaborà en diverses antologies, entre d’altres l' Antología Orgánica Práctica de P N Otaño i en les publicades a París per l’Abbé J Joubert Com a compositor conreà tots els gèneres i les…
Vladimir Vasil’evic Stasov
Música
Crític d’art i musical rus.
Fill d’un dels arquitectes russos més importants de l’època, rebé una acurada educació Compaginà els estudis de música amb els de dret i posteriorment, un cop acabada la seva formació, passà alguns anys treballant en diversos departaments governamentals Entre el 1851 i el 1854 visqué a Itàlia i treballà com a secretari d’un aristòcrata rus Fou durant aquesta època que descobrí, a Roma, el fons de música de l’abat Luigi Santini En copià bona part de la collecció de música antiga i publicà un estudi sobre aquest personatge L’Abbé Santini et sa collection musicale à Rome 1854 A partir del 1856…
Johann Nepomuk Poissl
Música
Compositor alemany.
Nascut en el si d’una família aristocràtica, començà estudis universitaris, però aviat decidí dedicar-se a la música A Munic estudià composició amb F Danzi i l’Abbé Vogler L’any 1806 estrenà la seva primera òpera, Die Opernprobe 'Assaig d’òpera', seguida pocs anys més tard per Antigonus i Ottaviano in Sicilia Tot i l’èxit creixent de la seva música, amb altres òperes com Athalia , Der Wettkampf zu Olympia 'La competició a Olímpia' i Nittetis , i el suport de Carl Maria von Weber, Poissl tingué dificultats per a assolir una posició que li garantís l’estabilitat econòmica…
Xavier Cugat i Mingall
Música
Violinista i director català.
Vida El 1905 es traslladà a Cuba amb la seva família, i a dotze anys esdevingué primer violinista de l’Orquesta Sinfónica del Teatro Nacional de l’Havana El 1916, els Cugat s’establiren als Estats Units, on Xavier inicià la seva trajectòria musical com a violinista de l’orquestra que acompanyava les gires d’Enrico Caruso Després d’un temps formant duet amb Rita Montaner, la seva primera esposa, decidí deixar la música clàssica per dedicar-se a la música afrocubana, que "americanitzà" per tal de facilitar-ne l’acceptació per part del públic dels Estats Units, per la qual cosa pot ser…
harmònium

Harmònium
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent amb llengüetes lliures accionat mitjançant unes manxes i un teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu La particularitat principal de l’harmònium és l’ús de llengüetes lliures, que, a diferència de les batents, mantenen constant el nombre de vibracions encara que es modifiqui la pressió de l’aire que circula al seu través Això permet tenir un instrument de petites dimensions, amb una tímbrica molt variada, i regular la dinàmica crescendo , diminuendo Fou molt utilitzat en la segona meitat del segle XIX i la primera del XX com a instrument de cambra, a les sales del cinema mut, i com a instrument de petites esglésies o capelles…
Giacomo Meyerbeer
Música
Compositor alemany.
Vida El seu nom real era Jakob Liebmann Beer, però afegí al cognom patern el de la seva mare Meyer, que, com el seu pare, provenia d’una família rica i important en el si de la comunitat jueva de Prússia La seva casa a Berlín era un destacat centre d’activitat cultural Només amb onze anys, Meyerbeer fou presentat en públic com a pianista Els seus primers professors de composició foren CF Zelter i BA Weber Entre el 1810 i el 1811 estudià amb l’Abbé Vogler, a Darmstadt, on fou company i amic de Carl Maria von Weber El 1910, a Berlín, havia estrenat la seva primera obra per a l’…
Jean-Philippe Rameau
Música
Compositor i teòric francès.
Vida Rebé les primeres classes del seu pare, que era organista a Dijon A divuit anys fou enviat a Itàlia, on passà una curta temporada d’estudis a Milà El 1706 era a París, servint com a organista Allí publicà, aquest mateix any, el seu Premier livre de pièces de clavecin El 1709 tornà a Dijon per substituir el seu pare com a organista a Notre- Dame El 1713 residia a Lió i el 1715 a Clarmont, a la catedral de la qual romangué vuit anys en qualitat d’organista Cap al 1723 el capítol catedralici li donà permís per a deixar el càrrec anà a París per segona vegada i s’hi establí definitivament…
violí

Violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec Deriva del membre de tessitura soprano o discant de la família de les viole da braccio És difícil, però, determinar en quin moment el violí s’independitzà de la família originària per formar-ne una de pròpia -integrada pel mateix violí soprano, la viola contralt, el violoncel tenor/baríton i alguns tipus de contrabaix baix-, atès que la terminologia de l’instrument fou imprecisa fins molt temps després de l’aparició de l’instrument En els seus primers estadis, el mateix nom s’assignava a…