Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori d’Atenes, on estudià piano amb S Farandatos i es graduà el 1952 Més tard fou deixeble de composició de Iannis Andreu Papaioannu al Conservatori Hellènic, on es graduà el 1956 Continuà la seva formació a la Hochschule für Musik de Friburg amb Wolfgang Fortner i Karl Ueter 1958-62, institució on exercí la docència des del 1963 Fou un dels primers compositors que s’interessà per la música rebbètika, un tipus de cançó urbana grega La influència d’aquesta música i la de compositors com Igor Stravinsky i Béla Bartók queda més que palesa en el catàleg d’una obra on…

Fou, amb Èsquil i Eurípides, el principal exponent de la tragèdia grega De la seva obra en resten només un drama satíric gairebé sencer i set tragèdies completes Segons un biògraf seu, Sòfocles mostrà de molt jove un gran talent musical, i és presentat com un bon intèrpret de cítara Sembla, no obstant això, que en l’obra del poeta, les intervencions musicals, reduïdes a les formes monòdica i coral, se circumscriuen a subratllar moments de dolor o d’alegria inconscient Nombrosos compositors s’han basat en les tragèdies de Sòfocles Pel que fa a les òperes, cal esmentar les versions d' …

Estudià al Conservatori de Praga 1940-46 amb K Janácek composició i B Voldan violí i, tot seguit, fins el 1950, amb P Borkovec a l’Acadèmia de les Arts, on posteriorment impartí classes També ensenyà teoria i pedagogia musical a la Universitat de Carles Fou secretari de l’Associació de Compositors txecs L’any 1958 sorprengué amb la seva Vokálni symfonie 'Simfonia vocal', amb textos de F Kafka, F Dostojevskij i C Pavese rev 1963, obra d’un dramatisme colpidor Però abans ja havia obtingut un notable èxit amb el preludi simfònic Antígona 1957 També escriví concerts un per a violí…

Alumne de F Durante i N Porpora a Nàpols, estrenà la seva primera òpera, Farnace , el 1751 Entre el 1758 i el 1765 fou mestre de capella a la cort de Parma, càrrec que deixà per ocupar la plaça de director del Conservatorio dell’Ospedaletto de Venècia Del 1768 al 1775 estigué a la cort de Caterina II, a Sant Petersburg Durant els anys següents visqué a Nàpols i Londres, abans de tornar a Venècia, on la malaltia que patia només li permeté dedicar-se a la composició Traetta compongué vint-i-sis òperes -entre les quals destaquen Sofonisba 1762, Ifigenia in Tauride 1759 o 1763 i Antigona 1772-,…

Vida Iniciat en la música per un germà més gran, el seu primer mestre fora de l’àmbit familiar fou A Parra i posteriorment fou deixeble de M Ponce i PL Ogazón Tot i que la seva formació fou essencialment la d’un pianista, també s’interessà per la composició Un altre element que despertà el seu interès fou la música indígena, molts elements de la qual introduí en les seves composicions Aquest és el cas, per exemple, del ballet El fuego nuevo 1921, que li proporcionà prestigi dins de l’ambient artístic i polític del Mèxic d’aquell moment i contribuí notablement a projectar la seva carrera com a…

Estudià al Conservatori de Praga amb KB Jirák composició, J Kricka instrumentació, A Šima piano i V Talich direcció També assistí a les classes magistrals de V Novák Fou director del Teatre Nacional de Bratislava 1928-32 i del de Praga 1933-34 Dirigí l’Òpera d’Olomouc 1945-58, i finalment, el 1958, tornà a Praga per fer-se càrrec de la direcció artística del Teatre Nacional La seva música, estilísticament homogènia, en el gust neoclassicista, i de caràcter proper al divertiment, aconsegueix una factura brillant pel seu sentit de l’elegància i la proporció apreses dels preclàssics…

Es dedicà a la música incentivat per A Skr’abin, i el 1918 anà a Berlín, on estudià amb H Tiessen i F Busoni El 1933 abandonà Alemanya i s’establí a Suïssa, d’on esdevingué ciutadà el 1954 Si bé al principi tendí cap a l’esfera pròpia de Skr’abin, aviat sabé concretar el seu bagatge i portà les formes al límit Influït pel rigor i el nou classicisme de F Busoni, mantingué un cert romanticisme intellectual Per mitjà de H Scherchen i el seu cercle conegué les noves tècniques d’A Schönberg, que enriquiren el seu llenguatge Intentà sintetitzar les dues tendències i prestà atenció als…

Els anys de la seva formació musical són obscurs, encara que probablement estudià a Florència Membre de l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya des del 1719, a partir del 1723 ocupà el càrrec de mestre de capella de la cort florentina i nou anys més tard esdevingué també mestre de la capella de la catedral de la mateixa ciutat A més a més, entre el 1734 i el 1757 fou mestre de capella a San Michele Orlandini fou un dels operistes més importants de la seva època Escriví més de cinquanta obres escèniques, representades a tot Europa, que li procuraren un notable ressò de públic Autor de gust elegant…

Es graduà a l’Acadèmia de Música de Sofia el 1926 Posteriorment estudià a l’Escola Normal de Música de París 1926-32 amb P Dukas composició, N Boulanger història de la música i Y Léfébure piano De retorn a Bulgària, treballà com a director de cor a l’Òpera Nacional, on el 1944 aconseguí el càrrec de director L’any següent fou nomenat professor de cant a l’Acadèmia de Música de Sofia Fundà l’Associació de Música Contemporània 1933 i la Unió de Compositors Búlgars, i dirigí el festival Març Musical de Rússia Fou un dels representants més significatius de la seva generació Les seves primeres…

Format inicialment a la seva illa natal, més tard estudià al Conservatori d’Atenes Lluità en la resistència grega durant la Segona Guerra Mundial 1940-45 i, després, en la guerra civil 1947-49 El seu compromís amb les idees d’esquerra i la revolució, per les quals fou perseguit i empresonat —sofrí deportació a Icària i a Makrónissos—, li impedí continuar la seva formació musical a Grècia El 1954, gràcies a una beca, es traslladà a París, on estudià amb O Messiaen i E Bigot Retornà al seu país el 1959 El 1958, amb Epitàfios , cançons sobre el llibre homònim de Iannis Ritsos, es produí el…