Resultats de la cerca

Vida Es degué formar a l’abadia benedictina de Pomposa, prop de Ferrara Abandonà aquest monestir cap al 1025, probablement per enveges i desavinences amb la resta de monjos a causa dels seus amplis coneixements sobre l’art del cant i els seus mètodes d’ensenyament Cridat pel bisbe Teobald d’Arezzo per a responsabilitzar-se de l’educació musical dels nens de cor de l’escola catedralícia, de la seva vinculació amb aquesta catedral li vingué el nom amb què és universalment conegut Sobre els seus suposats viatges per França, Alemanya i Anglaterra no se n’ha conservat cap documentació…

Sovint se l’ha confós amb el també abat Odó de Cluny Fou abat d’un monestir benedictí de la diòcesi d’Arezzo Diversos manuscrits compilats en aquesta regió italiana cap al final del segle X li atribueixen l’autoria d’un tonari i dtractat teòric en forma de pròleg Aquest tractat serví com a model per a la redacció, per part d’un autor anònim d’origen llombard, del cèlebre Dialogus que, erròniament, fou atribuït a Odó d’Arezzo El tonari, d’orientació bàsicament pràctica, utilitza per a marcar les differentiae salmòdiques un tipus de notació alfabètica basada en una…

Vida El seu nom de fonts era Pietro, que canvià pel d’Antonio en ingressar a l’orde franciscà, malgrat que en alguns casos ha estat citat erròniament amb el nom de Marco Antonio De petit serví com a nen cantor al convent de Sant Francesco d’Arezzo, i el 1637 ingressà a la congregació franciscana de Volterra Després d’un període de preparació a Florència, li fou assignada una plaça al convent de la seva ciutat natal Si bé ha estat tradicionalment associat a la ciutat de Venècia, que acollí amb èxit les seves òperes, sembla que es formà musicalment a Roma, on molt probablement residí entre el…

Home de gran cultura, tal vegada era membre de la família florentina dels Leoni Cap al 1404 formava part del seguici del cardenal Angelo Acciaiuoli a Roma Degué relacionar-se amb la família florentina dels Capponi, ja que la principal font de les seves obres, el manuscrit Pit París, Bibl Nationale, it 568, fou originalment propietat seva La seva única obra datable és el madrigal Godi, Firençe , escrit el 1406 amb motiu de la conquesta de la ciutat de Pisa per part de Florència Compongué onze madrigals, vint-i-dues balades i dos fragments litúrgics, però també se li atribueixen algunes altres…

Deixeble d’A Honegger, O Messiaen i A Cortot a l’Escola Normal de Música de París 1946-54, les seves primeres obres foren escrites en un llenguatge marcadament atonal, estil que després abandonà per explorar noves possibilitats expressives Fou membre fundador del Groupe de Recherches Musicales 1958 i professor de composició a Colònia i a Montreal durant els anys seixanta Realitzà films, espectacles teatrals i també programes de ràdio Com a compositor, el seu objectiu fou sempre qüestionar la natura de l’art La seva música, reflex d’una particular visió del món, revela un sentit de l’humor…

Procedent d’una família noble, fou deixeble de G Caccini Durant la dècada del 1590 estigué al servei del gran duc Ferran I de Toscana i, també, del compositor C Gesualdo, príncep de Venosa i comte de Conza Adquirí un gran prestigi com a cantant i intèrpret de chitarrone Al final de la seva vida treballà per al duc de Màntua i per a la família Gonzaga A Florència cantà en les primeres representacions d' Euridice , de J Peri i G Caccini, i d' Il rapimento di Cefalo , de Caccini És molt probable que el 1607, a Màntua, interpretés per primera vegada L’Orfeo , de C Monteverdi El 1612 viatjà a…

Provinent d’una família de juristes florentins, rebé gran part de la seva educació a Provença Tot i que visqué de prebendes i beneficis eclesiàstics, sembla que no fou mai ordenat La influència provençal en l’obra de Petrarca és molt gran A les terres de Provença conegué Laura, la qual, idealitzada a través del concepte de l’amor de la poesia trobadoresca, esdevingué el motiu central del Canzoniere , la seva obra cabdal Petrarca fou molt afeccionat a la música, com ho testimonien les seves amistats i les referències laudatòries a aquesta art en les canzone , encara que en vida seva foren molt…

El nom original, en l’escala hexacòrdica de Guido d’Arezzo, era ut , encara emprat en francès La síllaba do també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra C del sistema de notació alfabètica

Vida Es formà al costat de Juan del Monte La seva primera destinació coneguda fou Salamanca, on es dedicà a l’ensenyament Cap al 1472 marxà a Bolonya, ciutat on prosseguí la seva activitat docent Establert a Roma el 1484, encara hi residia el 1491 i segurament hi morí La seva contribució fonamental a la teoria musical renaixentista és el tractat en llatí Musica practica , del qual es feren dues edicions a Bolonya el 1482 Es tracta d’un dels tractats teòrics més originals de la seva època i de tot el Renaixement Les seves idees posaren en qüestió moltes de les teories musicals que, al final…

Molt probablement estudià a la Universitat de Salamanca Fou l’autor del tractat Introducción muy breve de canto llano Salamanca, ~1490-91, la seva única obra coneguda Es tracta d’un dels primers tractats de cant pla difosos mitjançant la impremta L’obra, molt elemental, és de marcat caràcter didàctic i només ocupa vuit pàgines S’hi exposen, molt breument, els principals elements de la teoria i la pràctica del cant gregorià Escobar es basà per a la seva redacció en els criteris d’autoritats com Guido d’Arezzo