Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Armand Machabey
Música
Musicòleg francès.
Estudià llengües clàssiques i música a París, amb una especial dedicació a la composició, però finalment es dedicà a la musicologia Entre els seus mestres cal destacar V d’Indy i A Pirro Es doctorà a París el 1928 amb una dissertació sobre l’evolució de las formes musical a l’Edat Mitjana, per la qual fou premiat per l’Acadèmia de Belles Arts el 1930 Els seus escrits inclouen un ampli ventall d’aspectes de la història de la música, però s’interessà especialment per la darreria de la història antiga i l’Edat Mitjana Els estudis sobre G de Machaut i G Frescobaldi i la traducció del tractat de J…
Armand-Louis Couperin
Música
Compositor i organista francès, provinent d’una nissaga de músics.
Fill de Nicolas Couperin i parent de François Couperin el Gran , el 1752 contragué matrimoni amb Elisabeth-Antoinette Blanchet, filla d’un famós constructor de clavicèmbals D’aquesta unió tingué quatre fills, dels quals Pierre-Louis, Gervais-François i Antoinette-Victoire es dedicaren a la música El 1748 succeí el seu pare com a organista de Saint-Gervais, i posteriorment ho fou també de la Sainte Chapelle 1760 i Notre-Dame El 1780 entrà al servei reial com a organista del rei Amb la família i els deixebles actuà corporativament, assegurant, així, les funcions en molts dels llocs de treball…
Iwan Otto Armand Knorr
Música
Pedagog i compositor alemany.
La seva infantesa a la Rússia meridional li donà ocasió d’entrar en contacte amb la música popular d’aquella zona Rebé les primeres lliçons de música dins l’àmbit familiar i el 1868, quan es traslladà amb els seus pares a Leipzig, ingressà al conservatori d’aquesta ciutat Estudià piano amb I Moscheles, teoria amb H Richter i composició amb C Reinecke El 1874 ingressà a l’Institut Imperial de Senyoretes de l’Aristocràcia a Kharkiv, on fou professor de música, i el 1878 fou nomenat director d’estudis teòrics de la Societat Imperial Russa a la zona de Kharkiv Gràcies a una recomanació de J…
Raul Armand Georg Koczalski
Música
Pianista i compositor polonès.
Nen prodigi, la seva mare fou el seu primer mestre de piano, i tocà per primera vegada en públic a quatre anys Més tard estigué sota el mestratge de L Marek, deixeble de F Liszt, i K Mikuli, deixeble de F Chopin, que l’introduïren en la gran tradició romàntica, i també estudià amb Anton Rubinstein Aquest bagatge el convertí en un dels grans intèrprets de l’obra de Chopin Residí a París, i a la fi de la Segona Guerra Mundial tornà a Polònia, on impartí classes al Conservatori de Poznan i al de Varsòvia És autor de set òperes, un ballet, un concert per a violí, una simfonia, dos poemes…
Armand de Fluvià i Vendrell
Música
Pianista i compositor.
Fou deixeble d’Enric Granados i de l’Acadèmia Marshall, on més tard fou professor Dirigí el cor del Cercle Catòlic de Gràcia, i fou membre i professor de l’Institut de Cultura Musical de Barcelona És autor de cançons sobre texts de Carner Fred , 1926, López-Picó, etc, sardanes, com Desig 1926, música de cambra, etc El 1952 fundà el Trio Fluvià, del qual fou pianista i amb el qual actuà per tot Catalunya fins el 1959 Fill de Pius de Fluvià i Borràs i nebot de Manuel de Fluvià , és pare de l’heraldista Armand de Fluvià
,
Gervais-François Couperin
Música
Compositor i organista francès.
Fou el tercer fill d’Armand-Louis Couperin i Elisabeth-Antoinette Blanchet, dels quals obtingué tota la seva formació musical Seguint la tradició familiar, fou organista a diversos centres parisencs, com ara la Sainte Chapelle i les esglésies de Saint-Gervais, Saint Jean i Sainte Marguerite També substituí el seu pare a Notre-Dame El 1792 esposà la cantant Hélène-Narcisse Frey, deixebla seva Arran de la reobertura de l’òpera el 1793, interpretà aires patriòtics amb un petit orgue, i després de la revolució compartí, des del 1810, les funcions d’organista de l’església de Saint…
Emirto de Lima
Música
Compositor colombià.
Estudià violí amb Mario Castellani, piano amb Angelo Gasparini i composició amb Lorenzo Parodi, al Liceo Musicale Amilcare Zanella de Gènova, a Itàlia Posteriorment estudià harmonia amb Achille Philip, contrapunt amb Triconi, composició amb Vincent d’Indy, orgue amb Pineau, i violí amb Claveau i Armand Parent, a la Schola Cantorum de París Ensenyà en diverses escoles de música, tant públiques com privades, i exercí la crítica musical en algunes publicacions, a més del diari "El Heraldo" de Barranquilla Entre les seves obres es poden destacar Concierto para piano y orquesta ,…
Couperin
Música
Família francesa de músics i compositors.
No es coneixen del cert els orígens d’aquesta nissaga, que proporcionà compositors i organistes a la cort de França durant més de dos segles Hom sap, tanmateix, que l’any 1562 hi havia a la vila de Beauvoir un pagès i comerciant anomenat Jehan Couperin, mort el 1591, que fou pare d’un Mathurin Couperin 1569-1640, el qual amb el temps obtingué llicència per a tocar instruments per tota la contrada Aquest es casà amb un membre d’una altra família de músics, Anne Tixerrand o Tisserrand, amb qui tingué dos fills Denis, que fou notari, i Charles, que s’establí a Chaumes-en-Brie i exercí d’…
música de Bilbao
Música
Música desenvolupada a Bilbao (País Basc).
El seu nom en basc és Bilbo Des del punt de vista musical, Bilbao no començà a destacar fins al final del segle XVIII El primer teatre es construí cap al 1799 i al principi del segle XIX fou fundada una Sociedad Filarmónica Un dels seus membres fou, després de les guerres napoleòniques, Juan Crisóstomo de Arriaga, un gran compositor romàntic que morí prematurament a París quan només tenia vint anys El 1817 es construí un segon teatre, l’Arriaga Com a tot el nord de la Península Ibèrica, a Bilbao és molt apreciat i cultivat el cant coral La Coral de Bilbao, una de les més actives, fou fundada…
tible

Tible
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble, amb un paper principal, juntament amb la tenora, en la cobla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic El tible és una evolució, a causa del seu ús popular, de les antigues xeremies, i té com a avantpassats directes les tarotes emprades en les cobles primitives La seva forma actual, tant en el disseny interior com en el sistema de claus, data de l’època de la incorporació de la tenora en la cobla, a partir de mitjan segle XIX El tible consisteix en un tub cònic de fusta dura, normalment de ginjoler, d’uns 60 cm de llargada, que s’eixampla gradualment i acaba en un pavelló acampanat, d’uns 7,5 cm de diàmetre…