Resultats de la cerca

Fou el representant més important de l' opéra comique , gènere al qual està dedicada pràcticament tota la seva obra Des de jove mostrà un talent especial per a la música Estudià piano amb IA Ladurner i començà a compondre obres per a aquest instrument i alguna peça de música de cambra El 1802 anà a Londres per estudiar comerç, però aviat retornà a París per dedicar-se exclusivament a la música La seva primera comédie melée d’ariette , en un acte, titulada L’erreur d’un moment 1805, cridà l’atenció de L Cherubini, que el prengué com a alumne Les primeres òperes no van ser del gust del públic i…

Inicialment orientat cap a l’advocacia, els primers anys del segle XIX començà a escriure drames i comèdies, i el 1819 obtingué un cert èxit amb el melodrama Les frères invisibles Fins els anys vint escriví sobretot vodevils El 1827 s’estrenà La muette de Portici , escrita en collaboració amb Germain Delavigne i amb música de Daniel Auber, obra cabdal de la tradició operística per les seves connotacions patriòtiques i socials Scribe es convertí des d’aleshores en el llibretista francès més sollicitat del segle XIX Sobresortí per l’escrupolositat en la composició dels textos, i…

El 1834 ingressà al Conservatori de París, on estudià amb PJG Zimmermann piano i F Halévy composició El 1844 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Le Rénégat de Tanger Tingué un èxit considerable amb tres òperes que estrenà a l’Òpera Còmica La chanteuse violée 1850, Galathée 1852 i Les noces de Jeannette 1853, una òpera lleugera en un acte que es mantingué durant molts anys en el repertori El 1860 fou contractat per l’Òpera de París amb el càrrec de director de cor Del 1866 al 1880 ensenyà composició al Conservatori de París El 1871 fou nomenat membre de l’Institut en substitució d’…

Fou una tècnica estesa a la Roma antiga, on usualment l’actor, amb una màscara de llavis closos, era acompanyat per instruments i cor Al Renaixement ressorgiren diversos tipus de pantomima Durant els segles XVIII i XIX esdevingué una forma popular d’entreteniment a Europa i Anglaterra, prenent elements i personatges de la Commedia dell’Arte italiana i utilitzant notables efectes escènics a més de cançons, peces instrumentals i danses Fou introduïda al ballet i a l’òpera, com ara en els ballets d’action , de JG Noverre, i en La muette de Portici , de DFE Auber Actualment és una…

És un tipus d’òpera de gran espectacle, normalment de cinc actes quatre, en alguns casos, que inclou un ballet vistós al segon acte o més tard i escenes collectives i corals de gran volada Ha de tenir quatre o cinc intèrprets de primera línia normalment tenor, soprano, baríton, mezzosoprano i baix La Muette de Portici , dita també Massaniello 1828, de D Auber, i Guillaume Tell 1829, de G Rossini, són considerades les primeres grands opéras El gènere assolí la màxima esplendor amb G Meyerbeer Robert le Diable , 1831 Les Huguenots , 1836 Le Prophète , 1849 L’Africaine , 1865,…

Fou alumne de Baillot del 1802 al 1805 al Conservatori de París Els seus primers èxits com a concertista els obtingué arran de les interpretacions de concerts de GB Viotti a l’Odéon i d’un concert que D Auber li dedicà el 1808 Fou contractat al Théâtre-Italien, on romangué fins que el 1811 inicià una llarga sèrie de viatges que el portaren a Espanya, Itàlia, Rússia, Anglaterra, Bèlgica, Holanda i Alemanya Tornà a París el 1829, i a partir del 1831 fou primer violí al Teatre du Palais Royal, tasca que alternà amb la seva activitat d’ensenyant a Orléans Del 1837 al 1841 dirigí l’…

Estudià primer a Hamburg i més tard a Viena Debutà el 1848 amb la part de soprano de l’òpera Le maçon , de DFE Auber, i al cap d’un any interpretà el paper protagonista de Lucrezia Borgia , de G Donizetti, personatge en el qual s’especialitzà El 1853 cantà a Viena i el 1858 fou la Valentine de Les Huguenots a Londres In tervingué en altres òperes, com Un ballo in maschera , el 1861, Faust , que cantà per primera vegada el 1863, i Mireille , el 1864 També al llarg dels anys seixanta, actuà a Nàpols diverses vegades i a Nova York 1868 Dotada d’una tècnica molt remarcable i una veu…

D’origen germànic, sorgí com a derivació del hopser o del rutscher , variants alemanyes de la polca Es ballava formant una línia de parelles que es movien ràpidament imitant el galop dels cavalls Fou un dels balls de saló més populars del segle XIX a Viena, França i Anglaterra, juntament amb el vals, la quadrilla i la polca S’utilitzà sovint com a cloenda dels balls, esdevenint en ocasions el finale d’una quadrille francesa Durant el segle XIX, en compongueren Johann Strauss i el seu fill homònim, HA Marschner, A Adam, C Czerny i F Schubert, entre d’altres D Auber l’introduí a la…

Estudià cant i musicologia a la Universitat de Yale i aviat es destacà com a soprano de coloratura , gràcies a la qual cosa va poder debutar com a Reina de la Nit en La flauta màgica al New York City Opera 1978 Posteriorment s’especialitzà en els papers d’òperes italianes de la seva tessitura, i inicià una carrera ascendent a Europa El 1982 debutà a l’Òpera de Roma amb Semiramide i poc després a Niça amb I puritani L’any 1985 ho feu a la Scala de Milà amb una important Sonnambula belliniana Poc després es presentà a París, al Covent Garden de Londres 1986 i a Viena 1987 amb el paper titular…

Adquirí la seva formació musical a Mannheim, i rebé lliçons de GJ Vogler Després seguí una vida atzarosa com a director de bandes militars, fins que fou fet presoner en la guerra napoleònica Deixà l’exèrcit després de la batalla de Waterloo, i el 1815 ingressà en l’orquestra del duc Guillem de Nassau com a director D’ençà d’aquest moment la seva vida feu un nou tomb convertí l’orquestra del duc en una de les millors de l’època i començà una important carrera com a concertista per Alemanya, Suïssa i Bèlgica Conegué l’obra de L van Beethoven, que influí notablement en les seves…