Resultats de la cerca

Començà estudiant amb Julio Quevedo Arévalo i posteriorment ingressà a l’Acadèmia Nacional de Música, on estudià piano amb Honorio Alarcón i harmonia i contrapunt amb Augusto Azzali Fou professor de piano i orgue i director del Conservatori Nacional de Música, on, a més, dirigí la banda 1914-33 Rebé el Premio Ezequiel Bernal 1925 per la seva Rapsodia colombiana per a orquestra A més, escriví diversos llibres i assaigs sobre música, com ara Ejercicios mecánicos para piano i Teoría de la música

Les representacions d’òpera a les quals assistí des de petit despertaren la seva fascinació per la música Estudià inicialment amb els mestres Ghideon Olivieri i Nazaro Serao El 1882 viatjà a Nàpols per estudiar amb Mario Scarano harmonia i contrapunt i Augusto Ross piano De Nàpols es traslladà a París 1885, on fou deixeble de J Massenet, L Delibes i C Franck Romangué a la capital francesa durant nou anys, al llarg dels quals retornà ocasionalment al seu país d’origen per dedicar-se a la direcció El 1894 s’establí definitivament a Grècia, on fou nomenat director de la Societat…

En un sentit més vague i acadèmic, l’estètica és la part de la filosofia que es dedica a pensar de forma general el significat de termes com ara "bell", ", "mimesi", "expressió", etc, o també la relació entre les diferents arts En un sentit més precís, més enllà d’una rígida disciplina de la institució de la filosofia i més ençà d’un discurs que parasita l’art sense aportar-li res, l’estètica és sobretot la pregunta "com i què pensa una obra d’art" La història d’aquesta pregunta i de les seves respostes començà a mitjan segle XVIII Fou llavors que sorgí la idea que el contingut de pensament…

Vida Probablement fou alumne del seu pare, a qui substituí com a organista de la catedral de Brescia el 1676 Durant els anys següents Pollarolo ascendí ràpidament en la seva carrera musical i el 1680 substituí Pietro Pelli com a director musical a la mateixa catedral El 1690 fou escollit segon organista a Sant Marc de Venècia i dos anys més tard hi obtingué el càrrec de vicemestre de capella Des del 1691 fins al 1707 les seves òperes es representaren als principals teatres venecians, fet que li atorgà una sòlida reputació com a autor escènic A partir del 1696 fou director de l’Hospital dels…

Vida Fill de camperols, mostrà veritable interès per la música des d’edat molt primerenca Probablement en rebé les primeres lliçons de JH Peintinger, organista a Graz El 1680 es matriculà a la universitat dels jesuïtes de Graz i l’any següent fou admès en una escola també dels jesuïtes, el Ferdinandeum, que donava especial prioritat als alumnes amb talent musical Està documentat com a organista a Saint Moritz cap al final del 1688 A partir d’aquest moment les dades sobre el compositor són força vagues És possible que en aquesta època realitzés un viatge d’estudis a Itàlia, ja que les…

Vida Realitzà els seus estudis a Venècia amb Giovanni Rovetta i Carlo Pallavicino El 1645 fou organista a Santa Maria Maggiore a Bèrgam i el 1651, any de la seva ordenació de sacerdot, fou nomenat capellà en aquesta església Dos anys després li fou concedit el títol de primer organista Treballà amb els mestres de capella GB Crivelli, F Vitali i M Cazzati, la influència dels quals pot observar-se en les seves primeres obres instrumentals Amb el probable ajut de Cazzati arribà a ser mestre de capella de l’Accademia dello Spirito Santo a Ferrara, institució dedicada a la interpretació de música…

Així com als països germànics la denominació comuna d’aquesta mena d’obres és generalment lexikon , als països llatins i saxons s’usa indistintament el nom de diccionaris i enciclopèdies, segons les preferències dels editors Les primeres obres dedicades a recollir d’una manera sistemàtica el coneixement humà daten del principi de la nostra era Entre les set arts liberals en què estava organitzat el Disciplinarium de Varró segle I dC -un dels primers reculls amb voluntat enciclopèdica-, ja figurava la música Les Etymologiae d’Isidor de Sevilla 560-636 dC, recopilació sistemàtica de la ciència…

Això no treu, però, que aquesta exposició pugui ser filosòficament rellevant, ni que l’experiència de la música hagi travessat l’escriptura filosòfica al llarg de tota la seva història Potser aquesta dificultat de la filosofia per a encarar la música apunti cap a un límit de la filosofia que aquesta hauria de tenir interès a conèixer, com planteja Ph Lacoue-Labarthe A continuació s’intenta exposar, més que les transformacions que el discurs filosòfic hagi pogut produir concretament en les formes de fer música, la importància de la filosofia en la generació de les diferents verbalitzacions i…