Resultats de la cerca

Fou membre del cor de la seu manresana del 1775 al 1777, i es formà en orgue amb Ramon Patzí i en violí amb Josep Capdevila L’any 1783 fou nomenat organista de la catedral de Solsona, de la qual obtingué la plaça de mestre de capella el 1793 El 1809 substituí Joan Patzí en el càrrec de mestre de capella de la catedral de Manresa L’obra seva més antiga amb datació segura és del 1782 La producció musical d’aquest autor és formada per nombroses obres, conservades a l’arxiu de la seu de Manresa, sobretot villancicos , pertanyents al període solsoní La seva música gaudí d’una bona recepció tant en…

Ingressà com a escolà en aquesta institució i posteriorment entrà al monestir, on vestí l’hàbit de monjo al febrer del 1654 Les cròniques el presenten com a mestre de l’Escolania durant molts anys Possiblement collaborà amb Benet Soler ~1640 - 1682 i suplí també, amb Mateu Valdovín, algunes de les absències de Joan Cererols D’acord amb la tradició del seu temps, com a mestre de l’Escolania segurament compongué algunes obres, però no s’han conservat

Fou condeixeble d’Anselm Viola a l’Escolania de Montserrat, on restà sota la direcció d’Antoni Martí del 1754 al 1759, any que ingressà al monestir Destacà com a organista i flautista de la capella de música Procurador de la cort, i professor a Eslonza, Iratx i Salamanca, fou elegit abat del monestir de Sant Benet de Bages 1781-85 i, després, del de Montserrat 1801-05 Durant aquest segon abadiat millorà considerablement el rendiment dels estudis musicals dels escolans, agençant els locals de l’Escolania i establint un sistema d’exàmens públics que ell mateix presidia

Probablement deixeble del P Cererols a l’Escolania de Montserrat els anys 1665-71, el 17 de setembre d’aquest darrer any ingressà com a monjo al monestir Arpista molt destre, fou també mestre de l’Escolania 1705-15, compartint el càrrec amb el P Vicenç Pressiac i en substitució del P M López mentre aquest exercí d’organista a Valladolid Davant les pressions centralitzadores de la Congregació de Valladolid, a la qual pertanyia el monestir de Montserrat, defensà amb fermesa els drets tant dels monjos antics escolans com dels mateixos escolans que pertanyien a la Corona de Catalunya-Aragó,…

Entrà, essent infant, en l’Escolania de Montserrat, on rebé la primera formació musical Probablement és el mateix Pere Roca que Jaume Martí i Marvà 1600-1678 lloà com a digne deixeble de Joan Marc 1582-1658 Al monestir prengué l’hàbit el 1627 i se li confiaren diversos càrrecs de responsabilitat, entre els quals el de majordom major, tant de Montserrat com del cenobi de Sant Benet de Bages D’aquest darrer també en fou abat Introduí algunes novetats en la litúrgia exequial No es conserven obres seves, tot i que hi ha la possibilitat que algunes composicions que han arribat amb el…

Fou el més cèlebre de la família dels Juanola, components de la cobla Nova de Tortellà que es traslladaren a Manresa el 1910, per conveni amb el Foment de la Sardana d’aquesta ciutat En la nova cobla manresana -anomenada La Normal i, posteriorment, La Artística, Els Forasters i La Principal del Bages- actuà com a fiscorn i destacà com a compositor Les seves sardanes, que palesen l’admiració que tributava als grans mestres Morera, Garreta, Serra, Toldrà, etc, han sobresortit dins l’estil popular per la seva pulcritud d’escriptura La seva producció abraça més de 600 sardanes una…

Estudià entre el 1926 i el 1932 a l’ Escolania de Montserrat , sota la direcció d’Anselm Ferrer, Àngel Rodamilans i Ildefons Civil Monjo del monestir de Montserrat des del 1934, on suplí, com a organista, Ildefons Pinell Fou ordenat prevere l’any 1941 i canvià el nom de Francesc Xavier pel de Gregori Maria L’any 1935 començà a cursar estudis d’orgue amb Josep Muset al Conservatori de Música del Liceu, els quals hagué d’interrompre a causa de la Guerra Civil Estudià harmonia i contrapunt amb Josep Barberà 1941-47 i Cristòfor Taltabull 1947-50, i es perfeccionà a París amb André Marchal orgue i…

Del 1758 al 1765 estudià música amb Josep Anton Martí i Benet Julià, a l’Escolania de Montserrat Acabats els estudis, volgué quedar-se al monestir, però els seus pares no li ho permeteren Realitzà estudis eclesiàstics, fou ordenat de sacerdot i el 1786, després de la mort dels seus pares, prengué l’hàbit benedictí Tenia una magnífica veu de baríton i fou nomenat cantor major, càrrec que exercí durant vint anys Després es retirà a Sant Benet de Bages Introduí modificacions en la tècnica del cant que donaven més sumptuositat a les funcions litúrgiques Compongué la Salve solemne ,…

Són escasses les notícies que es tenen sobre la vida musical a la ciutat abans del segle XVII, la majoria aconseguides gràcies als treballs del musicòleg manresà Josep Maria Vilar i Torrens, entre els quals cal destacar el realitzat a l’arxiu musical de la Seu, la basílica parroquial de Santa Maria, convertida al llarg dels segles en el veritable centre de la música a Manresa Des del 1562 s’han conservat les llistes senceres dels organistes d’aquest temple, que disposà d’una important capella musical a partir del 1611, que s’hi establí una capella de dotze membres i es creà el càrrec de…

Estudià piano al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i composició contemporània i orquestració amb  Joan Guinjoan Estudià també el llenguatge del jazz  i, en aquest gènere, i amb una orientació eclèctica que mostrava una versatilitat notable, conreant des del rock simfònic fins al jazz , creà el grup Fusioon 1970-75 amb Martí Brunet i Santi Arisa i, més endavant, el seu germà Jordi, un grup de música progressista amb el qual feu nombroses actuacions tant a l’Estat espanyol com a l’estranger Després de la dissolució del grup, el 1975, es dedicà plenament a la composició i als…