Resultats de la cerca

Estudià amb Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Blanca Selva Entre el 1930 i el 1934, exercí el càrrec de professor supernumerari a l’esmentat centre educatiu Com a pianista, feu diverses gires que el portaren a les principals capitals espanyoles i a països com Egipte, Grècia i França El 1940 emigrà a Amèrica, on compaginà la seva activitat com a concertista amb la docència Exercí l’ensenyament al Conservatori Nacional de Panamà i fou professor d’universitat a Saint Augustine Florida i a Boston El 1971 obtingué la nacionalitat nord-americana i canvià el seu nom…

A cinc anys la seva residència quedà fixada a Barcelona, ciutat on vivia el seu oncle Francesc Cardona, capellà i organista de l’església de Sant Francesc de Paula Fou un dels deixebles destacats del gran pianista JB Pujol El 1880 aparegueren diverses ressenyes sobre els seus primerencs èxits concertístics en periòdics com "El Diluvio " i "El Bien Público" La seva carrera continuà acompanyada sempre per l’èxit de públic i crítica, camí que tingué com a moment culminant el recital que realitzà a París el 1893 El 1894 obtingué una plaça de professor de piano a l’Escola Municipal de…

Integrants tots ells d’altres grups abans de la seva unió, el 1989 aconseguiren un gran èxit amb el seu primer disc, Sopa de Cabra i, en particular, amb el tema L’Empordà , i el grup es convertí en un dels impulsors del boom del rock català del principi dels anys noranta Enregistrà i cantà la major part dels seus temes en català Conreadors d’un rock clàssic, molt influït per The Rolling Stones i The Beatles, ultra l’esmentat publicaren els discs La roda 1990, Ben endins 1991, Somnis de carrer 1992, Mundo infierno 1993, en castellà, Allucinosi 1994, La nit dels anys 1997, Nou 1998, Dies de…

Vida Estudià a Maó amb els mestres Mir Andreu i Cardona Posteriorment completà la seva formació musical al Conservatori de València Un cop acabats els estudis desenvolupà la seva activitat concertística, especialment arreu de la Península Ibèrica i el Magrib Dirigí la Banda, l’Acadèmia i l’Agrupació Instrumental de Ciutadella Fou director de la Coral Tomás Luis de Victoria de Cartagena i, entre el 1954 i el 1959, de la Capella Oratoriana de Palma Com a compositor conreà diversos gèneres simfònic, música de cambra, per a piano, per a coral i lied La seva dedicació a la cançó…

Vida Inicià els estudis musicals al seu poble natal i el 1923 finalitzà la carrera de piano Fou alumne d’Antonio Cardona, José Tragó, Conrado del Campo i Abelardo Bretón A més de formar-se com a músic, estudià pintura a l’Escola de Belles Arts de Madrid El 1930, després de l’èxit d’algunes de les seves peces de música lleugera, decidí dedicar-se exclusivament a la música En el seu catàleg destaca l’obra orquestral Postales madrileñas 1931 Militant franquista, es convertí en el compositor de bandes sonores més important del règim Entre les seves partitures cinematogràfiques destaquen les de…

A vuit anys ingressà a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge dels pares Jacint Boada i Benet Brell A setze, obtingué per oposició el càrrec d’organista de Cardona Fou mestre de capella de Berga i de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa 1850, i mestre director de l’Escolania de Montserrat, on s’havia format 1857-65 Malgrat la migradesa de mitjans i de personal en què es trobava l’escolania d’aquells temps, tingué bons deixebles i exercí una lloable tasca pedagògica Després anà a Cuba i a Buenos Aires Es desconeix l’activitat musical que desenvolupà en aquell continent…

El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc III de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbò, i refugiar-se a Occitània, on es relacionà amb el trobador Bertran de Born, amb qui l’uní una cordial amistat, i freqüentà la cort de Ricard Cor de Lleó, aleshores duc d’Aquitània Una altra vegada a Catalunya el 1185, formà part del seguici d’Alfons I, però cinc anys després, desavingut amb el seu sobirà, cercà la protecció d’Alfons VIII de Castella, a la cort del qual es traslladà acompanyat del trobador Aimeric de Peguilhan A partir de llavors milità en les revoltes…

En el seu passat musical destaca amb força la importància del gènere líric, cultivat ja des del segle XVIII amb les primeres representacions d’opereta italiana i francesa La construcció, el 1829, del Teatre Principal proporcionà a la ciutat un marc incomparable que durant tot el segle XIX acollí la celebració de llargues temporades d’òpera, sempre a càrrec de companyies italianes Ja al segle XX, i sobretot a partir de la crisi econòmica de la dècada dels anys vint, l’activitat operística perdé força, però no desaparegué gràcies a l’Orfeó Maonès, entitat creada el 1890 i que, malgrat la seva…

La ciutat té l’origen en una fortificació, probablement islàmica, documentada per primera vegada el 1026 Fonts històriques semblen apuntar que hi nasqué el trobador Guillem de Cervera a 1259 - d 1285, anomenat també Cerverí de Girona, actiu a les corts del vescomte Ramon Folc de Cardona i dels reis Jaume I i Pere II Fou un dels darrers trobadors, i la seva obra és plena de referències a fets històrics de l’època Molt imitat per poetes catalans posteriors, la producció que se’n conserva és la més extensa de tota la literatura trobadoresca Cervera visqué una etapa de creixement…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Fou inventat pel constructor Andreu Toron de Perpinyà, a partir de les tarotes que s’empraven al principi del segle XIX, instruments derivats de l’ús popular de les xeremies del XVIII Toron presentà el nou instrument l’any 1849 amb el nom d’oboè tenor Consistia en una mena de tarota llarga, de tessitura més greu, amb una nova campana de metall, i incorporava tots els perfeccionaments tècnics propis de la seva època un sistema de digitació inspirat en el de tretze claus del clarinet d’Ivan Müller, amb el…