Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta, dotat de mecanismes per a modificar el so fonamental El so és generat amb la vibració dels llavis recollida per un broquet metàllic que, generalment, pot separar-se del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat de metall, quasi sempre de llautó, de perforació cònica La columna d’aire de l’interior del tub és modificada amb un sistema de vàlvules o bé de pistons i acaba en un pavelló orientat cap endavant Fou construït possiblement per primera vegada a Rússia, cap al 1845 Ignaz Stowasser, de Viena, en fabricà l’any…

Estudià música a Colònia i entrà a formar part del cor del teatre de la seva ciutat natal El 1976 debutà a Würzburg com a Lola Cavalleria rusticana i entre el 1976 i el 1978 fou contractada a Mannheim, on destacà en el repertori wagnerià Aquest fet comportà que fos convidada a Bayreuth el 1983 per a interpretar-hi el paper de Kundry Parsifal i, en successives edicions, per a abordarhi els principals papers de les òperes de R Wagner En 1985-88 formà part de la companyia de l’Òpera de Stuttgart El 1986 actuà a l’Òpera de Viena, on ha excellit amb obres de G Verdi Don Carlo , L…

Vida Estudià a Liorna amb E Bianchi piano i A Biagini orgue, i posteriorment amb A Soffredini a l’Institut L Cherubini El 1882 entrà al Conservatori de Milà, on fou alumne de Ponchielli i M Saladino i es feu amic de G Puccini El 1885 abandonà els estudis per a fer de director d’orquestra en una companyia d’opereta Posteriorment s’installà a Cerignola i es dedicà a la composició i a la direcció El fet més transcendental de la seva vida arribà el 1889, any en què guanyà el premi de l’editor Sonzogno amb Cavalleria rusticana , obra considerada normalment com la iniciadora del…

Com a punt de partida hom prengué el naturalisme francès d’É Zola i l’apassionament d’A Dumas, i intentà d’establir les diferències i la singularitat al si de la nova Itàlia acabada d’unificar Els escriptors capdavanters del moviment foren G Verga i L Capuana L’editor italià E Sonzogno convocà un premi de composició d’òperes el 1889, que guanyà P Mascagni amb Cavalleria rusticana El llibret es basava en la novella homònima de Verga L’èxit de l’obra sorprengué tot Itàlia, fins el mateix Verdi, el qual vaticinà que Mascagni havia creat un nou gènere operístic, molt efectiu per la brevetat i la…

Estudià amb Jules Puget i, després d’un recital a Niça, es presentà a Brusselles el 1881, on interpretà la Margarida del Faust , de ChW Gounod El 1885 ingressà a la companyia de l’Òpera Còmica de París, on estrenà òperes i operetes de V de Joncières, J Massenet i R Hahn Cantà a Milà, Roma, Londres, Berlín i Nova York, i s’especialitzà en els papers protagonistes d’òperes com Carmen o Cavalleria Rusticana A partir del 1904 dirigí una escola de cant a Cabrières El 1940 publicà les seves memòries

Treballà a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest amb F Szekelydy Posteriorment amplià la seva formació a Roma i Milà, on fou deixeble de R Namcini i R Lani, respectivament El 1951 debutà com a Turiddu Cavalleria rusticana a Itàlia, i quatre anys més tard fou contractat per la Städtische Oper de Berlín El 1958 i el 1959 interpretà el paper titular de Lohengrin al Festival de Bayreuth, on tornà el 1966 com a Parsifal El 1960 es presentà a la Scala de Milà i un any després ho feu al Metropolitan de Nova York, on actuà assíduament fins a la seva retirada, que tingué lloc al principi…

Estudià música a la Juilliard School de Nova York, ciutat on debutà el 1963 amb A Midsummer Night’s Dream B Britten en unes funcions de la New York City Opera El 1965 cantà a Hamburg i inicià una brillant carrera que la dugué als principals teatres i festivals d’òpera europeus Actuà a Ais de Provença, Munic, Edimburg, Salzburg i Londres, entre altres ciutats El seu repertori inclogué títols de GF Händel, WA Mozart, V Bellini, G Verdi, H Berlioz i P Mascagni Protagonitzà diversos enregistraments fonogràfics, sota les millors batutes del moment G Prêtre, J Levine, i algunes versions…

Inicià els seus estudis de cant el 1914 al Conservatori de Madrid, i després els continuà al de Milà Debutà al Teatro Real el 1916 amb Els pescadors de perles de Bizet i després ho feu a Milà amb Cavalleria rusticana Inicià una important carrera operística, que portà a terme en teatres espanyols i italians, fins que el 1925 aparegué al Teatre Tívoli de Barcelona amb la comèdia lírica de Lambert Por una mujer Poc després, especialitzat en el gènere líric espanyol sarsuela i comèdia, formà part de la Compañía Lírica Nacional, amb la qual actuà arreu de l’Estat espanyol L’any 1928…

Estudià a la seva ciutat natal amb Maria Löve-Destinn, de qui adoptà el cognom per a la seva carrera professional, que s’inicià el 1897 amb Cavalleria rusticana a l’Òpera de Dresden El 1901 interpretà el paper de Senta a l’estrena de L’holandès errant a Bayreuth, on fou una convidada assídua fins el 1914 Entre el 1904 i el 1921 cantà al Covent Garden, on destacà amb les seves interpretacions d' Aïda i Madama Butterfly , i el 1908 ho feu a Nova York, ciutat on el 1910 estrenà La fanciulla del West , de Puccini, i on actuà en nombroses ocasions fins el 1921 Es retirà el 1927…

Fuster de professió, cursà estudis de cant al Conservatori de Música del Liceu El 1960 debutà amb La cabeza del dragón , de R Lamote de Grignon El 1966 es presentà a Israel formant part de la Companyia d’Òpera de Tel-Aviv amb La bohème , de G Puccini El 1969 inicià la seva carrera a Alemanya, país on, en anys successius, fou contractat de manera estable per diferents teatres Combinà la seva activitat a Alemanya amb actuacions en diverses ciutats europees, com ara París -on el 1975 cantà a l’Òpera Il Trovatore -, Viena, Barcelona, Nova York -on el 1979 interpretà al Metropolitan …