Resultats de la cerca

Vida El 1905 es traslladà a Cuba amb la seva família, i a dotze anys esdevingué primer violinista de l’Orquesta Sinfónica del Teatro Nacional de l’Havana El 1916, els Cugat s’establiren als Estats Units, on Xavier inicià la seva trajectòria musical com a violinista de l’orquestra que acompanyava les gires d’Enrico Caruso Després d’un temps formant duet amb Rita Montaner, la seva primera esposa, decidí deixar la música clàssica per dedicar-se a la música afrocubana, que "americanitzà" per tal de facilitar-ne l’acceptació per part del públic dels Estats Units, per la qual cosa pot…

Els seus orígens són confusos, i se situen cap al 878 El moment de màxima activitat es pot fixar entre els segles XI i XII, quan serví d’alberg als comtes de Barcelona i de lloc d’assemblea a juristes i legisladors A mitjan segle XIV entrà en decadència, i el 1844 fou exclaustrat Els manuscrits musicals procedents del monestir que s’han conservat són pocs, i la majoria es troben dipositats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó En destaquen el Ms Sant Cugat 3, un leccionari del segle XI que conté les Lamentacions del profeta Jeremies en notació catalana el Sant Cugat 47, un…

Les seccions esportives Fou fundat a Barcelona l’1 de desembre de 1917 per un grup d’adolescents i d’infants amb el nom de Sarrià FC , per a fomentar la pràctica dels esports en general i el futbol en particular El 17 de gener de 1918 s’aprovà el nom pel club de Junior Football Club Presidit per Maurici Serrahima , tingué la seu a l’avinguda Diagonal de Barcelona fins que, el 1965, es traslladà a Sant Cugat del Vallès després que les seves installacions fossin cedides per a construir la ciutat esportiva de la Universitat de Barcelona Amb els anys creà diverses seccions esportives, i també…

Feu els primers estudis musicals a l’Escolania de Montserrat amb JB Guzmán Estudià harmonia i composició amb A Esquerrà i orgue amb A Bargalló Nomenat organista de la catedral de Girona el 1908, després ho fou del convent dels Pares Dominics de Barcelona, i el 1947, de la catedral de la mateixa ciutat Fou un organista reconegut, que oferí concerts i inaugurà orgues de diverses viles catalanes Entre les obres que escriví, la major part de caràcter religiós, cal destacar una Missa , per a tres veus masculines i orgue, els Cants religiosos per al poble , Dos cants a Maria , La fugida a …

Vida Realitzà els estudis de piano, orgue i composició amb S Giner Fundà la Biblioteca Musical Valenciana i durant els anys 1910-25 exercí com a director del Conservatori de València És autor de llibres pedagògics, entre els quals cal destacar Curso elemental de piano , Elementos de solfeo i Teoría general del solfeo en forma de diálogo Escriví les tres sarsueles El tío Sapo , Los dos esclavos i Navegación submarina , i la simfonia Corina És autor del Motet a Sant Vicent Ferrer , Himno a Santa Cecilia , dues misses i la marxa triomfal religiosa Gloria a España Bibliografia Complement…

Fou escolà de Montserrat en el període anterior a la guerra del Francès Quan canvià la veu, abandonà el monestir i oposità a la plaça d’organista de Sant Joan de les Abadesses El 1824 guanyà per oposició la plaça d’organista a Santa Maria del Mar, en competència amb B Saldoni, i hi romangué fins a la seva mort En algunes fonts hom el cita com a mestre de capella, possiblement per error Com a Lluís Vall-Llosera és documentat un organista que oposità a Girona i que el 1804 treballava com a tal al monestir de Sant Cugat Per les dates, segurament es tracta de la mateixa persona

Inicià la seva trajectòria professional amb activitats mercantils, ocupació que abandonà quan optà per dedicar-se al cant Es formà al Conservatori de Música del Liceu amb G Markoff La temporada 1960-61 interpretà el paper de Gasparo de La favorita i el de Missatger d’ Aïda al Gran Teatre del Liceu A partir de llavors actuà en aquest teatre en diverses obres Els mestres cantaires de Nuremberg 1961-62, Otello 1962-63, Turandot 1966-67 i Manon Lescaut 1976-77 També actuà en teatres d’òpera de Stuttgart, Berlín, Frankfurt, Düsseldorf, Viena, Salzburg, Munic i Oslo, entre d’altres El 1971 cantà…

Passà la infantesa a Cuba, on s’inicià professionalment en diverses orquestres, entre les quals el Sexteto Nacional El 1937 es traslladà a Nova York, on actuà amb Xavier Cugat, i el 1940 formà la seva orquestra, amb l’ajut del trompetista Mario Bauzá Aquesta formació, d’arranjaments molt elaborats i l’estil de la qual s’anomenà Afro-cuban jazz , fou fonamental en el desenvolupament de la música cubana a Nova York Les gravacions de música de ball s’alternaven amb d’altres on es presentaven solistes de jazz com Charlie Parker, Dizzy Gillespie, Cannonball Adderley i altres L’…

El mot salsa s’ha utilitzat també com a terme comercial per a designar el son modernitzat que els cubans i porto-riquenys desenvoluparen a Nova York És una amalgama d’estils de ball que, al voltant del son cubà, aplega rumba, guaguancó , mambo, txa-txa-txa, bolero, guajira , guaracha , boogaloo , bomba i plena de Puerto Rico, la cumbia de Venezuela, el merengue dominicà i influències del jazz i el rock La paraula fou popularitzada per Jerry Masucci i Johnny Pacheco a través de l’orquestra i la discogràfica Fania, que fundaren el 1964 També han destacat fent salsa Benny Moré, Arsenio…

Estudià solfeig, piano i guitarra i cursà estudis de psicologia a la Universitat de Barcelona A partir del 1968 s’inicià en el teatre independent i començà d’escriure cançons i cantar-les Des del 1974 enregistrà diversos discs que el convertiren en la veu poètica de la Nova Cançó, el primer dels quals fou  Cançó de carrer  1975, amb poesies de Salvat-Papasseit, Pere Quart, Miquel de Palol, Fèlix Cucurull, Palau i Fabre i Miquel Desclot El seguiren  Presagi 1976, amb poemes de Miquel Martí i Pol,  Veus de lluna i celobert 1979, amb textos de Joan Ollé, Balades i cançons 1980, amb poemes de…