Resultats de la cerca

De família mallorquina, estudià cant, solfeig i piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona —amb Ll Millet i Joaquim Canals, i perfeccionà la seva tècnica amb E Labán—, malgrat l’oposició de la seva família al fet que es dediqués a la música El 1905 debutà al Teatre del Bosc de la capital catalana, cosa que suposà l’inici d’una brillant carrera com a cantant lírica El 1913 fou l’Amneris d’ Aïda a la Scala de Milà, i la temporada següent protagonitzà una reeixida Carmen al Coliseu dos Recreios de Lisboa, que fou lloada per públic i crítica L’any 1916 debutà per fi al Gran…

Feia servir de vegades el pseudònim de Christian Mondstein Estudià al Conservatori de Nuremberg 1946-49 i tocà el piano com a concertista abans de dedicar-se plenament a la composició, l’any 1950 La seva activitat es centrà bàsicament a compondre peces per a la televisió, com ara per a la sèrie Die Notärztin ’Metgessa d’urgències’, Frank Strecker 1994, i també bandes sonores Die Liebesvollen Baronessen , ‘La baronessa enamorada’, Alexis Neve 1970 Ich, das Abenteuer, heute eine frau zu sein , ‘Jo, l’aventura de ser dona avui en dia’, Roswitha vom Bruck 1972 i música lleugera per…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i posteriorment entrà al Conservatori de Viena, on fou alumne dels germans Johann Nepomuk i Robert Fuchs Del 1895 al 1906 es dedicà a la direcció d’opereta i actuà a Hamburg, Colònia i Berlín El 1905 compongué la seva primera opereta, Der Rebell 'El rebel' A partir del 1906 s’installà a Viena, on aconseguí èxits que el projectaren internacionalment i el convertiren en un dels compositors d’opereta més famosos del principi del segle XX, juntament amb F Léhar i O Strauss Les seves obres més famoses són Der fidele Bauer 'L’alegre pagès', 1907, Die…

En el tenor, el terme spinto indica un tipus de veu més dramàtica que la del líric però sense arribar als extrems de la veu de tenor heroic Dins aquesta categoria vocal de tenor líric spinto es troben papers com Ernani, Don Alvaro en La forza del destino de G Verdi, Dick Johnson en La fanciulla del West de G Puccini i el Chénier d’U Giordano Pel que fa al repertori de soprano d’aquesta categoria, s’hi poden incloure les Leonores de La forza del destino i d' Il trovatore , Amelia d' Un ballo in maschera , Aïda G Verdi, Madama Butterfly G Puccini i la Keiserin de Die Frau ohne…

Estudià cant amb Martha Mödl i debutà a Lübeck el 1967 Entre el 1971 i el 1976 actuà a l’Òpera de Wuppertal i parallelament es presentà en diversos teatres d’òpera d’Alemanya i Àustria i també en ciutats com Barcelona, Ginebra i París També actuà a l’Amèrica del Sud Teatro Colón de Buenos Aires i als Estats Units Seattle, entre el 1975 i el 1984, cantà L’anell del Nibelung Aquest darrer any, amb el paper titular d' Electra R Strauss, actuà al Metropolitan de Nova York El 1990 interpretà el paper de Tintorera en unes funcions de Die Frau ohne Schatten , de R Strauss, a Bonn Tres…

Estudià a Berlín i debutà el 1910 a l’Òpera d’Hamburg El 1916 estrenà a l’Òpera de Viena la nova versió que R Strauss havia fet de la seva òpera Ariadne auf Naxos i tres anys més tard estrenà en aquest mateix teatre Die Frau ohne Schatten 'La dona sense ombra' Especialitzada en l’obra de R Strauss, el 1924 estrenà també Intermezzo a Dresden El 1924 debutà al Covent Garden de Londres Romangué a l’Òpera de Viena fins el 1938, any en què abandonà Àustria arran de l’adveniment del nazisme Llavors es traslladà a Anglaterra, on actuà una altra vegada al Covent Garden Després anà als…

Abans de vint anys ja havia escrit una sèrie de poemes simbolistes celebrats pel món literari alemany Cap al 1900 superà una crisi creativa, després de la qual renuncià a la poesia i optà per dedicar-se al drama Al darrere d’aquesta decisió hi havia el convenciment que l’art dramàtic fonia en una forma superior música, poesia i arts plàstiques Lluny del seu esteticisme primerenc, abraçà una ideologia difusament humanística que impregna tota la seva producció dramàtica Fou especialment fructífera la seva collaboració amb Richard Strauss, de la qual resultaren obres mestres del gènere operístic…

Vida S’inicià en el món de la dansa, però un accident feu que hagués d’abandonar la carrera de ballarina Conscient de les limitacions físiques de la seva filla, la seva mare la introduí en el món del cant, i inicià els estudis musicals a Buenos Aires amb A Wolken Posteriorment estudià a Roma amb E Ghibaudo, a París amb P Bernac i a Barcelona amb Conxita Badia i Dolors Frau L’any 1965 guanyà el premi a la millor mezzosoprano del Concurs Internacional de París Es distingí per les seves interpretacions en el camp de l’òpera clàssica i, sobretot, en el gènere de l’oratori Amb el seu…

 Al Gran Teatre del Liceu ha assolit èxits destacats amb un gran nombre d’òperes També ha actuat sovint en concerts al Palau de la Música Catalana i en altres ciutats europees i asiàtiques, amb orquestres de renom internacional Guanyadora de l’Orphée d’Or per la seva activitat discogràfica, es dedica també a l’ensenyament del cant com a professora del conservatori del Liceu Estudià al Conservatori del Liceu amb Dolores Frau i Galli Markoff El 1961 obtingué el Premi de Santa Cecília Poc després debutà amb el conjunt Ars Musicae, i el 1960 ho havia fet al Gran Teatre del Liceu amb…

Vida Filla d’un bidell de la Universitat de Barcelona, des de molt jove mostrà uns grans dots per al cant, que foren descoberts per M Plantada A catorze anys ingressà en el Conservatori de Música del Liceu, on estudià cant amb D Frau Aconsellada per N Annovazzi, abandonà la tessitura de soprano dramàtica i se centrà en el repertori líric, a més d’estudiar guitarra amb G Tarragó Formà part d’Ars Musicae abans de debutar en un recital al Palau de la Música Catalana organitzat per l’Agrupació de Cultura Musical de Barcelona 1944 Un any després es presentà al Gran Teatre del Liceu…