Resultats de la cerca

Home de vida bohèmia, és l’autor de l’himne basc i d’altres peces d’inspiració popular Els seus coneixements musicals eren força bàsics, si bé posseïa una bona veu, timbrada i agradable, que formà amb la cantant italiana C Duprez Fou desterrat després del 1839 i començà un periple per Europa Després d’una estada a Itàlia, anà a França, on es feu famós per les seves interpretacions de la Marsellesa El 1851 pogué tornar a Espanya, i dos anys més tard, en una vetllada al cafè San Luis de Madrid, improvisà el Gernikako arbola , que es feu popular ràpidament Considerat un element políticament…

Vida Amb tota probabilitat es formà musicalment com a escolà de cant en alguna catedral Més tard, estudià a la Universitat de Salamanca amb Diego de Fermoselle El 1489 entrà al servei d’Isabel la Catòlica com a cantor de la capella de música Posteriorment fou nomenat mestre de capella al servei del príncep Joan A la mort d’Isabel, el 1504, passà al servei de la capella de Joana I i de Felip el Bell, amb qui viatjà als Països Baixos i Anglaterra Fou també mestre dels seus fills, el futur Carles I i les infantes Leonor i Isabel A més dels seus càrrecs a la capella reial obtingué diversos…

Enginyer de professió, dedicà, però, el seu temps lliure a estudiar la música basca i pràcticament fou el pioner en aquesta disciplina Centrà les seves investigacions en l’estudi de l’origen i les relacions d’aquesta música popular amb la d’altres països i manifestà que el folklore basc procedia de la música celta amb fortes relacions amb la música popular bretona i gaèlica La seva anàlisi provocà una gran controvèrsia en els cercles musicals bascos Les seves teories foren contestades per personalitats de l’àmbit de la música, com, per exemple, Resurrección María de Azkue i José Antonio de…

Vida De família d’orgueners de llarga tradició segle XVIII i deixeble d’Arístides Cavaillé-Coll a París, s’installà a Barcelona el 1884 Introduí a Catalunya l’escola romàntica francesa a través dels seus deixebles Alberdi, Aragonès, Bertran, Estadella, Puignau, Xuclà i d’altres Les seves obres més notables a Catalunya foren els orgues de Ripoll, Betlem i Sarrià parròquia i Sagrat Cor, a més dels no eclesiàstics del Palau Güell i el gran orgue de Belles Arts Exposició Universal del 1888 Retornà al País Basc, on fundà els tallers d’Azpeitia i Hernani, desapareguts els anys setanta Bibliografia…

Nascuda en una família amb tradició musical, inicià estudis de cant al Conservatori de Sant Sebastià, que més tard continuà a Itàlia amb Ettore Campogalliani Perfeccionà la tècnica vocal als Estats Units, i guanyà un premi de l’Opera Music Theater Competition, i després un altre a Nova York a través de les Metropolitan Opera National Council Auditions 1993 El mateix any debutà a la Quincena Musical Donostiarra al costat de Plácido Domingo, i de seguida inicià una destacada carrera per Europa i els Estats Units Al Metropolitan de Nova York interpretà el paper protagonista de La traviata , amb…

Rebé lliçons de Juan Lino de Leturia, organista de la parròquia on era nen soprano Posteriorment estudià humanitats a Salamanca Acabats els estudis universitaris, rebé lliçons d’harmonia i contrapunt de B Echeverría Fou nomenat professor de música al Seminari de Salamanca Des del 1902 fou titular de l’Orfeó Donostiarra, que situà en un gran nivell artístic reconegut per públic i crítica i amb el qual realitzà diverses gires arreu de l’Estat espanyol, França i també Bèlgica, on obtingué diversos premis honorífics i distincions De nou a Espanya, fou guardonat amb la Creu d’Alfons XII i, des del…

Format inicialment a Comillas, amplià els estudis d’orgue a París El 1918 fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Ourense, càrrec que exercí durant un any, ja que el 1919 ocupà el lloc d’organista de la catedral de Sevilla En aquesta ciutat desenvolupà una important tasca com a mestre de capella de la catedral, i també com a professor del Conservatori, del qual fou nomenat director el 1939 Principalment compongué música litúrgica, si bé en el conjunt de la seva obra cal destacar algunes cançons folklòriques basques que foren força conegudes

Les seves dades biogràfiques són molt escasses Possiblement es formà a Salamanca Fou capellà de l’església de la Visitación, a Burgos En aquesta ciutat castellana desenvolupà gairebé tota la seva activitat professional Publicà dos llibres de teoria musical que foren molt influents en el seu temps Arte de canto llano y contrapunto y canto de órgano Saragossa, 1508 i Intonationes segun el uso de los modernos Burgos, 1515 Fins el 1550 es feren múltiples reedicions de la primera obra a Saragossa i a Burgos, mentre que de la segona en circulà una edició anterior a aquesta data i de la qual no es…

Format sota el mestratge de diferents organistes, el 1896 ingressà a la Companyia de Jesús i fou nomenat organista de la basílica d’Azpeitia Posteriorment estudià composició i contrapunt amb Vicente Goicoechea, que li transmeté les idees sobre la reforma de la música sacra El 1903 fou destinat com a professor al collegi dels jesuïtes de Valladolid, ciutat on començà a fer campanya per a la restauració de la música sacra segons les directrius que Pius X havia marcat amb el motu proprio Més tard fundà la revista Música Sacro Hispana  1907 i impulsà la Schola Cantorum del seminari de Comillas —…

Estudià primer en una acadèmia de música i després al conservatori de la ciutat en aquest darrer centre fou deixeble de Beltrán Pagola en les disciplines de piano i composició El 1931 es traslladà a Madrid i estudià amb Conrado del Campo al conservatori d’aquesta ciutat El 1932, gràcies a unes beques, amplià els seus estudis a França i a Alemanya Durant aquest període tingué com a mestres compositors de la talla de P Dukas, P Le Flem i A Wolff El 1937 guanyà el Premio Nacional de Música pel Quartet de corda 1936-37 Catedràtic d’harmonia i composició al Conservatori de Música de Sant Sebastià…