Resultats de la cerca

Vida Estudià al seminari de Tarragona entre el 1900 i el 1912, d’on fou ordenat de sacerdot 1912 La publicació del motu proprio de Pius X i el Congrés de Música Sagrada, celebrats el mateix any de la seva ordenació, influïren poderosament sobre la seva vocació musical i religiosa Fixà la residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals Tingué per mestres Josep M Cogul harmonia, Vicenç M Gibert contrapunt, fuga i orgue, Josep Barberà composició i Felip Pedrell musicologia Juntament amb Francesc de P Baldelló i Gregori M Sunyol, fundà l’Associació Gregorianista de Barcelona …

Professionalment, ha exercit de consultor acústic i ha treballat sobretot en el disseny de silenciadors, l’aïllament acústic d’edificis i el disseny acústic de sales Entre els anys 1982 i 1989 ocupà el càrrec de director del Laboratori General d’Assaigs i Investigació, que depengué primer de la Diputació de Barcelona i, després, de la Generalitat de Catalunya Durant el període 1989-92 impartí cursos de doctorat a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona És membre, entre altres institucions, de la Sociedad Española de Acústica, de l’Acoustical Society of America i de la New York Academy…

Vida Estudià violí i trombó al Conservatori del Liceu de Barcelona Collaborador habitual d’Higini Anglès i de Josep Ricard i Matas en els temes d’organologia, disciplina que treballà des de jove, publicà les primeres monografies sobre instrumentari espanyol històric Fou el fundador de l’Orquestra d’Estudis Simfònics de Barcelona, i des del 1935 fou un dels principals promotors, juntament amb Higini Anglès i el Dr Santiago Alcover, del grup Ars Musicae de Barcelona, dedicat a la interpretació amb instruments històrics, grup que dirigí fins el 1961, en què fou rellevat…

Les cantigues profanes solen ser de temàtica amorosa o satírica i es componen d’estrofes i versos idèntics, o bé d’estrofes de dos versos amb tornada Les religioses són una continuació de les formes del rondeau , el virelai , la ballade o el zagal Florí especialment a la segona meitat del segle XIII Els seus principals cultivadors foren Martín Codax -en el vessant profà Cantigas d’amigo - i el rei Alfons X el Savi Cantigas de Santa Maria Les cantigues contingudes en aquest darrer recull s’allunyen del caràcter popular per la utilització d’una intervàllica més complexa, un contorn melòdic…

Vida Ingressà a la Companyia de Jesús, on estudià filosofia i teologia i el 1955 fou ordenat de sacerdot Més tard, el 1962, es doctorà en musicologia a l’Institut Pontifici de Música Sacra a Roma En aquest centre fou deixeble i assistent d’Higini Anglès, a qui posteriorment succeí en la càtedra de musicologia 1965-70 Al mateix temps fou secretari general de la Societat Internacional de Música Sacra 1964-70 i assessor musical de la Ràdio del Vaticà 1962-70 El 1970 tornà a l’Estat espanyol i començà una important tasca de recerca en els arxius de nombroses catedrals Feu estudis i…

En aquella època la difusió del disc era encara incipient i aquesta agrupació intentà que les empreses discogràfiques publiquessin determinades obres Organitzà també audicions comentades per personalitats destacades del món musical, entre les quals cal esmentar Robert Gerhard, Higini Anglès i Adolfo Salazar En esclatar la Guerra Civil Espanyola, cessà la seva activitat

Té com a funcions principals inventariar la música històrica conservada a Espanya i editar-ne els catàlegs corresponents i prosseguir l’edició de "Monumentos de la Música Española", iniciada per l’Instituto Diego Velázquez També s’encarrega de la publicació de monografies sobre aspectes històrics d’aquest art, d’una biblioteca musical especialitzada, d’un arxiu de fotografies i documents i d’una secció de folklore espanyol, que recull i edita la cançó popular de les diferents regions A més, també organitza cursos i conferències sobre musicologia En l’esmentat Instituto, H Anglès canalitzà i…

Fou descobert per Higini Anglès, gràcies al qual se sap que fou mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell entre el 1677 i el 1691 Succeí a Pau Marquès, i la seva tasca fou continuada per Isidre Serrada, alhora organista i mestre de capella de l’esmentada catedral Es conserven una dotzena d’obres religioses en romanç d’aquest compositor, les quals pertanyen de ple a l’etapa d’afermament del Barroc català del segle XVII

Fou projectat pels arquitectes Ramon Artigues i Ramon Sanabria, amb disseny acústic de l’enginyer Higini Arau Disposa de dues sales, una amb capacitat per a 800 persones i l’altra per a 250 La seva activitat és gestionada per l’Institut Municipal de Música de Lleida, i l’edifici acull també les installacions del Conservatori Municipal de Música de la ciutat Bibliografia Complement bibliogràfic Loncà, Antoni \ Pujol, Núria \ Gonzalo, Juan Luís Dones i música a Lleida Auditori Municipal Enric Granados, del 7 al 22 de març , Ajuntament de Lleida, Lleida 1996

La major part són de caràcter narratiu i expliquen miracles de la Mare de Déu, les anomenades cantigas de como La resta són de lloança, més líriques, i reben el nom de cantigas de loor , molt properes a les cançons amoroses del món trobadoresc La collecció s’ha conservat copiada en quatre manuscrits, tres d’ells musicals, en els quals hi ha alguns dels còdexs peninsulars més bells de tota l’Edat Mitjana per les seves miniatures El principal és el còdex Tj1 d’El Escorial A part de la riquesa material dels manuscrits, un altre fet distintiu és que gairebé es poden considerar autògrafs, atès…