Resultats de la cerca

Vida Molt probablement es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat El 1756 entrà a la comunitat dels jerònims del monestir d’El Escorial, i un any després prengué l’hàbit de jerònim Dotat d’unes excellents qualitats per a la música, demostrà la seva perícia en el violoncel i el contrabaix, a més de l’orgue i el violí, i també destacà per la musicalitat de la veu El 1773 fou nomenat corrector de cant L’interès per la interpretació i la tècnica del cant pla quedà palès en el seu tractat Arte del canto llano en compendio breve y método muy fácil para que los particulares que deben saberlo…

Va aprendre l’ofici d’ebenisteria al taller familiar de Huesa del Común i després es traslladà a Barcelona, on començà a treballar amb el seu germà gran, el lutier Francisco Manuel Fleta, amb qui restà catorze anys i del qual va aprendre l’art de construir instruments La seva inquietud per perfeccionar-se el dugué a París, al taller de Philippe Le Duc, i, quan tornà a Barcelona 1927, s’establí al carrer dels Àngels, on construí violins, violes i violoncels, a més d’un conjunt d’instruments barrocs, com ara fídels i violes de gamba, que durant els anys quaranta li encarregà el conjunt Ars…

Són poques les dades que es coneixen de la vida d’aquest compositor, i només consta que fou mestre de capella de l’església del monestir de La Encarnación de Madrid i organista supernumerari de la capella reial, càrrec del qual prengué possessió el 9 de maig de 1819 Tingué un germà, Manuel, que fou sacerdot i baix de la capella reial Segons BS Saldoni, les obres d’Ignasi Ducasi palesen un estil modern per a veus i instruments i un altre d’antic per a veus a cappella La seva producció, de gènere religiós, inclou misses, salms i motets, entre altres peces

Membre d’una nissaga de músics, entrà com a escolà a la capella de música de l’església de Sant Esteve d’Olot Allí és possible que també estudiés orgue, ja que és documentat com a organista substitut en algunes ocasions El 1820 ocupà en propietat la plaça d’organista d’aquesta església d’Olot, on romangué només fins el 1821 Aquest darrer any passà a exercir el càrrec d’organista i mestre de capella a la parròquia de Ripoll, on degué romandre pocs mesos, ja que feu oposicions per a la plaça d’organista del monestir de Sant Joan de les Abadesses, càrrec que aconseguí Possiblement durant el…

Fou fundada el 1978 per Xavier Joaquín, professor de percussió del Conservatori de Música de Barcelona, amb un grup d’alumnes L’any 1979 Percussions de Barcelona fou seleccionada com a representant de l’Estat espanyol al XXX Congrés Internacional de Joventuts Musicals, celebrat a Zagreb A partir d’aleshores ha actuat molt freqüentment a Espanya, França i Alemanya i ha participat en diversos festivals internacionals Nombrosos compositors catalans han contribuït a crear un extens repertori per a aquest grup Dirigida per X Joaquín fins a la seva mort, el 1996, d’ençà d’aquest any un grup dels…

Provinent d’una illustre família, rebé una educació exquisida Ben aviat s’introduí a la cort, on serví l’emperador Carles V i desenvolupà diversos càrrecs entre el 1539 i el 1543 Heretà el ducat de Gandia del seu pare Profundament afectat per la mort de la seva esposa 1545, el 1550 ingressà públicament en l’orde dels jesuïtes, tot i que ja hi collaborava des de feia temps Mantingué vincles personals amb Ignasi de Loiola i esdevingué general de l’orde el 1565 Fou beatificat l’any 1624 i canonitzat el 1671 Rebé una sòlida formació musical i cultivà aquest art en diversos moments de…

Tenia intermedis musicals que incloïen danses, cançons, quartets vocals, cors i peces instrumentals, i podia utilitzar conjunts instrumentals variadíssims des d’una sola guitarra fins a una orquestra A semblança de l’entremès, tractava de qüestions i escenes de la vida quotidiana, tot esdevenint un clar retrat costumista de la societat de l’època Si bé el terme ja fou emprat al segle XVII com a sinònim d’entremès, no designà una peça independent fins al segle XVIII, quan fou popularitzat per Ramón de la Cruz, el qual fou seguit per Antonio Soler, Blas de Laserna i altres A Catalunya…

Bé que se’n desconeixen les dades biogràfiques bàsiques, hi ha documentació que abraça la seva activitat professional Fou mestre de capella en dues seus catalanes a la Seu d’Urgell del 1598 al 1602, succeint el mestre Gonsalvo, i altra vegada en 1605-16, quan fou succeït per Ignasi Mir i a Tarragona des del final de 1616 fins al gener del 1619 Es coneixen poques obres d’aquest compositor La més important és la missa a quatre veus  Susanne un jour , una de les darreres versions d’aquest conegut tema, molt conreat pels organistes i polifonistes europeus També cal esmentar el …

Passà els primers vint-i-cinc anys de la seva vida a Venècia El 1605 viatjà a Roma, on adquirí ràpidament un gran prestigi com a intèrpret de llaüt, la qual cosa li facilità l’accés als cercles artístics i de la noblesa, tot gaudint, a més, de la protecció papal A partir del 1615 fundà la seva pròpia acadèmia, on oferia recitals, se celebraven reunions artístiques i es trobaven artistes i poetes com G Ciampoli i G Rospigliosi Adquirí certa fama com a compositor en l’estrena del drama de misteri titulat Apotheosis seu consecratio 1622 amb motiu de la canonització d’Ignasi de…

Vida La primera notícia biogràfica coneguda és del 1653, i fa referència a la seva època d’escolà de cant a la seu de València, la qual cosa ha permès fixar el seu naixement entre el 1636 i el 1640 Es formà musicalment a la catedral valenciana amb els mestres Francesc Navarro i Diego de Pontac Degué continuar allà després del canvi de veu, i amplià estudis amb els mestres Urbán de Vargas i Gracià Babán L’any 1659 fou nomenat mestre de capella de la seu d’Osca, i el 1667 passà a la seu de Barcelona, primer com a coadjutor, i com a titular des del 1673, any en què morí Marcià Albereda, mestre…