Resultats de la cerca

En aquest sentit, l’estrofa musical adopta el metre i l’estructura de l’estrofa literària i intenta reproduir el to general del poema Així, per exemple, la repetició de la mateixa estrofa i el mateix disseny de l’acompanyament tradueixen, en el lied de F Schubert Das Wandern 'El vagareig', el constant i repetitiu moviment suggerit pel text Tanmateix, una estrofa també pot presentar al llarg de la cançó variants de tipus melòdic, harmonicotonal o de l’acompanyament, que pot exhibir un procés d' acumulació D’altra banda, la tècnica de compondre, d’acord amb el sentit del text, una…

Es toca polsant les cordes amb els dits o amb l’ajut d’un plectre En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec El model més comú té cinc cordes metàlliques, quatre d’esteses al llarg de tot el mànec, fixades al claviller, i una de més curta -la més aguda-, fixada en una clavilla especial, encastada directament al mànec a l’alçada del cinquè trast curiosament, malgrat ser la més aguda, està situada al costat del mànec que normalment ocupa el bordó Les afinacions més corrents són sol2 do1 sol1 si1 re2 i sol2 re1 sol1 si1 re2 El banjo actual és un…

JS Bach Passacaglia i fuga en do m , BWV 582 © Fototecacat/ Jesús Alises El més habitual és que tingui caràcter melòdic i que estigui situat en el baix, d’on prové l’expressió ‘baix obstinat’ o bé harmònic En tots dos casos, és molt freqüent que la presència de l’ ostinato comporti el desenvolupament d’unes variacions De fet, l’ ostinato és una tècnica compositiva molt associada a tipus de variacions com ara la passacaglia o la xacona D’aquesta manera, en el cas del baix obstinat, la constant variació de les altres parts subratlla el caràcter obstinat del disseny repetit, i a la inversa, la…

El terme, en el decurs dels segles XV i XVI, tenia l’accepció de música mensural - musica figurata -, és a dir, polifonia, en contraposició al cant pla o monòdic - musica plana - Aquesta accepció perdurà al segle XVII, i es troba a les bases teòriques del tractat de JJ Fux en el concepte de contrapunt florit de cinquena espècie També s’emprà per a designar l’estil polifònic florit de l’Escola Francoflamenca, en especial el contrapunt dels compositors com ara J Ockeghem i J Obrecht, en oposició a l’estil de la musica reservata de Josquin Des Prés Durant els segles XVII i XVIII la musica…

Probablement originària de Ljouwert Frísia, actuà als Països Baixos, la plana del Rin, Hessen i Francònia El seu membre més important fou Hendrik Niehoff ~1495 - 1560, que treballà amb el seu germà Hermann i, a més, amb Johann van Covelen, Peter Breisiger, Hans Suys i Jasper Johannsen Entre moltes de les seves obres destaca l’orgue de l’Oude Kerk d’Amsterdam 1540-45 Adoptà el tipus d’orgue desenvolupat per Covelen, amplià la tímbrica dels cossos de l’orgue major i de l' oberwerk 'orgue de dalt', afegí el de la cadireta, amplià teclats, etc Els seus instruments representen l’orgue clàssic del…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Molt usat a Europa des del final del segle XVI, especialment per a l’acompanyament, forma part de la família dels llaüts renaixentistes llaüt Generalment està encordat amb sis ordres dobles ordre —en alguns instruments, ordres senzills— que passen per sobre del diapasó i s’afinen des del claviller més proper a la caixa de l’instrument Vuit cordes més llargues, externes al diapasó, queden situades en el mateix pla, però es fixen a l’altre claviller, situat a l’extrem del mànec Totes les cordes…

Estudià al Conservatori de Bolonya i debutà el 1914 a Soncino com a Oroveso Norma Després de la Primera Guerra Mundial es presentà amb gran èxit al Teatro alla Scala de Milà, on cantà el 1922 sota la direcció d’A Toscanini El 1926 realitzà la seva primera aparició al Metropolitan de Nova York, escenari on actuà successivament al llarg de vint-i-dues temporades, en les quals es destacà especialment en el paper protagonista de Don Giovanni , que enregistrà Entre els cinquanta-dos papers que interpretà al llarg de la seva carrera, excellí en els d’òperes de G Verdi i de WA Mozart Al llarg dels…

És conegut sobretot com a autor del llarg poema èpic Orlando Furioso , obra cabdal del Renaixement italià publicada el 1516 i dedicada al seu protector, el cardenal d’Este L’obra assolí aviat una extraordinària popularitat -que es mantingué al llarg de tot el segle XVI i part del XVII-, cosa que es reflectí, entre altres manifestacions, en l’adaptació d’un gran nombre de fragments per a composicions vocals, molt especialment madrigals, com són ara els de Vincenzo Ruffo, Antonio Cifra i Enrique de Valderrábano

Apareix per primera vegada al segle XIII, juntament amb la notació modal, concretament en el gènere organum En la notació mensural equival a tres longe , cas en el qual es diu que la maxima és perfecta, o a dues longe , cas en el qual es diu que és imperfecta S’utilitza gairebé sempre al final de la composició per a indicar repòs, o en les veus més greus que durant el Renaixement desenvoluparen el cantus firmus Algunes fonts la denominen duplex longa Es representa mitjançant un petit cap rectangular amb cauda descendent a la seva dreta pot estar acolorida o ser blanca, segons que es tracti…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de llengüeta senzilla Consta de tres tubs de canya de diferent llargada, amb llengüeta senzilla idioglota Dos dels tubs, amb quatre o cinc forats digitals, es toquen cadascun amb una mà, el més curt a la mà dreta i el més llarg a la mà esquerra El tercer tub, sense forats digitals, és el bordó, el qual acostuma a estar lligat al tub melòdic llarg mitjançant un fil de metall Per fer sonar l’instrument, l’instrumentista es posa les tres llengüetes dins la boca i utilitza la tècnica de respiració circular S’utilitza per a acompanyar bona part de les…