Resultats de la cerca

Membre principal d’una família d’orgueners procedent de Logronyo -un familiar seu, Gaspar Marín ~1540 - d 1600, fou mestre d’orgues de la catedral d’Oviedo i bastí el de la seu d’Osca, entre d’altres-, treballà installat a Valladolid S’inicià amb l’orgue de l’església de la Santa Cruz de Medina del Campo 1583, i continuà amb els de San Juan d’Àvila 1590, San Martín, també de Medina 1591, monestir de La Concepción de Segòvia 1601, Medina de Rioseco 1607, San Lorenzo 1625 i monestir de San Pablo 1630 de Valladolid, entre els més importants Fou un dels constructors castellans més…

De petita estudià música amb el seu pare José Luis Malumbres, violinista, i després ho feu als conservatoris de Còrdova i Madrid Més endavant fou alumna de Fernando Remacha, amb qui estudià harmonia, contrapunt i composició Del 1980 al 1988 seguí cursos de piano contemporani amb Pedro Espinosa i de composició amb Carmelo Bernaola, Luis de Pablo, Luigi Nono, Agustín González García de Acilu i Albert Sardà El 1954 s’estrenà el Cuarteto para cuerda , i l’any següent, Tres canciones Castellanas , per a veus mixtes, interpretada per la Coral de Tudela La seva producció inclou obres per a orquestra…

Establerta a Cadis, hi estudià música a l’Academia de Santa Cecilia i posteriorment cursà estudis de piano al Conservatori de Madrid Amplià la seva formació a París, i més tard fou deixebla d’E Schumann Inicià la seva activitat concertística -en la qual destacà especialment- amb uns primers recitals a París, acompanyada al piano per J Turina i J Nin Especialitzada en el repertori cambrístic, el 1945 actuà a Barcelona dirigida per E Toldrà Ocasionalment participà en representacions operístiques Es retirà el 1953 i a partir d’aleshores desenvolupà una intensa carrera com a docent al…

Fill de Mateo Albéniz , a deu anys ja tocava l’orgue a la parròquia de San Vicente, a Sant Sebastià El 1826 es traslladà a París, on estudià amb H Herz i F Kalkbrenner A la capital francesa entrà en contacte amb G Rossini, que el protegí quan començà a compondre obres destinades a recitals públics El 1829 retornà definitivament a Espanya, on el 1834 fou nomenat organista de la capella reial i el 1837 pianista del rei Fou el primer professor de piano del Conservatori de Madrid arran de la seva obertura l’any 1830, des d’on introduí la tècnica del piano romàntic al país Fou una de les figures…

El 1570 exercia el càrrec de mestre de capella de la catedral de Logronyo L’any 1572 anà a Tudela i el 1580 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Sigüenza Més tard, el 1593, es desplaçà a Lisboa i fou nomenat mestre de capella de la cort reial l’any següent Allí publicà dues colleccions de misses i motets amb els títols Francisci Garro, Navarri, nunc in Regia Capella Olisiponensi Capellani, et in eadem Musices Praefecti, opera aliquot Lisboa, 1609 i Missae quatuor defunctorum lectiones tres Lisboa, 1609

Estudià al Conservatori de Música de Madrid Durant la seva carrera musical fou nomenat director de l’Orquestra de l’Exèrcit 1921 Posteriorment fundà l’Orquestra Simfònica de Logronyo 1931, la direcció de la qual compaginà des del 1933 amb la de l’Orquestra de Santa Cecília de Pamplona Dirigí també l’Orquestra Simfònica de Madrid i l’Orquestra Filharmònica de Madrid La seva obra s’inscriu dins un nacionalisme musical amb referències postromàntiques cal esmentar-ne l' Obertura Pastoral 1921, el poema simfònic Díptico ibérico 1932 i l’obra escènica Loa póstuma a una tonadillera del…

Fou mestre de capella a Sant Sebastià El 1795, durant la invasió francesa, es traslladà a l’església collegial de Logronyo, també com mestre El 1800 retornà a Sant Sebastià, on, fins el 1829, fou mestre a Santa María la Redonda Fou autor d’obres per a clavecí i de gran quantitat de música religiosa Ja en vida obtingué força èxit pel nord d’Espanya, on s’interpretaven sovint les seves misses, vespres, villancets i oficis de difunts Escriví obres per a l’aprenentatge del clavecí i algunes sonates dins la línia de Scarlatti El 1802 publicà a Sant Sebastià el tractat Instrucción…

Estudià a l’escola universitària de Madrid i treballà amb Jørn Utzon a Dinamarca 1961-62 Fou catedràtic a les escoles d’arquitectura de Barcelona 1971-81 i Madrid 1981-84 i, el 1985, president del Departament d’Arquitectura de la Universitat de Harvard De les seves obres destaquen els habitatges Urumea, a Sant Sebastià 1969-71, l’edifici de Bankinter a Madrid amb R Bescos, 1973-76, el nou ajuntament de Logronyo 1973-81, el Museu d’Art Romà de Mèrida 1980-86, l’ampliació de l’estació d’Atocha a Madrid 1984-92, la seu del Collegi d’Arquitectes a Tarragona 1985-92, l’edifici de l’…