Resultats de la cerca

En el seu passat musical destaca amb força la importància del gènere líric, cultivat ja des del segle XVIII amb les primeres representacions d’opereta italiana i francesa La construcció, el 1829, del Teatre Principal proporcionà a la ciutat un marc incomparable que durant tot el segle XIX acollí la celebració de llargues temporades d’òpera, sempre a càrrec de companyies italianes Ja al segle XX, i sobretot a partir de la crisi econòmica de la dècada dels anys vint, l’activitat operística perdé força, però no desaparegué gràcies a l’Orfeó Maonès, entitat creada el 1890 i que, malgrat la seva…

Vida L’any 1816 obtingué un benefici parroquial a Santa Maria de Maó Sis anys més tard va ser nomenat organista titular i el 1826 mestre de capella Fou ordenat de sacerdot a Palma l’any 1830 Des del 1832, any en el qual renuncià al benefici d’organista, es dedicà exclusivament a les tasques de mestre de capella i de professor a l’Escola Municipal de Música de Maó 1846 Fou un autor fecund que compongué sobretot música religiosa, tot i que també escriví obres profanes Entre aquestes darreres hi ha diverses composicions de teatre líric, com ara dues farses, una del 1832 i l’altra del 1838, i l’…

Estudià solfeig, piano i orgue amb B Andreu Després de ser ordenat de sacerdot, guanyà la plaça d’organista de l’església de Santa Maria de Maó, el 1832 Aconseguí una certa fama com a improvisador Es dedicà a l’ensenyament de la música i a la composició L’any 1876 una paràlisi l’obligà a deixar la seva activitat d’organista Escriví unes Lamentacions per a la litúrgia de la Setmana Santa, diversos himnes i motets i algunes obres simfòniques

A sis anys ingressà a la capella de música de Sant Agustí, a Maó Traslladat a Barcelona, fou membre del cor del Gran Teatre del Liceu 1945-48 L’any 1948 començà a interpretar papers secundaris, com a tenor còmic o de caràcter, amb el nom artístic de Diego Monjo El 1953 participà en l’estrena de Canigó , d’A Massana Durant la dècada de 1950, formà part de la companyia de Maria Espinals amb la qual enregistrà una bona quantitat de sarsueles A partir dels anys seixanta alternà el cant i la tasca d’assistència escènica Al cap de poc temps, passà a exercir les funcions de director d’escena d’…

Es formà com a músic sota el mestratge de Benet Andreu i del director d’orquestra B Briones Inicià precoçment la seva activitat de compositor, a disset anys A la seva prematura mort llegà una producció compositiva en què destaca una Missa de rèquiem 1867 i l’òpera Romeo e Giulietta 1872

Inicià els estudis musicals a cinc anys amb B Andreu El 1836 entrà com a flautista i contrabaix a l’orquestra del Teatre Principal de Maó i a dotze anys escriví les primeres obres El 1842 obtingué la plaça d’organista a la parròquia de Sant Francesc de Maó Posteriorment 1845 es traslladà a Barcelona, on el 1847 entrà a l’orquestra del Liceu, en la qual tocà el contrabaix, i des del 1851 fou mestre de capella de l’església de Sant Jaume A Barcelona dirigí diverses temporades d’òpera i sarsuela al Teatre Circo, i també es dedicà intensament a l’ensenyament musical Fou…

Nascut en una família de músics, inicià els estudis musicals molt jove A onze anys celebrà el seu primer concert amb orquestra Concert núm 1 , de Beethoven A catorze finalitzà els estudis al Conservatori de Palma i obtingué el títol de professor de piano amb les màximes qualificacions Amb divuit anys guanyà el segon premi al Concurs Internacional de Piano Frédéric Chopin de Valldemossa, el premi extraordinari Magda Tagliaferro i el premi de l’Institut Francès de Barcelona El 1960 es traslladà a París per treballar amb M Tagliaferro Ingressà al Conservatori Nacional Superior de Música de…

Estudià amb Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Blanca Selva Entre el 1930 i el 1934, exercí el càrrec de professor supernumerari a l’esmentat centre educatiu Com a pianista, feu diverses gires que el portaren a les principals capitals espanyoles i a països com Egipte, Grècia i França El 1940 emigrà a Amèrica, on compaginà la seva activitat com a concertista amb la docència Exercí l’ensenyament al Conservatori Nacional de Panamà i fou professor d’universitat a Saint Augustine Florida i a Boston El 1971 obtingué la nacionalitat nord-americana i canvià el seu nom…

De ben jove es traslladà a Barcelona, on va estudiar amb el mestre Zamacois i debutà l’any 1919 al teatre El Dorado De seguida es feu molt popular per la seva sensibilitat i el seu refinament en la interpretació de cançons i cuplets en català, que contribuí a popularitzar, com Les Caramelles , Focs artificials , L’orfeonista , La Marieta de l’ull viu , La Porta Ferrissa , La Font del Gat o Els tres tombs , entre d’altres Realitzà nombroses actuacions als teatres barcelonins, fins a la seva prematura retirada l’any 1925

A cinc anys la seva residència quedà fixada a Barcelona, ciutat on vivia el seu oncle Francesc Cardona, capellà i organista de l’església de Sant Francesc de Paula Fou un dels deixebles destacats del gran pianista JB Pujol El 1880 aparegueren diverses ressenyes sobre els seus primerencs èxits concertístics en periòdics com "El Diluvio " i "El Bien Público" La seva carrera continuà acompanyada sempre per l’èxit de públic i crítica, camí que tingué com a moment culminant el recital que realitzà a París el 1893 El 1894 obtingué una plaça de professor de piano a l’Escola Municipal de Música de…