Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Michigan i a la d’Illinois, i ben aviat s’exercità com a director d’orquestra i clavecinista Estudiós de la música barroca, es prodigà com a intèrpret i com a professor en diversos cursos universitaris i conferències pronunciades arreu dels EUA Exercí com a professor del Collegium Musicum de la Universitat de Berkeley, i en fou també director Edità les obres per a clavicèmbal de Couperin, de qui fou especialista, juntament amb les obres de CPhE Bach Dirigí diverses representacions d’òperes barroques i edità un manual de música per a clavicèmbal En 1979…

Estudià a les universitats de Tübingen i Göttingen, i es doctorà a Berlín el 1928 El 1936 emigrà als Estats Units, on ocupà diversos llocs en biblioteques i departaments universitaris Entre els anys 1945 i 1950 dirigí el departament de musicologia de la Southern Methodist University, a Dallas El 1950 s’incorporà a la Universitat de Michigan La seva activitat investigadora girà principalment al voltant de la figura de JS Bach Les seves aportacions més importants són els llibres Bach’s Musical Offering History, Interpretation, and Analysis Nova York, 1945 i The Bach Reader , aquest…

Estudià composició a la Universitat de Northwestern i, després de servir com a instructor a l’Escola de Música Naval Americana 1951-53, reprengué els estudis a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, on es doctorà el 1959 El 1960 entrà a la Universitat de Michigan com a professor assistent i el 1966 en fou nomenat professor titular En 1978-80 presidí la Societat d’Etnomusicologia S’especialitzà en l’etnomusicologia asiàtica, concretament en la música japonesa, tasca per la qual fou guardonat amb el premi Koizumu Fumio 1993 La seva monografia Japanese Music and Musical…

Estudià la carrera de piano a la Universitat Estatal de Michigan i musicologia a la Universitat de Yale, amb C Palisca Obtingué el doctorat en aquest darrer centre 1964, i posteriorment n’esdevingué professor 1974 i fou nomenat director del departament d’humanitats 1994 S’ha interessat principalment per la història i l’estètica de la música clàssica i romàntica Entre les seves obres destaquen Schumann as Critic New Haven, 1967, Clementi his Life and Music Londres, 1977, obra que esdevingué cabdal, i Romantic Music 1984, molt utilitzada com a llibre de text És membre del comitè de…

Establerta a Chicago des del 1928, tocà el piano i cantà en el cor de l’església baptista de Saint Luke, on destacà com a cantant de gòspel A partir dels quinze anys començà a treballar com a pianista i cantant en diversos locals Del 1943 al 1946, ja sota el nom artístic de Dinah Washington, fou la vocalista de l’orquestra de Lionel Hampton, mentre iniciava una carrera de solista amb enregistraments com Evil Gal Blues 1943 Entre el 1949 i el 1955, els seus discos en els estils rhythm-and-blues , blues clàssic i pop assoliren molta popularitat i un gran nombre de vendes, sobretot els temes…

Estudià cant amb P Althouse a Nova York, on debutà el 1943 amb la Salmaggi Opera El 1947 es presentà a l’Arena de Verona amb La Gioconda , al costat de Maria Callas, i posteriorment actuà a Viena, Milà i Florència Centrà la seva carrera al Metropolitan de Nova York, on fou un dels tenors més aclamats de la seva generació gràcies a les seves interpretacions d’òpera italiana -al llarg de més de 600 funcions i amb més de trenta papers-, sobretot de G Verdi, del qual enregistrà algunes obres La seva veu evolucionà de la tessitura de tenor líric a la de tenor dramàtic Morí sobtadament després d’…

Estudià piano al conservatori de la seva ciutat natal amb Anton Rubinstein, entre altres mestres, i composició amb A Glazunov El 1894 acabà els estudis amb l’obtenció del Premi Rubinstein Posteriorment amplià la seva formació a Viena amb T Leschetizky Debutà el 1896 a Berlín, i quatre anys més tard ho feu als Estats Units De retorn a Europa, dirigí regularment a Munic entre el 1910 i el 1914, fins que aquest darrer any tornà als EUA, on adoptà la nacionalitat nord-americana el 1918 Aquest mateix any aconseguí la titularitat de l’Orquestra Simfònica de Detroit, formació que dirigí fins l’any…

Formada en el gòspel  —a dotze anys formava part del cor que acompanyava el seu pare, un pastor baptista itinerant—, a l’inici de la seva carrera rebé el suport de Mahalia Jackson i altres destacades representants d’aquest gènere, com també del seu pare, que l’encoratjà a enregistrar el primer disc, Songs of Faith , als 14 anys A partir del 1960 decidí cantar música no religiosa i, contractada per la discogràfica Columbia, publicà diversos àlbums amb repertori molt variat, entre els quals destacà  Today I Sing the Blues , que li donaren un gran renom El 1966, amb el segell Atlantic,…

Començà a tocar la trompeta a tretze anys, i quan en tenia setze tocava amb el seu germà gran Hank Jones i amb Sonny Stitt Els anys cinquanta treballà amb Charlie Mingus, i del 1954 al 1963 formà part de la Count Basie Orchestra El 1965, juntament amb el bateria Mel Lewis, formà una big-band , per a la qual compongué i arranjà diversos temes musicals La Thad Jones-Mel Lewis Jazz Orchestra fou una de les més avançades de la seva època, i esdevingué un model per a les grans formacions de jazz El 1979 abandonà la formació i hagué de tocar el trombó de pistons a causa d’una lesió al…

Estudià cant a Interlochen i després amplià la seva formació a Viena amb H Hotter El 1980 entrà a formar part de l’Òpera Bavaresa, on es destacà en òperes de R Strauss i R Wagner El 1984 es presentà a l’Òpera de Chicago com a Micaëla Carmen El mateix any debutà a Bayreuth, on tornà el 1987 amb el paper d’Elsa Lohengrin , el mateix amb què feu el debut un any més tard al Covent Garden de Londres El 1988 també interpretà Guillem Tell a la Scala de Milà, i dos anys més tard actuà al Metropolitan de Nova York fent de Donna Anna Don Giovanni També ha cantat amb èxit a l’Òpera de…