Resultats de la cerca

Estudià música a Colònia i debutà com a Ludovico Otello a Aquisgrà, on romangué del 1961 al 1963 El 1970 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera d’Hamburg El 1972, després del seu triomf al Teatro alla Scala en el paper d’Osmin El rapte del serrall , inicià una brillant carrera internacional que el dugué a Múnic, Viena, París, Salzburg i Bayreuth Especialitzat en el gran repertori alemany, representà els papers de Sarastro La flauta màgica , Osmin, Rei Marke Tristany i Isolda i Pogner Els mestres cantaires de Nuremberg , papers en els quals fou considerat un intèrpret de…

Inicià els estudis de música amb la professora C Vilella Més tard, a Barcelona, estudià el grau superior de piano sota la guia de J Gibert i Camins Posteriorment es traslladà a Alemanya, on residí durant nou anys i on amplià i perfeccionà els seus coneixements amb M Pinter, C Arrau i R de Silva Distingit amb diversos premis nacionals i internacionals —destaquen els dels concursos d’Aarhus Dinamarca, 1967 i el de Múnic 1962—, oferí recitals a quasi tots els països d’Europa i també a Mèxic i als Estats Units d’Amèrica Com a solista, actuà amb nombroses orquestres, especialment a Alemanya, i a l…

Vida El seu nom autèntic era Josep Lluís Moll Estudià dret i música a Barcelona, on estrenà el Socrate d’Erik Satie Defensor de l’avantguardisme, signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra Baleares ,1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda El 1921 es donà a conèixer com a baríton d’òpera i es traslladà a Barcelona, on debutà com a protagonista de Don Juan Tenorio 1921-22, Ricard de Baños El 1924 viatjà per Hispanoamèrica amb la companyia de sarsuela d’Amadeu Vives A Buenos Aires, estrenà les sarsueles Doña Francisquita , Maruxa i La canción del olvido El 1925 formà companyia…

Aquestes acostumen a procedir per graus conjunts, si bé les dues primeres poden estar separades per una distància de 3a o superior Les grafies mitjançant les quals es representa són diverses, i la més comuna és la que consta de dos punctum seguits d’una virga també s’indica mitjançant un punctum o una virga precedida o seguida d’un podatus Bibliografia Complement bibliogràfic Moll i Roqueta, Jaume Un scandicus de significación melódica en la notación visigótico-mozárabe

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost de la família dels llaüts amb mànec Consta de quatre ordres de cordes, dobles el primer i el quart i triples el segon i el tercer També n’existeixen models amb cinc i sis cordes simples Molt usat a Colòmbia, Mèxic, l’Equador i el Perú, s’utilitza a les agrupacions folklòriques per a tocar -normalment amb l’ajut d’un plectre- la línia melòdica Als Països Catalans, hi ha un tipus d’instrument molt pròxim anomenat guitarró, present especialment a Menorca Es tracta d’un instrument molt típic, de cinc cordes, com diu MA Moll en…

Format al Musikhögskolan d’Estocolm entre els anys 1942 i 1947, posteriorment amplià els estudis musicals a la Schola Cantorum Basiliensis En el conjunt de la seva obra, bàsicament litúrgica, predominen les peces per a cor Entre aquestes cal destacar Saligprisningarna 'Les beatituds', obra coral amb acompanyament d’instruments composta el 1971, Sonata per a clarinet 1971 i La cigale et la fourmi 1974 per a cor i solistes Fou professor al Musikhögskolan d’Estocolm i el 1967 fundà el conjunt vocal Camerata Holmiae, del qual fou director A part de la seva tasca compositiva, docent i de direcció…

Vida Després d’iniciar-se musicalment al Seminari Diocesà de Palma, amplià els seus coneixements amb els mestres J Roig, A Matheu, F Batle i B Bibiloni A Barcelona estudià direcció coral amb M Cabero, P Cao i O Martorell i direcció orquestral amb S Mas i E Colomer, i també amb els compositors B Casablancas i M Oltra Company és un dels directors amb més presència en els circuits corals espanyols El centre de la seva activitat artística ha estat la Coral Universitària de les Illes Balears, entitat que fundà el 1977 i que ha dirigit des d’aleshores Amb aquest cor ha aconseguit reconeixement i…

Vida Començà els estudis musicals l’any 1939 Estudià el Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma, i fou ordenat de prevere el 1956 Desenvolupà les carreres de piano, orgue i composició a Palma, València, Barcelona i Haarlem Holanda Fou deixeble d’A Torrandell, R de la Riba, M Torrent, J Poch, X Montsalvatge, A Heiller i LF Tagliavini Posteriorment fou nomenat organista titular de la seu de Palma, càrrec que exercí fins el 1984, i fou professor al Conservatori Professional de Música de les Balears Realitzà nombrosos concerts d’orgue, tasca que culminà amb un recital a Notre-Dame de París el…

Notació mensural © Fototecacat/ Jesús Alises Aquest sistema està basat en la mateixa matriu de sis punts en relleu -dues columnes de tres punts- que s’utilitza per a representar les lletres del sistema Braille Diverses combinacions dels quatre punts superiors s’utilitzen per a simbolitzar les notes i les dels dos inferiors per als valors rítmics Altres combinacions serveixen per a les indicacions de compàs, alteracions, índex d’octava, etc Bibliografia Apel, W The Notation of Polyphonic Music 900-1600 , The Mediaeval Academy of America, Cambridge, Massachusetts 1953 Bent, I, Hiley, D, Bent, M…

Música culta La història de la música de les Balears resta sense investigar fins al Renaixement Actualment els musicòlegs treballen en els arxius, majoritàriament religiosos, i treuen a la llum molta informació sobre els segles XVI-XIX En aquest període predominà la producció de música religiosa, gènere en el qual s’escriviren un gran nombre de composicions A partir del segle XVIII tingué entitat la música escènica Per la seva posició geogràfica, les dues illes majors reberen la influència de les companyies d’òpera italianes, les quals, de camí cap a la Península, recalaven als ports de Maó i…