Resultats de la cerca

Les primeres notícies d’una activitat musical a la ciutat són del segle XVI i es refereixen a la contractació d’Ambrosio López com a primer mestre de capella de la catedral el 1574 En èpoques posteriors -i abans de la clausura de la capella el 1828-, destacà en el mateix càrrec Joaquín García segle XVIII, autor de diverses misses, motets i villancicos El 1845 s’inaugurà el Teatro Bartolomé Cairasco de Figueroa i tingué lloc un dels esdeveniments que marcaren més la vida musical de la ciutat, el naixement de la Sociedad Filarmónica de Las Palmas Deu anys més tard, l’associació…

Després de fer estudis de música i de filosofia i lletres a les illes Canàries i a Madrid, cursà les especialitats de musicologia, etnologia i prehistòria a la Universitat d’Hamburg 1967 Es doctorà en musicologia a la Universitat de La Laguna 2003 Com a musicòleg destacaren els seus estudis i transcripcions sobre autors del Barroc musical espanyol, els treballs d’investigació sobre la història de l’activitat musical de les Canàries i els estudis etnomusicològics sobre aquest arxipèlag És autor —a més d’una òpera de cambra— de diverses obres, tant de música instrumental com vocal per a cor o…

Un dels artistes més innovadors dins del panorama musical de l’Estat espanyol, fou pioner en la pràctica de la música electroacústica Començà els estudis musicals a Las Palmas, on fou alumne de Luis Prieto El 1945, a Barcelona, assistí a les classes de Xavier Montsalvatge a l’Acadèmia Marshall, i més tard amplià els estudis a Madrid, on formà part de la Generació del 51 Fou en aquesta darrera ciutat on, per mitjà del compositor xilè Pablo Garrido, entrà en contacte amb el dodecatonisme Durant els anys cinquanta i seixanta estudià successivament a París, Ginebra i Darmstadt, i es decantà per…

Era fill de Sebastián Durón, sagristà de l’església de Brihuega, i germanastre del compositor del mateix nom, amb el qual ha estat confós sovint Inicià els seus estudis musicals amb Alonso Xuares a Conca, i el 1676 es traslladà a Las Palmas de Gran Canària, on li fou confiat el càrrec de mestre de capella de la catedral, que exercí durant cinquanta-cinc anys, fins a la seva mort El seu llegat compositiu consta de 460 obres, la major part de les quals pertanyen a la música de romanç Pel que fa al seu estil, respon al llenguatge habitual del Barroc hispànic del segle XVII, en certa…

Estudià violí i composició amb A Rodríguez de Hita El 1770 obtingué la plaça de violinista a la capella reial, i el 1774 viatjà a Portugal, on el príncep regent de Lisboa el no menà primer violí de la Real Câmera El 15 de juny de 1785, en ocasió del doble esponsori de l’infant Gabriel de Borbó amb Anna Victòria de Portugal i de la infanta Carlota de Borbó amb l’infant portuguès Dom Juan, se li encarregà la direcció de les festes i s’interpretà, entre altres obres, el drama musicat per ell mateix Il ritorno di Astrea in Terra , que obtingué un gran èxit També produí intermezzi musicals per als…

Estudià violoncel amb Josep Soler i piano amb Agustí Quintas a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i posteriorment amplià estudis a París El 1922, de retorn a Barcelona, oferí diversos recitals i ingressà en l’Orquestra d’Amics de la Música El 1926 fou nomenat violoncel solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu -lloc que ocupà durant vint-i-cinc anys- i el mateix any entrà en l’Orquestra Pau Casals El 1930 formà part del Quartet Casals i, més endavant, fou fundador del Quintet Barcelona i del Quartet Dini El 1932 ingressà com a professor de violoncel al Conservatori del Liceu,…

Estudià cant al Conservatori de Nuremberg, on fou deixeble de W Domgraf-Fassbänder Debutà el 1963, a Valentin Husmann, i posteriorment formà part de la companyia d’òpera de diversos teatres alemanys L’any 1973 fou contractat per l’Òpera de Düsseldorf-Duisburg Reconegut intèrpret wagnerià, destacà especialment en el paper de Mime L’or del Rin , Sigfrid , que interpretà amb èxit en diversos escenaris alemanys, suïssos i francesos El 1978 debutà al Festival de Bayreuth, on es presentà en anys successius amb papers secundaris, a més del de Mime, i on cantà regularment fins al 2000 El 1979…

Estudià música a Elx i, aconsellat per l’empresari del Liceu JA Pàmias, amplià la seva formació a Barcelona Posteriorment anà a Milà, on rebé lliçons d’A Kraus, C Bergonzi i G Simionato El 1985 guanyà el tercer premi del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, i un any després debutà a Parma amb el Falstaff d’A Salieri Fou contractat per a cantar en diversos teatres del nord d’Europa, i el 1990 debutà a l’Arena de Verona i es presentà a Las Palmas amb La filla del regiment Un any després actuà amb èxit a la Scala de Milà i el 1992 interpretà Sancia di Castiglia al costat…

Decidit a seguir el camí de la música, combinà els estudis de cant amb els d’enginyeria electrònica El 1948 es traslladà a Barcelona, on G Markoff li ensenyà la tècnica de la impostació natural Posteriorment, es perfeccionà amb F Andrés i, més tard, es traslladà a Milà, on fou deixeble de M Llompart Dotat d’una veu extensa de líric lleuger, es caracteritzà per una excellent utilització de les tècniques de ressonància, combinades amb una gran claredat en la dicció dels textos Fou un renovador dels mètodes d’interpretació belcantistes i revalorà la qualitat de les parts de tenor de gràcia El…

Estudià violoncel amb Josep Soler i harmonia i composició amb Enric Morera a l’Escola Municipal de Música de Barcelona A l’edat de quinze anys ingressà a l’Orquestra Pau Casals com a violoncellista El 1932 assumí la direcció de l’Institut Orquestral de l’Associació Obrera de Concerts L’any 1936 estudià orquestració al Conservatori de Ginebra amb Hermann Scherchen El 1950 guanyà la càtedra d’harmonia i contrapunt del Conservatori de Música de Barcelona, del qual també fou director 1967-76, i posteriorment estigué al capdavant de l’Escola Municipal de Música de Badalona Entre altres formacions…