Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Germán Prado Peraita
Música
Musicòleg castellà.
Ingressà en el monestir benedictí de Santo Domingo de Silos, on fou mestre de cor i de novicis Es dedicà a l’estudi i la difusió del cant gregorià, participant en congressos nacionals de litúrgia i música religiosa i ensenyant cant gregorià en capítols catedralicis i seminaris de diverses diòcesis També estudià la litúrgia mossàrab i les qüestions relacionades amb el seu cant i collaborà en diverses revistes espanyoles i estrangeres És autor d' El rito mozárabe y toledano i Manual de liturgia visigótica , i a Barcelona publicà El canto mozárabe 1929, fet en collaboració amb Casiano Rojo, i El…
José de Almeida Prado
Música
Nom pel qual és conegut el compositor i pianista brasiler José Antônio Resende de Almeida Prado.
A vuit anys començà classes de piano amb Dinorá de Carvalho A catorze anys estudià harmonia amb Osvaldo Lacerda i composició amb Camargo Guarnieri També estudià a Darmstadt, Alemanya, amb Györgi Ligeti i Lukas Foss, i més tard perfeccionà els seus estudis a París amb Nadia Boulanger i Olivier Messiaen Durant els anys 1973 i 1974 exercí com a director del Conservatori Municipal de Cubatâo, Sâo Paulo, i com a professor de composició a la Universitat Estatal de Campinas 1975-2000, fins a la seva jubilació Pel que fa a les obres més destacables, cal esmentar A Missa da Paz 1965 Os Pequenos…
José Mariano Elízaga Prado
Música
Compositor, teòric, pianista i organista mexicà.
Considerat un nen prodigi de la música, estudià al Colegio de Infantes de la catedral de Mèxic i posteriorment tornà a la seva ciutat natal, on fou alumne de José María Carrasco L’any 1799 obtingué la plaça de tercer organista al Colegio de San Nicolás El 1823 publicà una reeixida obra didàctica, Elementos de música , un dels primers textos didàctics del Mèxic independent L’any següent fundà, juntament amb José Antonio Gómez, la Sociedad Filarmónica Mexicana, des d’on promogué la música de Mozart i Beethoven arreu del país L’any 1826 obrí la primera impremta de música profana de Mèxic Entre…
mambo
Música
Estil de música i dansa cubà.
El mambo és una barreja de danzón , rumba i swing , de ritme sincopat però sense una cadència determinada ni accents regulars Creat els anys quaranta, el seu nom podria provenir del Congo o d’Angola i la seva paternitat musical és disputada entre Dámaso Pérez Prado, Orestes López i Antonio Arcaño Trompetes, congues i timbals hi tenen gran importància Durant els anys cinquanta les orquestres de Machito i Tito Puente el popularitzaren als Estats Units, i la de Benny Moré, a Cuba
Eloy Salmón
Música
Compositor i intel·lectual bolivià.
Fou un dels músics més destacats a La Paz en el període comprès entre la independència i la guerra del Pacífic, juntament amb Arana i els germans Núñez del Prado El 1863 estrenà un Himno paceño , una obra molt popular Compongué al voltant de seixanta obres, moltes de caràcter patriòtic, com Los mártires de la compañía i La paceña La seva música combinava la influència de l’estètica italiana, dominant llavors a Bolívia, i l’exaltació nacionalista, que prengué força després de la separació del Perú i que donà lloc a moltes marxes militars i himnes patriòtics
Casiano Rojo Olalla
Música
Musicòleg castellà.
Un dels més destacats renovadors del cant litúrgic, cursà els seus estudis a l’escola monàstica de Silos, d’on després fou prior S’especialitzà en els estudis musicològics, sobretot de música religiosa Presentà Le chant grégorien en Espagne al Congrés de Cant Gregorià d’Estrasburg 1905 El 1919 dirigí el moviment de recuperació de l’antic cant mossàrab que l’arquebisbe de Toledo encarregà als benedictins de Silos Escriví articles per a la "Revue du chant grégorien" i altres publicacions espanyoles Método de canto gregoriano 1906 i El canto mozárabe 1929, obres que feu en collaboració amb…
José Rafael Moneo Vallés

Rafael Moneo
Universidad de Navarra
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a l’escola universitària de Madrid i treballà amb Jørn Utzon a Dinamarca 1961-62 Fou catedràtic a les escoles d’arquitectura de Barcelona 1971-81 i Madrid 1981-84 i, el 1985, president del Departament d’Arquitectura de la Universitat de Harvard De les seves obres destaquen els habitatges Urumea, a Sant Sebastià 1969-71, l’edifici de Bankinter a Madrid amb R Bescos, 1973-76, el nou ajuntament de Logronyo 1973-81, el Museu d’Art Romà de Mèrida 1980-86, l’ampliació de l’estació d’Atocha a Madrid 1984-92, la seu del Collegi d’Arquitectes a Tarragona 1985-92, l’edifici de l’Illa Diagonal…
,
Juan de Lima Serqueira
Música
Compositor i arpista castellà.
La seva activitat és coneguda des del març del 1676, en què apareix a Granada com a arpista d’una companyia de teatre d’aquesta ciutat Més endavant, està documentat a Madrid, on treballà per al teatre i intervingué com a intèrpret en alguns actes sacramentals de Calderón dels anys 1680 i 1681 també consta la seva activitat compositiva en una gran quantitat de tonos que es conserven en molts manuscrits de la Península Ibèrica R Stevenson esmenta que el 1713 rebé l’encàrrec de posar música a l’obra de Cañizares Santa Cecilia , com també la seva pertinença al grup instrumental de…
Miguel de Arizo
Música
Cantor i compositor navarrès.
Escolà de cant del 1604 al 1608, el 1614 fou admès a la reial capella flamenca de Madrid com a cantor contralt, activitat que compaginà amb la de cantor de la capella reial espanyola, a la qual s’incorporà en el període 1617-27 Al març del 1629 obtingué una altra " plaza ordinaria " de la capella flamenca, a més de la que ja posseïa a la capella reial espanyola La darrera notícia sobre la seva vida és del 1642, any en què el bisbat de Pamplona li concedí una pensió Les úniques obres que s’han conservat són la canción a quatre parts Filis del alma mía , un romance a tres veus titulat Vistióse…
La Sonora Matancera
Música
Conjunt degà de les orquestres de son i salsa.
El tresista Valentín Cané fundà el grup el 1924 a Cuba, però la formació no es denominà La Sonora Matancera fins el 1932, que s’hi afegí el cantant i nou líder, Rogelio Martínez Amb l’eclosió de la ràdio, i sobretot del cinema i la televisió, La Sonora Matancera feu arribar el seu son arreu de Cuba i fins fora de l’illa, i aconseguí una popularitat molt gran a tota l’Amèrica llatina, especialment els anys cinquanta El 1960 la formació es traslladà a Mèxic, i el 1962, a Nova York, i ja no tornà a Cuba A més de son , incorporà tots els nous estils que anaven apareixent, com el mambo, a l’…