Resultats de la cerca

Fill de l’organista Isaak Hassler i germà dels compositors Hans Leo i Kaspar Hassler, rebé la primera formació musical del seu pare Durant algun temps estigué sota el patronatge de Christoph Fugger, de qui fou organista de cambra També fou organista a la cort dels Hohenzollern a Hechingen entre el 1597 i el 1601, i més tard, a la cort imperial de Rodolf II a Praga Escriví un llibre de madrigals a sis veus, publicat a Nuremberg el 1600, música vocal religiosa i algunes composicions per a tecla Participà també en diversos negocis miners

Estudià al seminari d’Adelberg i a la Universitat de Tübingen Les seves concepcions estaven molt marcades per les teories de Copèrnic Ensenyà a Graz, ciutat de la qual hagué de fugir a causa de les persecucions contra els protestants, i posteriorment s’establí a Praga, on collaborà amb Tycho Brahe L’any 1601 fou nomenat astrònom imperial per Rodolf II La seva contribució científica més destacada és l’establiment de les lleis del moviment planetari També s’interessà per aspectes musicals, camp en què centrà la seva atenció en la problemàtica de les relacions entre la música, les…

Es formà com a nen cantor a Anvers Entre els deu i els quinze anys serví a la capella imperial de Viena, període durant el qual compongué dues misses per a l’emperador Maximillià II Cursà estudis a Itàlia i retornà a Viena l’any 1576 com a músic de cambra de la cort Rodolf II el nomenà organista de cambra l’any 1577 Seguint la cort s’establí a Praga, on publicà un llibre de madrigals 1582 i exercí com a principal organista des del 1593, plaça en la qual fou confirmat el 1596 quan n’obtingué el nomenament Poc després succeí a Philippe de Monte com a compositor de la cort imperial…

Vida Probablement feu els primers estudis musicals a la seva ciutat natal Començà la seva trajectòria professional l’any 1557 com a cantor de la capella musical de la cort dels Habsburg a Praga i Viena, on es formà sota la direcció de Jacobus Vaet Del 1568 al 1570 interrompé la seva estada per fer un viatge d’estudis a Itàlia De retorn a Viena, continuà al servei de Maximilià II Quan l’emperador morí, l’any 1576, el seu successor, Rodolf II, el mantingué en el càrrec i poc temps més tard fou promogut al lloc de vicemestre de capella de la cort El 1582 era a Innsbruck al servei de…

Vida Nebot de Mateu Fletxa , el Vell Segurament es formà al costat del seu oncle Mateu Fletxa, el Vell, a la cort castellana, i amb el successor d’aquest, Bartolomé Escobedo El 1543 entrà a formar part de la capella musical de les filles de Carles V, les infantes Maria i Joana Quan la primera d’elles es casà amb Maximilià II d’Àustria, restà al servei de la seva germana El 1552 ingressà a l’orde carmelità de l’antiga observança a la província de València i abandonà les ocupacions cortesanes Anà a Itàlia i més tard a Àustria, on es trobava actiu el 1564 com a capellà de l’emperadriu Maria A…

Vida Fou un dels compositors més prolífics i de més èxit del segle XVI, especialment gràcies a les obres profanes Inicià la seva formació musical com a nen cantor a la seva ciutat natal Marxà a Itàlia molt jove i allí desenvolupà gairebé tota la seva carrera professional com a cantor, ensenyant i compositor Entre el 1542 i el 1551 estigué actiu a Nàpols com a preceptor al servei de la família Pinelli De Nàpols passà a Roma, ciutat on publicà el seu primer llibre de madrigals l’any 1554 Després d’una curta estada a Anvers el mateix 1554, tingué al seu càrrec el cor de la capella privada de…

Habitada des del neolític, al segle IX esdevingué, amb els premíslides, la fortalesa més important de Bohèmia L’emperador romanogermànic Carles IV la feu capital del seu imperi al segle XIV i llavors la ciutat visqué un període d’esplendor cultural Entre els diversos monestirs, convents i esglésies que tingueren alguna activitat musical destacà el convent femení de Sant Jordi, lloc on, segons la documentació conservada, es realitzaven representacions sacres ja al segle XII Altres testimonis de les pràctiques musicals d’aquests anys són un troper del 1235 i les notícies de la creació d’un cor…