Resultats de la cerca

Vida La seva formació musical anà a càrrec del mestre N Manent El 1875 fou nomenat professor d’acompanyament pianístic al Conservatori del Liceu, càrrec que deixà el 1883 perquè obtingué la direcció de l’Acadèmia de Música de la Casa Provincial de la Caritat Fou conegut com a compositor oratori Les set paraules , 1875 i, també, com a director dels concerts d’abonament dels teatres Novetats i Principal i en les sessions de cambra de l’Ateneu Barcelonès En aquest aspecte cal destacar la seva posició com a pioner de la reintroducció del repertori simfònic i cambrístic europeu L’obra que li ha…

Tot i que la ciutat de Barcelona disposà d’un conjunt instrumental al seu servei des de l’Edat Mitjana, no fou fins el 1886 que l’alcalde Francesc de P Rius i Taulet decidí de crear una institució estable que dugués a terme amb competència la tasca del protocol institucional i de la difusió artística Josep Rodoreda fou nomenat director de la renovada entitat el 2 de març de 1886 El 6 de juliol del mateix any s’aprovà el reglament de l’Escola Municipal de Música, la finalitat de la qual era la de preparar els instrumentistes de la Banda Rodoreda tingué cura de la fixació de la plantilla -60…

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Exercí com a director de la banda de la Casa de la Caritat de Barcelona És autor d’obres simfòniques i corals, i sobretot de sardanes, de les quals se’n coneixen una vintena Cal destacar-ne L’aplec de la sardana , Aplec de Farners , La platja de Riells , La torre de Montgó , Flor nevada i la sardana revessa Endevina endevineta 1907

Estudià al conservatori del Liceu de Barcelona amb mestres com Josep Rodoreda i Marià Obiols El 1875 es traslladà a Roma i el 1876, a París, ciutats on estudià piano i contrapunt Tot i que la seva tasca compositiva es desenvolupà essencialment en el camp de la música escènica, amb sarsueles com La Santa Pagesa , Na Bet-Maria i òperes com Lo desengany , dins la seva producció també trobem alguna obra simfònica i música religiosa

Fou alumne de Joan Baptista Pujol i de Josep Rodoreda Obtingué per oposició la plaça de professor de música a l’Escola Municipal de Sordmuts de Barcelona Fou guardonat amb diversos premis en diferents festivals catalans L’any 1878, en el Certamen Clavé celebrat al Teatre Tívoli per la Societat Coral Euterpe de Barcelona, el jurat li atorgà un premi per la peça coral La festa major A part d’obres corals, compongué també peces per a orquestra Fou mestre de capella de l’església de Santa Maria de Sants

Una de les figures destacades en el panorama de la guitarra a la Catalunya del final del segle XIX Estudià amb Josep Rodoreda i amb JB Pujol, i fou també deixeble del guitarrista J Brocà Feu diverses gires per Espanya i per l’estranger com a concertista solista i com a director d’un grup de corda polsada El 1894 era professor de guitarra i d’instruments de plectre a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on romangué fins el 1922 Tot i que algunes fonts ho posen en dubte, se li atribueix la supressió de la corda doble de la bandúrria Organitzà cobles i estudiantines d’…

Es formà com a escolà del cor de l’escolania de la catedral de Barcelona, on estudià amb Josep Sancho Marraco Continuà els seus estudis al Conservatori del Liceu, amb Pere Tintorer com a professor de piano, Francesc Forns de violí i Tomás Campano de composició també rebé ensenyament de Josep Rodoreda Exercí al Conservatori de Barcelona durant més de cinquanta anys com a professor de solfeig i de piano Fou també violinista de l’orquestra del Teatre Principal D’altra banda, el seu nom apareix en diverses collaboracions que portà a terme com a pianista i director de cor, amb l’…

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Fou un dels promotors de l’Associació Musical de Barcelona Organitzà i dirigí el cor femení de l’Orfeó Català, que, més tard, fou dirigit també per la seva esposa, la soprano Emerenciana Wehrle Fou el fundador de l’Orfeó Canigó i de l’Acadèmia de Música de Sant Gervasi Posteriorment, per divergència d’opinions, s’allunyà de l’Orfeó Català i del seu fundador, Lluís Millet, i inicià la seva collaboració amb Joan Gay en la Institució Catalana de Música, i creà el cor Escola Jordiana-Orfeó Canigó, que nasqué amb la voluntad de ser una…

Es formà al Conservatori del Liceu, on estudià solfeig i piano, i obtingué la Medalla d’Argent en finalitzar els estudis, i fou deixeble de J Rodoreda Fou professor de solfeig a l’Acadèmia d’Euterpe i l’Acadèmia Musical de Barcelona, i professor auxiliar de la Casa de Caritat El 1886 fou nomenat sotsdirector de la Banda Municipal de Barcelona i el 1896 obtingué la plaça de músic major d’aquesta formació Fou també catedràtic de solfeig de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on ocupà el càrrec de secretari En 1897-1900 i 1906-08 estigué al capdavant de la Societat Coral…

El primer número aparegué l’11 de gener de 1863 i, després de 84 setmanes, el darrer aparegué el 7 d’agost de 1864 Tenia la redacció al carrer del Comte de l’Assalt 34, 2n, i la impressió era a càrrec de Narcís Ramírez Dedicada a temes musicals i literaris, constava de vuit pàgines de mida foli, a dues columnes Publicava notícies i efemèrides musicals, informacions dels cors claverians i els concerts de la Societat Coral Euterpe a més, incloïa una crònica musical sobre el món de l’òpera i una secció dedicada a la literatura, amb fragments d’obres teatrals i proses diverses, biografies de…