Resultats de la cerca

Estudià al Liceo Musicale de Torí, a Gènova amb C Sivori i, posteriorment, a Viena amb Eusebius Mandyczewski El 1889 inicià la seva carrera com a concertista a Leipzig De nou a Itàlia, impartí classes de contrapunt a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma fins el 1919, que emigrà als Estats Units S’establí a Nova York i esdevingué professor de violí al David Mannes Music School A partir del 1924 ensenyà composició a l’Institut Curtis de Filadèlfia Entre els seus alumnes cal esmentar figures tan importants com Gian Carlo Menotti, Nino Rota, Samuel Barber i Lukas Foss El seu catàleg inclou música…

Format musicalment a la seva ciutat natal, parallelament a la carrera de compositor ha exercit de crític musical Les  seves obres han rebut diversos premis i han estat interpretades en diferents països de l’Amèrica Llatina, com també als Estats Units, el Canadà i Europa El seu catàleg inclou música per a instruments solistes, de cambra, per a orquestra i també electroacústica Ha estat professor de composició i director de l’Estudio de Música Electrónica, dependent de l’Escuela de Música de la Universidad Nacional a Rosario, on també ha estat cap del departament de composició El…

Vida Estudià música a Barcelona i el seu principal mestre fou Anselm Barba Fou organista i mestre de capella de l’església barcelonina de Santa Maria de Betlem Fou autor de Repertorio de Música Sacra , per a una, dues, tres i quatre veus i acompanyament d’orgue O sacrum convivium un Tantum ergo a quatre veus i una Salve Regina a dues veus Amar o morir —càntic al Sagrat Cor de Jesús per a solista— Motet al Santísimo Sacramento , a dues veus Letrilla per al mes de Maria , a dues veus Despedida pastoril a la Virgen , per a veu solista i cor Gradual comú de sants , a tres veus Trisagio Mariano…

Des de jove mostrà grans aptituds per al cant i, installat a Barcelona, inicià estudis de cant i solfeig amb R Garcia El 1920 continuà els estudis a Madrid, gràcies a una beca de l’ajuntament de la seva població natal Posteriorment es traslladà a Milà, on prosseguí la seva formació i on el 1930 debutà com a Cavaradossi Tosca Durant els anys quaranta fundà una companyia de sarsuela amb Matilde Vázquez També formà part de la companyia de P Sorozábal Actuà amb èxit arreu de l’Estat espanyol i a Buenos Aires A més, participà en diverses pellícules, entre les quals destaquen La reina mora…

De caràcter profundament líric, la soleá es considera una expressió emblemàtica jonda d’allò que és andalús, amb una música basada en el mode dòric i en el compàs ternari Destaca pel seu ampli espectre musical i per l’existència de diverses modalitats locals, que han donat lloc a diferents estils, entre els quals destaquen els de Còrdova i Triana És un cante libre i és ballable pel seu acompanyament rítmic Molt probablement cal buscar el seu origen en els antics jaleos A partir de mitjan segle XIX experimentà una evolució, que s’ha relacionat amb les figures de Rosario Monje,…

Es graduà a l’Escuela Superior de Bellas Artes de la Universitat de La Plata, i estudià música amb Mariano Drago, Guillermo Graetzer, Teodoro Fuchs i Francisco Kröpfl Més tard cursà estudis de direcció musical a Berlín amb Hermann Scherchen Fou assistent de director de l’Orquesta Filarmónica de La Plata en 1961-62, de l’Orquesta Sinfónica de la Universitat de Tucumán durant els dos anys següents, i al Teatro Colón de Buenos Aires en 1964-65 Fou membre de l’Agrupación Nueva Música Ha dirigit l’Orquesta Nacional d’Argentina, l’Orquesta Sinfónica de Rosario, l’Orquesta Filarmónica…

Estudià al Conservatorio Carlos López Buchardo, on més tard ensenyà composició En aquesta institució tingué com a professor el compositor Alberto Ginastera Compaginà aquests estudis amb un curs de direcció orquestral a la Universitat de La Plata impartit pel mestre Mariano Drago Amb una beca del Fondo Nacional de las Artes viatjà a Itàlia per estudiar a les acadèmies de Santa Cecília de Roma i la Musical Chigiana de Siena Fou director d’orquestres simfòniques de diferents indrets de l’Argentina, com ara les de Cuyo, Córdoba i Tucumán També dirigí l’Orquestra Filharmònica de Bogotà durant dues…

El 14 de gener de 1935 l’Orquestra Simfònica de Montreal oferí el seu primer concert, amb Rosario Bourdon com a director Poc després, Wilfrid Pelletier n’esdevingué el primer director artístic i creà les Matinals Simfòniques per a la Joventut i els Concerts d’estiu El 1940 Defauw substituí Pelletier Durant aquesta dècada, prestigiosos directors convidats estigueren al capdavant de l’orquestra, com Ch Munch, B Walter, G Enescu, I Stravinsky, L Bernstein o O Klemperer, entre d’altres En deixar el càrrec Defauw el 1957, I Markevitch assumí la direcció artística de la formació, que…

Vida Músic precoç, ingressà al Conservatori de Milà a tretze anys 1923, després d’haver escrit dues òperes El 1928 s’establí als EUA, on continuà els estudis amb Rosario Scalero a l’Institut Curtis de Filadèlfia 1928-33 i conegué Samuel Barber , amb qui establí una llarga amistat El 1933, durant una estada a Viena, començà a escriure el llibret d’ Amelia al ballo , una opera buffa la partitura de la qual acabà el 1937, als Estats Units L’obra s’estrenà aquell mateix any a la Metropolitan Opera House de Nova York, en anglès i amb el títol Amelia Goes to the Ball , i obtingué un…

Vida Inicià els estudis musicals de forma autodidàctica i després els aprofundí al Conservatori de Madrid amb C del Campo, B Gaviola, J Cubiles i A Saco del Valle, entre d’altres Durant els anys vint començà a compondre música sacra, que s’estrenà en diverses esglésies de Madrid, i també s’inicià en altres gèneres, com ara l’opereta -amb Quereres primeros 1921-, en la música simfònica i en la música de cambra El 1939 s’encarregà de la direcció musical del Teatro Español, de Madrid Una beca concedida el 1941 per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando li permeté d’estudiar cant…