Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
anticipació

Anticipació
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Ornament que es produeix quan una de les parts o veus anticipa una nota de l’acord següent, en una posició mètrica dèbil i com a nota estranya, i la repeteix a continuació ja en posició mètrica forta i com a nota real.
S’utilitza sovint a la cadència final Poden haver-hi diverses anticipacions alhora i, fins i tot, l’anticipació d’un acord sencer
accelerando
Música
Progressiva acceleració del tempo.
En una partitura sol indicar-se emprant aquest mateix terme, sia sencer o abreujat accel Termes com affrettando o stringendo són utilitzats sovint com a equivalents
clausula
Música
En l'ars antiqua (segles XII-XIII), breu composició polifònica a dues, tres o quatre veus, que sorgí a l’escola de NotreDame de París i que era cantada al final o entremig d’una peça del cant pla (gradual, al·leluia, responsori, etc.), construïda sobre un tema d’aquest.
A diferència de l' organum , la clausula no es construeix sobre un cant pla sencer, sinó sobre un petit fragment com ara una paraula o un melisma Aquesta forma es considera antecessora del motet del segle XIV
supertònica
Música
El segon grau de l’escala major o menor (sovint simbolitzat amb la xifra 2) i l’acord tríada format sobre aquest grau (simbolitzat amb la xifra romana II), anomenat així per ser el grau immediatament superior respecte de la tònica.
En ambdós modes es troba a distància d’un to sencer re, per exemple, tant en do M com en do m Sobre la supertònica es forma un acord perfecte menor en el mode major i un de disminuït en el mode menor o perfecte menor, si s’usa l’escala menor melòdica La supertònica és també la fonamental de l’acord de dominant de la dominant En algunes ocasions el segon grau es rebaixa, per exemple per a formar l’acord de sexta napolitana
escala de tons
Música
Escala hexàtona en què l’interval entre les notes adjacents és sempre d’un to sencer.
Per tal que la setena nota es trobi a una 8a J de la primera i no a una 7a aug cal introduir un canvi enharmònic de manera que apareixen cinc 2es M i una 3a dis diferència purament notacional que no té cap reflex musical Aquesta escala, que pren notes alternes de la sèrie de quintes, només permet una sola transposició, la qual empra les quintes alternes que no utilitzava l’altra escala ex 1 Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises En tractar-se d’un sistema totalment simètric, en què els intervals entre notes són sempre els mateixos, la idea de mode no existeix, i només una emfasització d’alguna…
heterocord
Música
Tipus d’instrument cordòfon en què les cordes són d’un material diferent del de la taula harmònica.
El terme és usat en oposició a idiocord Classificades per primera vegada per Eric von Hornbostel i Curt Sachs 1914, les cítares heterocordes es representen amb la xifra 31222 En el cas de les cítares de tub sencer o de mig tub, instruments ètnics presents en cultures africanes i asiàtiques, les cordes solen estar fetes de materials aliens al tub de suport, com metall, fibres vegetals, budell, seda o niló, tot al contrari que en els instruments idiocords Les cordes es fixen a la taula de fusta corbada amb clavilles o lligams, disposades en sentit longitudinal i separades d’…
Miquel Rosquelles
Música
Mestre de capella i compositor català.
Deixeble de Josep Reig, mestre de capella de Santa Maria del Mar, el 1669 assumí aquest càrrec interinament Cinc anys després en fou nomenat mestre en propietat, activitat que dugué a terme fins a la seva mort Només es coneixen vuit obres d’aquest autor -quatre de litúrgiques i quatre de música de romanç-, perquè moltes foren destruïdes en l’incendi de l’arxiu de la basílica de Santa Maria del Mar el 1936 cal destacar-ne tres a quinze veus, un joc sencer de completes, el càntic Nunc dimittis i el villancet Atención, atención , que el situen en la pràctica dels recursos habituals…
pausa

Pauses
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Les pauses, a l’igual de les figures, poden ser, de més gran a més petita de quadrada, rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera, fusa, semifusa, quartifusa i octifusa Cada una val la meitat de l’anterior i el doble de la següent La pausa de rodona s’ha d’escriure a sota de la 4a línia del pentagrama, i la de blanca, a sobre de la 3a línia o bé fora del pentagrama, respectivament a sota o a sobre d’una línia addicional Les pauses també poden portar un o més punts, que n’augmenten la durada en la meitat del valor anterior La pausa de rodona s’utilitza per a omplir qualsevol compàs sencer de…
subtònica
Música
El setè grau de l’escala quan no té les característiques d’una sensible.
El setè grau natural del mode menor sol natural en la tonalitat de la menor, per exemple queda a distància d’un to sencer respecte de la tònica, cosa que fa impossible si més no en la tonalitat tradicional que pugui actuar com a sensible i resoldre a la tònica La seva tendència melòdica és el descens de to En el mode major, el setè grau és a distància de semitò de la tònica i és per naturalesa una sensible, però pot ser considerat també una subtònica si forma part d’un disseny melòdic descendent o si apareix en alguna situació en la qual no hagi de resoldre a la tònica per…
Sòfocles
Música
Poeta tràgic grec.
Fou, amb Èsquil i Eurípides, el principal exponent de la tragèdia grega De la seva obra en resten només un drama satíric gairebé sencer i set tragèdies completes Segons un biògraf seu, Sòfocles mostrà de molt jove un gran talent musical, i és presentat com un bon intèrpret de cítara Sembla, no obstant això, que en l’obra del poeta, les intervencions musicals, reduïdes a les formes monòdica i coral, se circumscriuen a subratllar moments de dolor o d’alegria inconscient Nombrosos compositors s’han basat en les tragèdies de Sòfocles Pel que fa a les òperes, cal esmentar les versions…