Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Marina Rossell i Figueras

Marina Rossell i Figueras
© Vip Music S.L. / Marina Rossell
Música
Autora i intèrpret de cançons.
A setze anys es traslladà a Barcelona, on, el 1974, entrà en contacte amb gent de la Nova Cançó i inicià la seva carrera professional Es donà a conèixer ràpidament gràcies a la qualitat de la seva veu, amb un repertori heterogeni, marcat per un to feminista i pel compromís polític Collaborà en un espectacle musical i en el disc collectiu Llegendes de Catalunya 1975 El 1976 enregistrà el seu primer disc, Si volíeu escoltar , que aplega cançons populars amb textos actualitzats per M Aurèlia Campmany i Joan Ollé El seguiren Penyora 1978, que incloïa La gavina , el seu principal èxit, i Bruixes…
,
Karl Heinrich Graun
Música
Compositor i cantant alemany, germà de Johann Gottlieb.
Estudià composició amb JC Schmidt i clavicèmbal amb C Pezold Mantingué una estreta amistat amb JG Pisendel, JJ Quantz i SL Weiss El 1725 fou admès com a tenor a la cort ducal de Brunsvic-Wolfenbüttel i arribà a ser vicedirector de la capella el 1727 Mestre de capella a Berlín a partir del 1740, viatjà a Itàlia en cerca de cantants per al teatre de l’òpera, que fou inaugurat amb la seva obra Cesare e Cleopatra 1742 Autor força prolífic, compongué prop de trenta-cinc òperes i música religiosa i instrumental Juntament amb JA Hasse, fou un dels representants més notables de l’òpera italiana de…
Miguel Fleta
Música
Nom amb què és conegut el tenor aragonès Miguel Burro Fleta.
Vida Provinent d’una família pagesa, de primer fou pastor i agricultor La seva passió per cantar jotes dugué el seu pare a animar-lo a estudiar cant, cosa que feu a Barcelona, tot i que en un principi no fou acceptat al Conservatori del Liceu Finalment hi accedí gràcies a la professora Luisa Pierrick, primera mestra i futura esposa del tenor El 1919 debutà al Teatre Comunale de Trieste amb Francesca da Rimini , de R Zandonai, amb gran èxit de públic Tres anys després interpretà Carmen a Madrid, i el 1923 es presentà amb unes memorables funcions de Tosca al Metropolitan de Nova York, teatre on…
Gabriel Blancafort i París
Gabriel Blancafort i París
© Michael Reckling
Música
Orguener i musicòleg.
Fill del compositor Manuel Blancafort , rebé els primers coneixements musicals al collegi de Sant Ignasi de Sarrià A tretze anys ingressà a la Universitat Pontifícia de Comillas, on conegué la literatura organística, que li despertà un gran interès tant per la música d’orgue com per l’orgueneria L’amistat amb els organistes Amadeu Roca, Paul Franck i el pare Gregori Estrada el decantà vers aquesta professió Començà la seva tasca d’orgueneria com a aprenent amb Joan Rogent casa Rogent, Collbató, l’any 1954, i amplià coneixements a París casa González, 1956 i Ludwigsburg casa…
,
música de Bratislava
Música
Música desenvolupada a Bratislava (Eslovàquia).
La història musical de Bratislava ha estat marcada pel cosmopolitisme i per la influència de la poderosa veïna, Viena, capital de l’imperi Austrohongarès, del qual Eslovàquia formava part Durant els segles XVIII, XIX i XX la ciutat fou visitada per molts músics illustres, com Haydn, Mozart, Beethoven, Liszt, Brahms, Clara Schumann, R Strauss i Bartók Fins al segle XVII la catedral de Sant Martí fou el nucli més important de la producció musical, juntament amb els convents franciscans La música interpretada en aquestes esglésies que s’ha conservat mostra un ric conreu de la polifonia vocal i…
música de Venècia
Música
Música desenvolupada a Venècia (Itàlia).
S’han conservat pocs documents de l’Edat Mitjana, perquè la majoria foren destruïts en els greus incendis dels anys 1483, 1574 i 1577 del Palazzo Ducale En algunes de les fonts que han pervingut sl’activitat de Leonardo Veniero a la capella de l’església de San Giorgio al final del segle XII Les primeres notícies de l’activitat de la capella de la basílica de San Marc daten de gairebé dos segles més tard Al segle XIV es difongué entre els nobles la pràctica del llaüt per a l’acompanyament de cançons, de les quals queden molts textos però cap partitura La creixent importància…
premis Ciutat de Barcelona
Educació i entitats culturals i cíviques
Premis creats per l’Ajuntament de Barcelona el 1949 i que s’atorguen anualment a les millors obres de poesia catalana, novel·la, teatre, investigació, periodisme, cinema, etc., realitzades durant l’any anterior.
El lliurament tenia lloc el 26 de gener, en commemoració de l’entrada de les forces del general Franco a Barcelona, el 1939 el 1978, però, passaren a atorgar-se pel setembre Des de l’any 1985 s’entreguen en una data propera al 12 de febrer, coincidint amb la festa de santa Eulàlia El 1949 només es concedí el premi de literatura, a Bartolomé Soler per la novella Patapalo El 1950, amb la voluntat de singularitzar els premis i fer propaganda de les polítiques municipals, els Ciutat de Barcelona s’ampliarien a les categories de poesia, teatre, música, cinema i fotografia El 1958 el premi de…
,