Resultats de la cerca

Fou cantor de la capella musical de la Corona d’Aragó durant disset anys Després es retirà a Sevilla, on arribà a gaudir d’un benefici a la catedral i durant algun temps se’n feu càrrec de l’escolania Sconservat algunes obres seves, les més notables de les quals són els motets per a les celebracions fúnebres, Libera me i Ne recorderis , de gran expressivitat També se’n coneixen algunes composicions profanes recollides en el Cancionero Musical de Palacio i el Cancionero de la Colombina És molt conegut com a autor d’una dansa instrumental a tres veus inclosa en el Cancionero Musical de Palacio…

Fou organista ajudant des del 1645 a la catedral de València, on era mestre de capella Diego de Pontac i més tard ho fou Urbán de Vargas El 1654 fou nomenat organista titular, càrrec que exercí fins el 1665, any en què fou substituït per Joan B Cabanilles Es traslladà a Saragossa, on treballà com a organista des del 1677 i com a mestre de capella des del 1695 Les seves composicions es troben a l’arxiu del Pilar de Saragossa Missa 7 toni i Missa 8 toni , a la Biblioteca Nacional de Madrid 12 tonos profanos , Tonadillas y Letrillas i a la Biblioteca de Catalunya Gozos de las virtudes y…

Vida Alumne de F Fenaroli al Conservatorio di Santa Maria di Loreto a Nàpols, el 1772 fou nomenat organista de la catedral de Torre Annunziata L’any 1781 estrenà la seva primera òpera Montezuma al Teatro San Carlo de Nàpols amb un notable èxit, i a partir d’aquest moment les òperes de Zingarelli foren representades als principals teatres italians, en particular a Milà i Torí El 1790 es traslladà a París, però l’ambient revolucionari el feu tornar a Itàlia i el 1794 fou nomenat mestre de capella de la catedral de la Santa Casa a Loreto Ancona Aquí escriví l' Annuale di Loreto ,…

El terme alta danza , o simplement alta , fou utilitzat tant a Itàlia com a les corts castellanes de l’època per a denominar una dansa equivalent al saltarello , coneguda a França com a pas de brabant En el Cancionero Musical de Palacio ~1500 es pot trobar una alta de Francisco de la Torre sobre el tenor de la basse danse La Spagna

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Exercí com a director de la banda de la Casa de la Caritat de Barcelona És autor d’obres simfòniques i corals, i sobretot de sardanes, de les quals se’n coneixen una vintena Cal destacar-ne L’aplec de la sardana , Aplec de Farners , La platja de Riells , La torre de Montgó , Flor nevada i la sardana revessa Endevina endevineta 1907

Nascut en una família humil, dedicà tota la seva vida al flamenc, gènere en què destacà com a cantaor i també com a investigador i divulgador Sense ell, molts tipus de cant flamenc s’haurien perdut Quan començà a cantar es feia anomenar "Niño de Rafael", però posteriorment es canvià el nom pel de "Niño de Mairena" i finalment es quedà amb Antonio Mairena Proclamà que els seus principals mestres havien estat Manuel Torre i Joaquín de la Paula Entre els diversos premis lloant la seva tasca de divulgador i cantaor destaca la prestigiosa Llave de Oro del Cante, que li fou concedida l’any 1962 A…

Provinent de la seu de Tarragona, obtingué la plaça d’organista de la catedral de Barcelona el 20 de novembre de 1636, ciutat on residí fins el 1642 Posteriorment anà a la seu de València, on obtingué la plaça de segon organista, com a ajudant d’Andreu Peris, el 1645 exercí aquest càrrec fins el 1665, any en què demanà la jubilació a causa del seu mal estat de salut Fou substituït per Joan B Cabanilles al juliol del mateix any Morí a València el 20 o el 21 de juliol de 1672, i fou enterrat a la seu d’aquesta ciutat Cal no confondre’l amb un altre Jeroni de la Torre que actuà…

Inicià els estudis musicals a Augsburg i, després, a Munic Més tard es traslladà a Viena, on fou deixeble del seu germà Franz Paul El 1828 ocupà el seu primer càrrec oficial, el d’ajudant de mestre de capella a la cort vienesa Nomenat director musical de la cort de Stuttgart l’any 1831, al cap de cinc anys s’installà a Munic, on el 1842 fou ajudant de mestre de capella a la cort El 1853 esdevingué director del Teatre d’Hamburg, i el 1858, director musical de la cort d’Estocolm Del 1861 al 1875, any de la seva jubilació, fou director a Frankfurt Alguns dels èxits més importants els obtingué…

Ambdós germans emigraren el 1634 als Països Baixos, on s’establiren el 1641 Perfeccionaren l’ofici a Utrecht sota la guia del constructor de campanes Jonkheer Jacob van Eyck Construïren unes 400 campanes i més de cinquanta carillons, dels quals se’n conserven trenta-un Cal remarcar els de la torre de Malines, de la catedral d’Utrecht i de la Nieuwe Kerk, a Delft El renom dels germans Hemony prové de l’afinació de les campanes i de la precisió dels intervals en els carillons, que constaven de vint-i-tres a trenta-set campanes, amb una extensió de mínima de tres octaves La qualitat…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal, al Conservatorio Manuel Gómez Carrillo L’any 1950 es traslladà a Buenos Aires per estudiar al Conservatorio Carlos López Buchardo, on cursà piano amb Rafael González, contrapunt i orquestració amb José Torre Bertucci i Floro Ugarte, i composició amb Alberto Ginastera i Athos Palma El 1955 fou nomenat professor del Conservatorio Nacional de Música Carlos López Buchardo i director substitut del Teatro Colón Tres anys després es traslladà a París gràcies a una beca del govern francès i estudià amb Olivier Messiaen, René Leibowitz i…