Resultats de la cerca

Vida Des del 1708 estudià al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo sota la direcció de Gaetano Greco El 1719 era mestre de capella del príncep de Sansevero i, després de la mort d’Alessandro Scarlatti el 1725, arribà a ser pro-vicemaestro de la capella reial, càrrec que ocupà fins la seva mort Visità diverses ciutat italianes per a estrenar-hi les seves pròpies òperes El 1728 fou nomenat mestre de capella del seu antic conservatori, on tingué GB Pergolesi entre els seus alumnes La producció musical de Vinci és principalment operística Les seves primeres òperes foren comèdies en…

Després de viatjar per la Toscana i el nord d’Itàlia durant uns quants anys, el 1568 esdevingué mestre de capella de la basílica de Santa Maria Maggiore de Bèrgam, plaça que ocupà fins l’any 1580 Sembla que mantingué freqüents contactes amb un patró milanès, Antonio Lodonio, al qual dedicà molts dels seus llibres de madrigals Retornà a Sicília el 1581 per encarregar-se del magisteri de capella de la catedral de Nicosia El 1583 era al servei del virrei Marcantonio Colonna Es coneixen prop de 250 madrigals d’aquest compositor, la major part sobre textos de F Petrarca, així com algunes misses i…

El seu mestre, Andrea del Verrocchio, fou també músic Exercí com a professor de música, manifestà un interès especial pels temes relacionats amb l’acústica i inventà un nombre considerable d’instruments, a més de millorar-ne altres d’existents També manifestà idees pròpies pel que fa a la filosofia de la música, posant-la al capdamunt de les arts, per sota de la pintura Tocava la lira da braccio , i els biògrafs el citen com un gran improvisador que arribà a actuar davant Ludovico Sforza per ordre de Lorenzo de Mèdici Mantingué contacte estret amb Franchino Gaffurius El seu interès per la…

Fou alumne de Pietro Vinci entre el 1582 i el 1584 L’any 1588 inicià la publicació pòstuma d’obres de Vinci, juntament amb les pròpies Aquest any s’installà definitivament a Palerm, d’on no es mogué, llevat del període entre el 1601 i el 1605, que el passà a Venècia El 1600, a Palerm, en el debat teòric i la competició compositiva entre Achille Falcone, mestre de capella a Caltagirone, i Sebastián Raval, director de la capella reial a Palerm, prengué part com a partidari de Falcone Les seves composicions estan dedicades a personatges importants als quals serví com a mestre o…

Consegüentment, en el preclassicisme s’hi encabeixen un ampli reguitzell de compositors, com L Vinci, JA Hasse o GB Pergolesi, però també els que cultivaren l' estil galant , com D Scarlatti o A Soler, i l' empfindsamer stil 'estil sentimental', empfindsamkeit , com CPE Bach Segons el parer d’altres musicòlegs, però, el terme és equivalent a classicisme primerenc, present en els primers compositors esmentats

A l’inici de la seva carrera cantà òperes d’A Scarlatti a Nàpols Entre el 1708 i el 1717 cultivà important èxits a Londres i contribuí decisivament a la difusió de l’òpera italiana a la capital anglesa El 1711 interpretà el paper principal en l’estrena de Rinaldo , de GF Händel Cantà en moltes representacions de l’òpera Amadigi , del mateix compositor Nicolini era considerat el cantant masculí més important de la seva època A més, era un actor consumat i un home de caràcter exemplar Després de les seves visites a Londres, reaparegué a Roma el 1721 tot interpretant Eumene , de N Porpora També…

Vida Fou deixeble de N Fago al Conservatorio della Pietà dei Turchini a Nàpols En acabar els estudis, el 1713 fou nomenat organista supernumerari a la capella del virrei Al cap de poc feu de mestre de capella de Santa Maria della Solitaria En morir F Mancini, el 1737, Leo fou promogut a vicemestre de la capella reial El 1739 succeí a F Feo com a primero maestro al Conservatori de S Onofrio Idèntic càrrec ocupà el 1741 al Conservatorio della Pietà dei Turchini, tot assumint les obligacions del seu propi mestre Fago Destacà especialment en la composició d’obres escèniques, opere serie , opéras-…

Bé que actualment hom en qüestiona l’existència, el terme és emprat, ja que la gran majoria de compositors d’òpera d’aquest període es formaren als centres musicals napolitans Alessandro Scarlatti és considerat l’instaurador de l’escola, tot i que ja se’n troben antecedents en el compositor i mestre de capella de la catedral de Nàpols Francesco Provenzale Foren rellevants, entre d’altres, els compositors D Cimarosa, JA Hasse, N Jommelli, G Paisiello, GB Pergolesi, N Piccinni, N Porpora, DM Terradellas, T Traetta i L Vinci L’estructura formal de l' aria da capo , així com els…

Estudià al Conservatorio di San Onofrio, a Nàpols La seva primera obra coneguda és una òpera sacra titulada L’opera d’amore 1702 El 1703 optà a la plaça de mestre de capella de la cort napolitana, tot competint públicament amb Gaetano Veneziano, Cristoforo Caresana i Francesco Mancini Veneziano obtingué el càrrec, però Sarro fou nomenat vicemestre de capella un any més tard, el 1704 El 1737 fou designat mestre de capella de la cort en substitució de Mancini, que ocupava el lloc des del 1725 Sarro fou un prolífic compositor d’òperes, oratoris i serenates, que, majoritàriament, s’estrenaren a…

Nascuda possiblement a Bèrgam, el 1720 era al servei del comte Colloredo, governador de Milà Començà la seva carrera al principi dels anys vint a Venècia cantant La verità in cimento , d’A Vivaldi, i la continuà a Nàpols interpretant Eraclea i Astianatte , de L Vinci, Semiramide , de N Porpora, i Zenobia in Palmira , de L Leo, entre altres òperes El 1729 anà a Londres contractada per GF Händel El mateix any fou Adelaida en l’òpera Lotario , del mateix compositor, i fins el 1737 fou la cantant que interpretà més òperes i oratoris seus, incloent-hi els papers principals de…