Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
strambotto
Música
Forma poeticomusical italiana apareguda al segle XV.
Fou coneguda també com a ottava rima Els tipus més comuns de strambotto , formats per versos endecasíllabs, són l' strambotto o ottava siciliana o napolitana ABABABAB, utilitzada al segle XVII per les arie siciliane siciliana l' ottava toscana ABABAB CC, emprada en les composicions musicals dels segles XV i XVI, i la sestina toscana ABAB CC Tot i que al final del segle XV esdevingué una de les formes adoptades per la frottola , es mantingué com a forma musical per ella…
Martí Ferrandiç
Música
"Mestre d’òrguens" que reformà l’orgue de la seu de Barcelona.
L’única notícia que en tenim és el contracte que signà el 1345 amb els canonges de la catedral barcelonina, Guillem de Torrelles i Ferrer Peiró, a instància del bisbe Ferrer d’Abella És el primer contracte explícit, ben documentat i en català, que parla de la presència habitual d’un gran instrument al temple catedralici, l’orgue gòtic de Berenguer Desplà, construït el 1317, que Ferrandiç restaurà i amplià Per la seva descripció, molt detallada, se sap, entre altres coses, que el primer do tenia entre set i vint fileres de tubs, que "la caxa dels dits òrguens serà de bona e bela e secha fusta…
Miquel Narcís
Música
Orguener català.
"Mestre d’òrguens" i ciutadà de Barcelona, el 1495 apareix com a prevere beneficiat de la parròquia de Sant Cugat del Rec Aquest mateix any bastí el nou orgue de l’església de Sant Antoni tub major de cinc pams, dos teclats de 42 tecles i façana de castells El 1497 visurà el gran orgue de la seu de Girona començat per Pau Rossell i acabat per Armenter Brocà El 1503 construí un orgue amb dues façanes, tub major de sis pams, dos teclats i amb quatre maneres de registrar "flautes sanars, flautes mixturades, orga camus sense octaves i tot l’orga plagat" A més d’efectuar reparacions als orgues de…
Henri Rabaud
Música
Compositor i director d’orquestra francès.
Nascut en el si d’una família de músics -el seu pare era violoncellista-, el 1893 ingressà al Conservatori de París, on estudià fuga i contrapunt amb A Gédalge, harmonia amb AB Taudou i composició amb J Massenet El 1894 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Daphné La seva estada a Itàlia i els viatges per Alemanya Bayreuth i Munic l’estimularen a compondre per al teatre i a estudiar la música de G Verdi i de R Wagner Entre les seves obres cal destacar les òperes La fille de Roland 1904 i Mârouf, savetier du Caire 1914, les dues simfonies 1893 i 1900 i l’oratori Job 1900 Dirigí…
Theodor Kullak
Música
Pedagog alemany.
Fou un pianista precoç Rebé les primeres classes d’aquest instrument de WJA Agthe i debutà a onze anys a Berlín A partir del 1837 inicià les carreres de dret i medicina en aquesta ciutat, al mateix temps que continuà els seus estudis musicals amb EE Taubert i S Dehn, els quals completà amb C Czerny, S Sechter i O Nicolai a Viena, ciutat on es traslladà el 1843 El 1844 inicià la seva activitat docent tot impartint classes de música entre membres de l’aristocràcia berlinesa i el 1846 fou nomenat professor de la cort prussiana Juntament amb J Stern i AB Marx fundà una escola de…
música de Vic
Música
Música desenvolupada a Vic (Osona).
Tot i que les primeres notícies són del segle III aC, la ciutat actual fou fundada el 879, quan el comte Guifré el Pelós feu construir un nou poblat, com a barri del precedent, i el repoblà A més, el Vicus Ausonae tornà a ser seu episcopal i començà a aplegar còdexs musicals per a les celebracions litúrgiques Entre els volums que es conserven a l’Arxiu Capitular de Vic sobresurten un breviari segles XI-XII, dos tropers segle XI i segles XII-XIII i un processional segle XIII, que contenen una versió llatina del Cant de la Sibilla i diverses versions, entre les quals la més antiga de Catalunya…
secció àuria
Música
Proporció que ja es troba enunciada en el Timeu de Plató i apareix descrita en els Elements d’Euclides, el qual, en dividir un segment donat (ab) en dues parts desiguals, observà com la petita es comporta, amb relació a la més llarga, de la mateixa manera que la totalitat del segment amb relació a la primera (ac/cb = ab/ac).
El valor numèric dproporció s’expressa aritmèticament amb el número 1,618, i fou anomenada "divina proporció" pel teòleg i matemàtic Luca Pacioli en el seu tractat De divina proportione Venècia, 1509 L’expressió secció àuria nombre d’or prové de Leonardo da Vinci, que illustrà les figures geomètriques del tractat de Pacioli El nombre d’or apareix com una llei bàsica de la morfologia de la natura i constitueix la base de l’estructura figurativa del cos humà Des de l’Antiguitat fins al Renaixement els artistes i arquitectes se’n serviren per a expressar les correspondències harmòniques entre l’…
Léonin
Música
Compositor i poeta francès.
Vida Educat probablement a les escoles catedralícies de Notre-Dame de París, obtingué el títol de magister , és possible que primer en arts i després en teologia Al principi de la seva carrera serví com a canonge a la collegiata parisenca de Saint-Benoît, però cap al 1180 ja era canonge de Notre-Dame, lloc on romangué fins a esdevenir un dels seus canonges més vells Fos per l’origen de la seva família o pel seu talent, obtingué el favor del papa, el del rei de França i el d’un cardenal Com a poeta tingué prou importància perquè la seva obra més notable, la Historiae sacrae gestas ab…
Berenguer de Palou
Literatura catalana
Música
Trobador en llengua provençal.
Vida i obra Se li atribueixen nou composicions poètiques a part de quatre més d’atribució dubtosa, vuit de les quals porten música i es guarden a la Biblioteca Nacional de París En la composició no musicada S’ieu sabi’ aver guiardo Berenguer afirmà que serví lo coms Jaufres , identificat com a Gausfred III de Rosselló 1113-1164 Això desmenteix el que afirma la Vida del trobador, segons la qual la dama cantada per Berenguer de Palol fou Ermessenda d’Avinyó Cronològicament la dama ha de ser Maria de Peralada, documentada entre el 1176 i el 1201, muller de Bernat de…
, ,
Joan Guinjoan i Gispert
Joan Guinjoan i Gispert
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Obtingué el títol de professor de música pel Conservatori del Liceu 1952 L’any 1953 debutà com a concertista de piano a les sales del Centre de Lectura i Teatre Fortuny de Reus i al Teatre Metropol de Tarragona Aquest fou l’inici d’una sèrie de més de 250 concerts arreu d’Espanya, França i Alemanya, que culminà amb una estada a l’École Normale de Musique de París 1954-57, centre on estudià amb Charlotte Causeret i Jules Gentil Establert a París, es dedicà a la interpretació pianística fins el 1959, i combinà aquesta activitat amb la crítica d’art i l’ensenyament del castellà al Centre Latin…
,