Resultats de la cerca

A sis anys començà a tocar el piano, que estudià formalment poc més tard Pels volts del 1940 començà a treballar a Nova York, i fou pianista de la banda resident del Minton’s Playhouse, un dels locals més importants en el desenvolupament del bop També treballà en les orquestres de Lucky Millinder, Dizzy Gillespie i en el combo de Coleman Hawkins L’any 1944, la seva composició ’Round about Midnight fou gravada per l’orquestra de Cootie Williams Del 1947 al 1952 enregistrà una sèrie de discos per a la discogràfica Blue Note, amb moltes composicions pròpies, entre els quals…

Diana Ross, Florence Ballard, Mary Wilson i Barbara Martin es presentaren com The Supremes l’any 1960, tot i que el grup començà a ser congut un any després i sense Martin The Supremes aconseguiren cantar una mescla perfecta de pop i soul que els obrí les portes a les audiències blanques i de classe mitjana dels EUA, fins aleshores de difícil accés per a un conjunt afroamericà En la discogràfica Motown tingueren bons compositors que les feren famoses amb peces com Stop in the name of love , You can’t hurry love , Come see about me o Nothing but heartaches L’any 1967 la formació patí el…

Estudià piano a partir de sis anys, i posteriorment aprengué teoria amb un músic local, W Lewellyn Wilson A quinze anys, començà a treballar com a pianista a clubs de Baltimore i escriví la seva primera peça, un ragtime titulat Sounds of Africa més tard rebatejat amb el nom de Charleston Rag El 1915 s’associà amb Noble Sissle i junts compongueren cançons populars i musicals per a Broadway Tingueren gran èxit amb el musical Shuffle Along 1921, que tenia per estrella Josephine Baker Parallelament actuaven com a duo piano-veu Blake treballà també amb lletristes, com Andy Razaf, i escriví molts…

Estudià filosofia a la Cornell University 1953-57, composició a la Juilliard School amb V Persichetti 1958-61 i, més tard, amb L Berio i D Milhaud La seva trajectòria creativa està marcada pel jazz , la música de JS Bach i d’I Stravinsky i també els ritmes dels tambors africans, que descobrí a l’Institut d’Estudis Africans de la Universitat de Ghana Plasmà les seves idees en el llibre Writings about Music 1974 La seva primera obra fou It’s gonna rain 1965, per a cinta magnètica L’any 1966 formà un conjunt dedicat a tocar la seva música No fou fins el 1980 que escriví per a…

Estudià al Conservatori de Tallinn i a la Musikhochschule de Stuttgart El 1951 es traslladà a Canadà, i durant els següents deu anys exercí de professor de piano i teoria, organista, director, compositor i crític musical a Toronto i a Hamilton Durant aquest període evolucionà des d’un llenguatge estrictament tonal cap al dodecatonisme El 1957 aconseguí la nacionalitat canadenca Cap al 1960 abandonà el seu estil anterior i s’inclinà cap a l’experimentació amb mitjans audiovisuals i cap a la música electroacústica El 1962 organitzà a Toronto una nova sèrie de concerts titulats Men, Minds and…

Estudià amb F Kramer i el 1947 es traslladà als Estats Units per rebre lliçons de composició d’E Toch De retorn a Cuba 1948, continuà els estudis de composició i fou nomenat degà de l’Instituto de Música A Iglesias de la Universidad de Oriente de Santiago de Cuba 1953-59 L’any 1959 s’exilià a Los Angeles, on començà a ensenyar en diverses institucions Finalment s’establí a la Universitat de Northridge, i hi fundà un estudi de música electrònica El 1994 es retirà amb el títol de professor emèrit Parallelament, s’ha dedicat a la composició, ha fet conferències per Llatinoamèrica i Europa i ha…

Arrelat en el món del jazz , estudià becat al Berklee College of Music, i feu la primera gira amb l’orquestra de Lionel Hampton el 1951 Simultàniament començà a treballar com a arranjador independent, prestant els seus serveis a molts músics, entre els quals hi hagué Clifford Brown, Count Basie, Cannonball Adderley, Jay McShann, Dizzy Gillespie i d’altre El 1956 realitzà una gira com a trompetista en la big-band de Dizzy Gillespie, i enregistrà, a nom seu, This is how I feel about jazz L’any següent signà un contracte amb la discogràfica Mercury i la seva distribuïdora francesa Barclay, que…

Vida D’origen aristocràtic, es traslladà a Barcelona amb la seva família En quedar-se orfe, estigué sota la custòdia d’uns tutors i inicià la carrera de dret, que compaginà amb els de cant al Conservatori Municipal de Barcelona Havent rebut els consells d’H Darclée, el 1895 debutà al Gran Teatre del Liceu com a baix en Gli Ugonotti També actuà al Teatro Real de Madrid, Lisboa, París, Milà, Londres, Valparaíso Xile el 1897, Mèxic i l’Havana, on introduí l’òpera Juntament amb Enrico Caruso i Antonio Scotti eren coneguts com a Els Tres Mosqueters El 1901 debutà en la Metropolitan Opera House…

Vida Cursà harmonia, contrapunt i fuga amb M Roger al Conservatori de Música de Manresa Posteriorment, A Sardà l’introduí en el món de la composició, l’estudi de la qual amplià amb C Guinovart i J Soler Embrancat en una contínua recerca estilística, manté contactes freqüents amb altres compositors, com C Halffter, T Marco, JR Encinar, A García Abril, J Guinjoan, F Donatoni i L Nono Músic prolífic, amb un ampli corpus compositiu, ha esdevingut, a més, un dels artistes reconeguts dins del panorama musical català Ha rebut diversos guardons, com el Premi Reina Sofia en la seva VI edició, el XVII…

Vida Una de les primeres figures dins de l’anomenat renaixement musical anglès del final del segle XIX Fou organista al Trinity College de Cambridge del 1873 al 1892 i professor de composició al Royal College of Music entre el 1883 i el 1924 També dirigí l’orquestra d’aquest darrer centre És autor de deu òperes, algunes de les quals foren molt populars També escriví moltes obres per a cor i orquestra, com ara l’oratori Eden 1891 i un Rèquiem 1897 Stanford, però, trobà el seu mitjà d’expressió més personal en les formes més modestes, com ara les cançons de Songs of sea 1904, Songs of the Fleet…