Resultats de la cerca

Sovint de caràcter concertant finale concertato , sol caracteritzar-se per la intervenció de tots o quasi tots els personatges i, eventualment, del cor Tot i que pot constar de diverses seccions relativament contrastades, en general és de tempo ràpid i de caràcter clarament conclusiu En el segon i quart actes de Les noces de Fígaro de WA Mozart o en el primer acte d' El barber de Sevilla de G Rossini, es troben alguns dels millors exemples de finale

Tot i que en ocasions consistí únicament en música instrumental intermedio non apparente , el tipus més popular fou una escenificació de temes pastorals o mitològics a càrrec d’actors, cantants i ballarins intermedio apparente Sorgí al final del segle XV a la cort de Ferrara, i s’interpretava entre els actes d’obres d’autors clàssics -sobretot Plaute i Terenci- o contemporanis En l’àmbit cortesà del segle XVI, especialment en noces i altres celebracions, es representaren els intermedii més luxosos, combinant efectes escènics amb allegories mitològiques que afalaguessin els…

S’identifica amb l' intermedio italià, tot i mostrar una major presència coreogràfica Aparegué a França al segle XVI, vinculat a la tradició de les mascherate italianes i dels espectacles musicals i coreogràfics que amenitzaven els convits a la cort anomenats entremets A la segona meitat del segle XVII s’interpretaren intermèdes entre els cinc actes de les obres llatines, sobretot a París, i a partir del 1687 arribaren a tenir l’abast d’una òpera sencera Entre els autors d' intermèdes destaquen MA Charpentier, A Capra i GB Lulli

Així com els récits separaven el ballet en actes, les entrées separaven els actes en escenes El terme entrée també apareix al final del segle XVII en la suite instrumental per a designar una peça que imitava l’estil de les entrées de l' opéra-ballet o, com a sinònim d’obertura o preludi, per a designar la peça amb la qual començava entrada

Vida Hi ha diverses llacunes en la seva biografia No es coneix ni el lloc ni la data exacta del seu naixement Passà bona part de la seva vida a Cambridge, on es llicencià en música el 1536 Un any després començà a ensenyar al King’s College Allí feu amistat amb Richard Cox, el qual, quan esdevingué ardiaca de la catedral d’Ely 1541, el cridà perquè s’encarregués del magisteri de capella, plaça que Tye ocupà a partir del 1543 Doctorat a la Universitat de Cambridge 1545, el 1548 començà a impartir classes a la d’Oxford El 1558 Cox fou nomenat bisbe d’Ely, i Tye renovà el seu càrrec com a mestre…

N’havien estat precedents F Provenzale i A Scarlatti, en escriure la primera veritable opera buffa Il trionfo dell’onore , 1718 El desenvolupament de l' opera seria al segle XVIII segregà les escenes còmiques de la resta de l’obra i les confinà als entreactes Amb el nom d' intermezzi , aquestes escenes es convertiren en una mena d’obra còmica curta -dins d’una de seriosa, més llarga- que a poc a poc s’interpretà independentment La més famosa fou La serva padrona 1733, de GB Pergolesi, situada originalment entre els actes de la seva opera seria Il prigionier superbo i…

Els contrafacta responen a la necessitat de reemplaçar textos profans per religiosos en una mateixa melodia per tal de facilitar el cant dels fidels en actes litúrgics o, també, a la de canviar un text religiós per un altre, segons l’acte litúrgic a celebrar Així, nombrosos himnes, alleluies i antífones són contrafacta

També en aquesta època, el terme s’aplicava a l’òpera de caràcter còmic i durada breu que, a manera de divertiment, s’interpretava entre els actes d’una altra de més llarga i important o com a epíleg d’aquesta Al començament del segle XIX aquest terme designà una òpera igualment còmica i en un acte, però interpretada ja de manera completament autònoma

Aquestes representacions, pròpies del teatre espanyol dels segles XVII i XVIII mojiganga , tenien sovint acompanyament musical i incloïen cançons i danses També hi eren freqüents les disfresses d’animals Un dels autors més representatius que conrearen aquest gènere fou Pedro Calderón de la Barca Hi ha llocs d’Espanya i l’Amèrica del Sud on aquest terme també s’aplica a algunes danses i comparses relacionades amb escenes o ritus religiosos, i a determinades celebracions que tenen lloc en temps de carnaval

Intervingué en la revolta contra Espartero l’any 1842 General de l’exèrcit espanyol, fou una personalitat amb una gran cultura literària i musical Compongué una òpera en tres actes, inèdita, titulada El Guerrillero 1863, traduïda a l’italià per Angela Grassi Segons B Saldoni, el 3 de juny de 1863 se celebrà una soirée a Madrid a casa del general, que es dedicà a la interpretació d’algunes parts de l’esmentada òpera