Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
compàs
Música
Unitat mètrica, relativament gran, que n’agrupa d’altres de nivell inferior denominades temps de compàs o simplement temps.
Normalment s’anomena compàs binari el que agrupa dos temps, ternari el que n’agrupa tres, i així sucessivament Igualment, segons el nombre de divisions de cadascun dels seus temps, es parla de compàs simple, si cada temps està dividit en dues unitats de nivell inferior, o de compàs compost, si està dividit en tres Des del segle XVI, els compassos es representen gràficament fent servir ratlles verticals sobre tot el pentagrama, anomenades barres de compàs barra
sistema
Música
En una partitura, conjunt de pentagrames que s’interpreten alhora.
A les partitures d’instruments polifònics, com el piano o l’orgue per exemple, la barra divisòria de compàs travessa i agrupa els pentagrames corresponents a la mà dreta i a la mà esquerra formant un conjunt Així mateix, a les partitures generals d’orquestra, cor o grup de cambra, la barra divisòria s’estén verticalment abastant els pentagrames de tots els instruments o veus que sonen al mateix temps, per tal que sigui més fàcil copsar-ne visualment la simultaneïtat
lligadura
Música
Antic signe de notació musical que agrupa dues o més notes.
El seu significat entre els segles XII i XVI varia, segons que es tracti de notació neumàtica o quadrada, de notació modal o de notació mensural En el primer cas, l’únic que indica és un conjunt de notes que es canten sobre una síllaba, mentre que en els altres dos casos s’integra dins un sistema rítmic En la notació modal, el valor de les seves notes depèn de la seva combinació amb altres lligadures, dins del conjunt d' ordines que se succeeixen tot al llarg de la melodia En la notació mensural, totes i cadascuna de les notes que integren una lligadura tenen valors fixos predeterminats,…
clivis
Música
Neuma que agrupa dues notes, la segona més greu que la primera.
La forma lleugerament corba, que insinua la lleugeresa amb què s’han d’interpretar les notes, resulta de la unió de dos elements bàsics un accent agut i un altre de greu és per això que en algunes notacions sembla un accent circumflex
John Wainwright
Música
Organista i compositor anglès.
Estigué actiu a Stockport i Manchester, on fou nomenat organista de la Collegiate Church el 1767 Compongué nombroses obres religioses, que agrupà en el recull A collection of Psalm Tunes, Anthems, Hymns and Chants 1766 Almenys dos dels seus fills foren músics professionals Robert Wainwright 1748 - 1782, que substituí el seu pare com a organista a Manchester i que més tard es traslladà a Liverpool, on es distingí com a compositor de sonates per a teclat amb acompanyament, i el seu germà petit Richard Wainwright 1757 - 1825, que ocupà successivament els llocs vacants deixats per…
Corona Elisabeth Wilhelmine Schröter
Música
Cantant, actriu i compositora alemanya, coneguda com a Elisabeth Schmeling.
Filla primogènita de l’oboista Johann Friedrich Schröter i germana del pianista i compositor JS Schröter, estudià a Leipzig amb JA Hiller El 1776 es traslladà a Weimar, on la duquessa Anna Amàlia la nomenà cantant de cambra Es convertí ben aviat en l’admirada musa de JW Goethe, i interpretà els papers protagonistes de diverses obres teatrals de l’escriptor i dramaturg alemany, com ara el d’Ifigènia, d' Iphigenie auf Tauris 'Ifigènia a Tàuride', 1779, de Gluck També cantà en Die Fischerin 'La pescadora', 1782, obra de Goethe per a la qual compongué la música incidental Fou autora…
Aarre Merikanto
Música
Compositor i professor finlandès.
Nascut en el si d’una família de músics, el seu pare, Oskar, fou un destacat compositor Estudià composició amb E Melartin a l’Institut de Música de Hèlsinki, amb M Reger al Conservatori de Leipzig i amb S Vasilenko a Moscou Professor de l’Acadèmia Sibelius entre el 1936 i el 1958, la seva òpera Juha 1922 ha fet que se’l compari amb L Janácek La seva producció s’agrupa en tres etapes modernista 1921-33, nacional romàntica 1934-50 i una tercera 1951-58 que representà una simbiosi de totes dues El moment de màxima brillantor cal situar-lo, però, en la dècada dels anys vint…
instruments de fusta
Música
En la classificació convencional, grup d’instruments de vent de l’orquestra que comprèn la família de les flautes (flauta, flautí, etc.), la dels instruments de doble llengüeta (oboè, corn anglès, fagot, contrafagot, etc.) i la dels intruments de llengüeta senzilla (clarinet, saxòfon, etc.).
Amb els instruments de metall formen els dos grups amb els quals convencionalment es classifiquen els instruments de vent Aquesta classificació convencional dels instruments -anterior a classificacions més sistemàtiques com la de Hornbostel-Sachs classificació dels instruments , emprada de forma majoritària- agrupa els instruments segons les seves característiques tímbriques, d’agilitat o bé d’expressivitat i segons la seva funció habitual a l’orquestra És, doncs, una classificació útil en els estudis d’orquestració o de composició, però data d’una època en què els instruments eren…
regal
Música
En l’orgue, joc de llengüeta batent amb el ressonador molt escurçat.
Provinent de l’antic orgue de regalies, formà part també dels orgues portatius, portàtils o de taula Joc incorporat a l’orgue en la tessitura de 16', 8’ o 4', amb ressonador obert o semitapat i de sonoritat nasal, agre, molt timbrat i un pèl estrident, desenvolupà tota una gran varietat de formes i de sonoritats en l’orgueneria germànica dels segles XVI i XVII A Catalunya aparegué per primera vegada amb aquest nom en l’orgue que bastí Fra Antoni Llorenç a la Seu Vella de Lleida el 1624, desenvolupant-se, a l’estil teutònic, amb una gran proliferació tímbrica tal com indica la seva diversitat…
Johann Rudolf Zumsteeg
Música
Violoncel·lista, director i compositor alemany.
Estudià violoncel amb E Malterre i A Poli, i el 1781 assolí el càrrec de primer violoncellista de l’orquestra de la cort de Stuttgart El 1793 fou nomenat konzermeister d’aquesta institució, la qual inclinà cap al repertori germànic Fou un important compositor de lieder i balades -peces líriques de major extensió que els primers i que presenten canvis en el tempo i en les textures segons les necessitats d’un text més variat i complex-, obres que agrupà en compilacions com Die Gesänge aus de Shauspiel Die Räuber 'Les cançons de l’obra Els lladres', 1782, sobre textos del seu amic F…