Resultats de la cerca

Sovint s’utilitza, d’una manera poc precisa, com a sinònim de cop d' arc Els factors que, en cada arcada, influeixen directament en la qualitat del so són, entre d’altres el punt de la corda per on es passa l’arc, la pressió aplicada, la quantitat de cerres que frega la corda, el sector de l’arc que es faci servir -punta, centre o taló-, la rapidesa del moviment, l’extensió de l’arcada i la seva orientació o trajectòria

La tècnica oposada, en què es baten totes les cordes alhora, es coneix com a rasgueado Aquestes dues tècniques bàsiques s’utilitzaren alternativament en les obres dels guitarristes del Barroc, els quals desenvoluparen el puntejat en la guitarra de cinc ordres Fou considerat una derivació de la tècnica del llaüt, però a partir del segle XVIII es convertí en l’estil propi de la guitarra Aplicada als instruments d’arc, aquesta tècnica -amb les diferències lògiques derivades de la morfologia dels instruments- s’anomena pizzicato

Servia per a denominar els nous estils de música sorgits a la Itàlia de la primeria del segle XVII, especialment els relacionats amb la música dramàtica De fet, l' stile moderno era assimilat a la seconda prattica prima prattica/seconda prattica , de manera que és possible que tingués els seus orígens en els cercles de Ferrara que C Monteverdi freqüentà La seva característica essencial era el tractament més flexible i lliure de la música, la qual seguia el significat de les paraules El seu ús incidí en gèneres llavors naixents, com la cantata, l’òpera i l’oratori

S’inicià en el piano el 1939 amb Viola Thern El 1948 obtingué el diploma de direcció orquestral i prosseguí la seva formació amb Edwin Fischer Professor de piano a la Universitat de Wisconsin, EUA 1966-71, es distingí com un dels millors intèrprets de Mozart, Beethoven, Schubert i Haydn, dels quals enregistrà la integral de sonates per a piano Publicà  Mozart-Interpretation 1952, en collaboració amb la seva esposa Eva Halfar i, amb Jörg Demus, Die Klaviersonaten von L van Beethoven 1970 Compaginà les interpretacions en concerts, les gravacions i les classes magistrals arreu d’Europa Fou…

La composició segons aquest procediment fou una pràctica estesa a l’òpera italiana del segle XVIII, aplicada després a altres gèneres, dramàtics o no com obres sacres La seva motivació principal era el reaprofitament comercial de les àries i els fragments d’òpera més famosos, de procedència diversa En aquest procés els extractes eren arranjats segons els interessos tant de l’empresari com dels cantants i del director musical De vegades, el mateix director musical interposava àries de composició pròpia a les àries preses d’altres obres Compositors de la talla de GF Händel o A…

L’expressió ha estat aplicada amb significats diversos En sentit més estricte, fa referència al període de la història de la música europea comprès entre 1740/50 i 1820/30, sobretot amb compositors com F J Haydn, WA Mozart o L van Beethoven En un sentit més colloquial, la música clàssica s’oposa a altres corrents, com ara el jazz , el pop, el rock o la música popular categorització de la música L’expressió, a més, s’usa per a referir-se a una tendència estètica, present al llarg de la història no solament en la cultura europea, que identifica la bellesa artística amb el…

El terme referit a una entitat coral aparegué per primer cop el 1830 amb l’Orphéon de Paris, i es perpetuà en les entitats que seguiren el seu model La fórmula del liedertafel , però, fou anterior, ja que el de Berlín fou fundat el 1808 per Carl Friedrich Zelter 1758-1832 Foren els orfeons francesos els que definiren i imposaren el model de cant coral civil que s’estengué per Europa -a l’àrea germànica amb el männerchor , perquè el liedertafel practica el cant a cappella però en una formació de nombre reduït i té un caràcter més burgès que popular- El cant coral orfeònic d’arrel…

Es formà al Conservatori de Música de València, i alhora estudià magisteri i biologia a la universitat Assistí a diferents cursos de composició amb L Berio i I Xenakis Exercí de professor de composició al Conservatori de Saragossa fins el 1986, any que rebé una beca del Ministeri de Cultura i ingressà a l’Escola Normal de Música de París, on fou deixeble de Y Taïra També ha estudiat música electroacústica al laboratori Phonos de Barcelona i al Groupe de Recherches Musicales de Ràdio França El 1988 obtingué una beca de l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts a Roma, on treballà en un projecte…

Vida i obra Es tenen poques dades sobre la seva vida, però les biografies provençals li aplicaren la llegenda segons la qual estigué enamorat de Saurimonda, muller de Ramon de Castell-Rosselló el marit, gelós, el matà i donà el seu cor com a menja a la dama, la qual, en saber-ho, se suïcidà La llegenda Llegenda del cor menjat , que el convertí en prototip del màrtir d’amor , d’origen oriental, s’estengué per Europa al segle XII i fou aplicada també a altres poetes L’atribució a Guillem de Cabestany fou recordada per Petrarca als Triomfi , recollida per Boccaccio al Decameró i…

Bernard Balet, Jean Batigna, Lucien Droeller, Jean Paul Finkbeiner, Claude Ricou i Georges Van Gucht tocaven en l’Orquestra Municipal d’Estrasburg i en l’ORTF, les programacions de les quals els posaren en contacte amb la música del segle XX Aquest fet, juntament amb la influència de Pierre Boulez, els dugué a creure en la necessitat de crear un grup de percussió amb la voluntat d’afavorir l’establiment d’un repertori per a aquest tipus de formació, inexistent fins al moment Així nasqué el Grup Instrumental de Percussió, que posteriorment esdevingué Percussions d’Estrasburg Ràpidament…