Resultats de la cerca

Després d’estudiar diversos instruments, s’inicià professionalment com a cornetista cap al 1906, integrat en grups de Nova Orleans L’any 1914 s’installà a Los Angeles per unir-se a l’Original Creole Band, grup amb el qual actuà a Chicago i Nova York A partir del 1918 visqué a Chicago, treballant amb el seu propi grup, The Jazz Cardinals, i també integrat als grups de Doc Cook i Erskine Tate, entre d’altres El fet de no haver realitzat enregistraments fins el 1923, quan ja havia iniciat una certa decadència, fa difícil apreciar de manera plena el treball del qui fou un dels…

Fou un dels màxims representants de les innovacions en el camp de la música i la poesia al final del segle V i principi del IV aC Se li atribuí la incorporació de l’onzena corda a la kithara , afirmació que no s’ha pogut demostrar Se n’han conservat diverses composicions, com ara nomoi , ditirambes i himnes Entre els nomoi de Timoteu, el més notable és el titulat Els perses , aparegut en un papir del segle IV aC, en què parla de la batalla de Salamina i on es pot apreciar la riquesa lèxica d’aquest autor Fou un dels primers a introduir melodies no estròfiques en el ditirambe i a…

El 1939 fugí d’Alemanya amb la seva família, que era d’origen jueu, i s’installà a Anglaterra Estudià belles arts a Hornsey i a Har row Més tard treballà com a illustrador a l'"Evening Standard" de Londres, on destacà per les seves caricatures de músics i instruments, en les quals es pot apreciar la influència de Wilhelm Busch i Walter Trier Fou un músic autodidacte, que tocava sovint la tuba en orquestres no professionals L’any 1956 organitzà el primer Hoffnung Music Festival, per al qual encar regà moltes obres a compositors britànics contemporanis, com ara Malcolm Arnold o William Walton,…

A set anys començà la seva educació musical, que amplià més tard a Bayreuth, on estudià composició amb Johann Philipp Krieger Home de vasta cultura, estudià filosofia, medicina i lleis i viatjà incansablement per Alemanya i França Entre el 1684 i el 1690 fou el principal compositor de l’Òpera d’Hamburg, per a la qual escriví dotze òperes, avui malauradament perdudes quasi en la seva totalitat En els fragments que es conserven es pot apreciar un vigorós estil personal, típicament germànic en l’ús de l’ària estròfica i en el tractament rítmic i harmònic de la relació entre música i…

Entre el 1717 i el 1722 estudià a la seva ciutat natal i el 1723 fou alumne d’orgue de J Schmidt i HF Kehl Arribà a ser assistent del cantor de Gräfenroda i li succeí en el càrrec a partir del 1732 Conegué GF Händel i JS Bach, del qual copià algunes obres, que constitueixen una font important per a l’estudi de la música del compositor d’Eisenach Compongué preferentment música per a teclat, en l’estructura de la qual s’observa un allunyament de la rigorosa disciplina tècnica de Bach i un progressiu acostament a l’estil melòdic italià La seva collecció de suites titulada Certamen musicum està…

Estudià a Leipzig, probablement amb S Calvisius A partir del 1624 fou molt actiu al nord d’Alemanya i treballà com a kantor a Wesselburen, Itzehoe i Hamburg Fou un prolífic autor de música sacra i profana El seu repertori comprèn tots els gèneres i estils del seu temps i denota la influència de JH Schein En la composició de música religiosa seguí les idees de Michael Praetorius pel que fa als contrastos i la varietat de sonoritats Aquests trets estilístics poden apreciar-se en els concerts sacres i les passions, amb orquestracions flexibles i formes ben estructurades La seva…

La repetició de l’exposició fou normal al llarg del Classicisme, però caigué en desús en el Romanticisme, d’acord amb uns ideals estètics en els quals la repetició literal cada cop tenia menys cabuda Tanmateix, alguns dels desenvolupaments romàntics s’iniciaven amb la represa parcial del tema principal preservant-hi tant les característiques temàtiques i instrumentals com les tonals En aquest sentit, l’inici del desenvolupament no es distingia en res de la repetició de l’exposició de tal manera que el compositor aconseguia, amb aquest recurs, fusionar l’exposició amb el desenvolupament Tot i…

Estudià amb N Fago i L Leo a Nàpols El 1752 era mestre de capella del príncep de Bisignano, i en 1753-57, director del Conservatori del Bon Pastor a Palerm Entre el 1747 i el 1757 compongué intermezzi i opere buffe per als petits teatres de Nàpols, Roma i Palerm Posteriorment treballà al nord d’Itàlia i escriví òperes més elaborades i ambicioses per als teatres de Pisa, Venècia, Milà i Bolonya Destacà també com a professor de cant i tingué entre els seus alumnes el cèlebre castrat G Aprile Les obres conservades de Sciroli mostren un compositor correcte en la forma i la tècnica, però sense…

El 1643 fou nomenat organista de la cort de Carles I a Oxford i des del 1646 fins a la seva mort estigué al servei de la família Hatton Se sap que viatjà a Itàlia, tot i que no se n’ha pogut precisar la data Malgrat que durant la seva vida només pogué imprimir una obra, la cançó sacra Erit gloria Domini 1674, tota la seva producció manuscrita gaudí de l’estimació i l’admiració dels seus contemporanis A excepció d’algunes fantasies per a corda, de la música per a mascarades i de les cançons profanes en italià, la resta de les obres de Jeffreys és música religiosa amb textos en anglès i llatí…

Els primers temps, la part musical era molt escassa, i se solia definir el gènere com una comédie mêlée d’ariettes 'comèdia barrejada amb arietes', gènere en el qual es distingí l’actriu i compositora Marie-Justine Favart 1727-1772, amb el seu marit Charles-Simon Favart, veritables fundadors d’aquest espectacle i renovadors del teatret de l’Òpera Còmica, fundat el 1715 però que havia tancat per la rivalitat amb l’Òpera "gran" El gènere fou continuat per diversos compositors francesos que donaren cada cop més relleu a la música, com FAD Philidor i el való AM Grétry, que la feu evolucionar en…