Resultats de la cerca

Es formà a l’escolania de l’església de la Mercè de Barcelona, i més tard estudià piano amb Joan Quintana Aprengué a tocar el violoncel de forma autodidàctica i esdevingué professor d’aquest instrument al Conservatori de Música del Liceu i també professor de direcció orquestral del Gran Teatre del Liceu És autor de diverses obres religioses

Seguint la tradició familiar, de molt jove aprengué l’ofici de lutier amb el seu oncle Jacint Pinto i Iglesias Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1892 – Barcelona, 24 de gener de 1956 al taller de Casa Parramon —lutieria fundada per Ramon Parramon l’any 1897—, encara que mai hi treballà, i amb el seu pare Àngel Pinto i Iglesias Barcelona, 15 de novembre de 1893 – 21 de novembre de 1992, aprengué la gestió de la botiga Després de la compra per part d’Àngel Pinto de Casa Parramon 1962, Ramon Pinto assumí la direcció, mentre el seu germà, Josep Maria Barcelona, 19 de novembre de 1927 – 4 de…

Estudià al convent de San Francisco de Madrid i al conservatori d’aquesta mateixa ciutat, on aprengué a tocar el violí i el violoncel El 1859 fou nomenat mestre de capella del monestir d’El Escorial, on treballà en la catalogació dels manuscrits de la biblioteca Compongué obres religioses, entre les quals destaquen l’oratori Las siete palabras de Jesucristo , l’antífona titulada Tota pulchra i també tractats didàctics, com ara Método de solfeo i Curso de armonía , entre altres

S’inicià en la música amb el seu pare i Augustin Pierson, de qui aprengué orgue i piano El 1927 ingressà al Conservatori de París, on estudià harmonia, fuga, orgue i composició amb P Dukas i Jean Roger-Ducasse Tot i la seva curta carrera compositiva, esquinçada per la seva mort al front durant la Segona Guerra Mundial, Alain demostrà posseir un gran talent manifestat en una forta personalitat musical, no exempta d’influències provinents de compositors com C Debussy, E Satie o O Messiaen

Estudià medicina a Rio de Janeiro Aprengué música de forma autodidàctica i ben aviat començà a inclinar els seus interessos vers aquesta disciplina Participà activament en la vida musical de Rio i tingué diversos càrrecs i responsabilitats en diverses institucions musicals de caràcter diferent, tant locals com nacionals La seva activitat musicològica se centrà en la música dels segles XVIII i XIX al Brasil Són també notables les seves aportacions al coneixement del folklore del seu país Fou l’editor de la "Revista brasileira de cultura"

Aprengué piano i saxòfon, i a disset anys començà a treballar professionalment com a trompetista El 1943 entrà en l’orquestra d’Andy Kirk, i el 1945 reemplaçà Dizzy Gillespie en l’orquestra de Billy Eckstine Al final del 1946 deixà Eckstine, i durant els quatre últims anys de la seva vida feu una sèrie d’enregistraments amb els millors músics de bop , i fou un dels músics més importants de la primera època d’aquest gènere musical Originalment influenciat per Dizzy Gillespie, Navarro desenvolupà el seu propi estil, proper al del saxofonista Charlie Parker

Començà a tocar el piano a tres anys, mostrant un extraordinari talent A quinze anys aprengué a tocar la corneta de manera autodidàctica i s’apassionà per l’incipient jazz de Chicago En aquesta ciutat treballà amb el grup The Wolverines Més tard, installat a Nova York, actuà a les bandes de Frankie Trumbauer, Jean Goldkette i Paul Whiteman, entre d’altres El seu estil de corneta fou molt original i el convertí en el primer músic blanc admirat per músics negres Compongué per a piano, amb influències de l’impressionisme In a Mist

Es crià al Mississipí, bressol del blues , tocant un violí de fabricació casolana en orquestrines El 1920 emigrà a Chicago, aprengué a tocar la guitarra i, el 1927, enregistrà el seu primer disc L’èxit no li arribà fins al final dels anys trenta Durant els cinquanta actuà molt per Europa, incloent-hi Barcelona El seu estil, originat en la tradició, era evolutiu i fou un dels músics que actuaren de pont entre el blues rural i l’urbà És considerat un dels predecessors més directes del rock-and-roll

Aprengué el violí i el piano de manera autodidàctica, i treballà acompanyant pellícules mudes El 1934 formà amb Django Reinhardt el Quintette du Hot Club de France, amb el qual es donà a conèixer Durant la Segona Guerra Mundial treballà a Londres amb George Shearing Els anys seixanta la seva carrera experimentà un rellançament i actuà en importants festivals dels Estats Units Durant els setanta enregistrà tres discos amb Yehudi Menuhin S Grappelli fou un dels pioners de la utilització del violí en el jazz Amalgamà equilibradament la tradició clàssica del violí, el sentit rítmic del swing i…

De formació autodidàctica, aprengué a tocar el piano i compongué algunes cançons que tingueren anomenada a l’Uruguai i que músics professionals li escriviren, perquè Quijano no tenia els coneixements necessaris per a fer-ho Durant molt de temps se li atribuí l’autoria de l’himne de l’Uruguai, adoptat com a tal el 1845, l’autèntic compositor del qual fou Francisco José Debali Segons el musicòleg uruguaià L Ayestarán, Quijano és també autor d' El amante de Arlequín o Las estatuas vivas i Pastorella o la noche de Navidad , les partitures de les quals no s’han conservat