Resultats de la cerca

L’obra s’articulava seguint un fil narratiu que permetia enllaçar una alternada successió de cançons, romanços i villancets, presentats per diferents personatges que cantaven en les seves respectives llengües en arribar al final, l’ensalada era rubricada amb una cita temàtica treta del repertori litúrgic Les primeres definicions del terme procedeixen de la preceptiva hispànica del segle XVII Sebastián de Covarrubias 1611 i Juan Díaz Rengifo 1644 El model de l’ensalada renaixentista l’establí Mateu Fletxa el Vell, a València, durant el segon terç del segle XVI Els precedents ibèrics immediats…

Les primeres dades conegudes sobre aquest compositor són de cap al 1571, en què era al servei de la catedral de Chester com a mestre de capella No es té cap notícia sobre la seva procedència i formació A Chester mateix també treballà com a copista musical, segurament amb la finalitat de proveir de nou repertori la capella musical de la catedral L’any 1596 obtingué el grau de doctor per la Universitat de Cambridge Es coneixen algunes obres seves, entre les quals dos anthems , un ofici anglicà complet i un miserere instrumental

Pot anar sola o bé complementant el significat d’altres indicacions, com per exemple andante moderato , allegro moderato Probablement fou a França, a mitjan segle XVII i amb F Couperin, on es començà a usar el terme amb les formes modérément i modéré

Fins aproximadament el 1960, als Països Catalans, l’expressió "un o el jazz-band " feia referència a la bateria, atès que a partir de la dècada del 1920 s’associà aquest llavors nou instrument a la llegenda que apareixia pintada sobre la membrana anterior del bombo amb el nom de la banda seguit de " jazz-band "

D’aquesta manera, la densitat de notes de la variació resulta, molt aproximadament, el doble d’aquí el nom o el triple que la del tema Curiosament, JS Bach, que inclou aquesta mena de variació en algunes de les seves suites Partita núm 1 per a violí sol, Suites angleses , núm 1 i 6, etc, no la utilitzà en absolut en les Suites franceses

És una variant del schottisch El nom prové de la melodia Dancing in the Barn , al so de la qual començà a ballar-se Cap al 1920 fou recuperada, amb alguna variant

Etimologia i crítica del terme El terme ’barroc’ és polisèmic, i designa una determinada concepció de l’estil, una categoria estètica homònima, i un període en la història de l’estètica i la sensibilitat occidentals L’origen del mot ha creat una gran controvèrsia i diverses hipòtesis La primera sosté que el terme pot provenir de la paraula baroco , mot mnemotècnic referit a les premisses i la conclusió d’un sillogisme de lògica complicada i recargolada, el qual, al mateix temps, era usat per a adjectivar, en clau de burla, els erudits pedants de diverses universitats franceses pels seus…

Cas particular de ritme contrari , el seu ús fou característic de l’anomenat estil llombard, propi dels músics del nord d’Itàlia d’aproximadament mitjan segle XVIII, especialment els compositors i intèrprets de música per a cordes La seva notació podia incloure l’ús de figures reals, és a dir, que representessin el valor real de cada nota, o, més sovint, l’ús de figures iguals que, per conveni d’interpretació, calia tocar de forma desigual -unes més breus que les altres en la manera descrita- notes inégales

El seu pare fou el seu primer mestre de música El 1633 era organista a Jindrichuv Hradec, l’únic càrrec oficial que tingué al llarg de la seva vida Del conjunt de la seva obra, només s’ha conservat aproximadament una tercera part La seva música religiosa -amb textos en llengua vernacla i en llatí- comprèn misses, himnes i un magníficat En algunes de les seves composicions s’aprecien trets musicals provinents del folklore del seu país natal L’obra en estil italià més important de Michna és Sacra et litaniae 1654, en la qual usà entre quatre i sis veus solistes i dos cors amb una…

Estudià música a Buda amb Semann Començà la seva carrera el 1834 com a oboista, i posteriorment fou director de la banda del quart regiment d’artilleria austríac, amb la qual viatjà fent concerts per Alemanya El 1843 fundà la seva pròpia banda a Berlín i realitzà gires per Europa, Rússia i els EUA 1849, on compongué el seu famós vals Träume auf dem Ozean 'Somnis sobre l’oceà' El 1858 esdevingué mestre de capella de l’emperador Francesc Josep a Viena El 1864 fundà una orquestra a Munic que dissolgué el 1870 A partir de llavors treballà com a director convidat Com a compositor fou famós per les…