Resultats de la cerca

Estudià a Lausana i a Ginebra i inicià la seva carrera com a director assistent als teatres de Biel i Soleure Del 1963 al 1989 dirigí als teatres d’òpera de Zúric, Sankt-Gallen i Basilea Fou director artístic de l’Orquestra de Cambra de Lausana en 1973-85 i director convidat de l’Ensemble Orchestral de París en 1986-92 Dirigí en repetides ocasions a Alemanya, Àustria, França i Itàlia, i als Festivals d’Ais de Provença, Atenes i Stresa Del 1985 al 1997 actuà arreu d’Europa, els Estats Units i Àsia Corea del Sud i Japó al capdavant de l’Orquestra de la Suisse Romande, formació amb la qual…

Ansermet recollí la idea que des del 1891 s’havia anat formant a l’àrea francòfona de Suïssa, que creia en la necessitat de tenir una orquestra pròpia Gràcies a la seva tenacitat i a la cooperació d’altres prohoms de la societat suïssa, el 30 de novembre de 1918 l’Orquestra de la Suisse Romande debutà al Victoria Hall de Ginebra, en un concert que oferí obres de GF Händel, WA Mozart, A Benner, E Jaques-Dalcroze i N Rimskij-Korsakov Tant des de l’inici com posteriorment, amb els directors que hi han estat al capdavant -entre d’altres, Paul Klecki 1967-70, Wolfgang Sawallisch 1970-80, Horts…

Dels inicis al franquisme Capdavanter del moviment orfeonístic, contribuí a unificar les forces musicals catalanes El primer concert públic se celebrà el 1892 i fou organitzat per Antoni Nicolau i Parera  En els seus primers passos tingué una gran influència Felip Pedrell Inicialment consistia en un cor masculí més tard Joan Gay i Planella , Josep Maria Comella i Fàbrega i Francesc Pujol i Pons organitzaren una secció infantil, i Joan Gay i Emerenciana Wehrle fundaren la secció de dones 1896 Alhora fou organitzat l’ensenyament musical dels infants La creació de l’Orfeó Català fou un nou…