Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori Nacional de Santiago entre el 1899 i el 1908 i amplià els estudis a França i Espanya gràcies a una beca atorgada pel govern xilè De retorn al seu país, fou elegit membre de la Societat Folklòrica i inicià una àmplia trajectòria en diferents institucions musicals iberoamericanes i europees La seva obra musical fou determinada per l’adopció de les tècniques provinents de l’impressionisme combinades amb característiques pròpies de la música autòctona xilena

Des dels tres anys demostrà tenir dots excepcionals per al piano Es formà al seu país natal amb els professors Nise Obino i Lucia Branco, fins que, el 1957, el primer premi del Concurs Internacional de Rio de Janeiro li proporcionà una beca que el portà a Viena a perfeccionar els seus estudis amb Bruno Seidlhofer El 1964, a Londres, li fou atorgada la medalla Dinu Lipatti i aquell mateix any guanyà el Concurs Vianna da Motta de Lisboa El 1972 rebé el Premi Edison per l’enregistrament dels 24 Preludis de F Chopin D’altra banda, actuà sovint amb les grans orquestres nord-americanes…

El 1599 li fou atorgada una plaça com a organista i director de cor a la catedral de Winchester El 1613, amb motiu de la visita de Jaume I, s’augmentà el nombre de cantors a la catedral i Holmes es traslladà a aquesta ciutat amb dos dels seus alumnes per reforçar-ne el cor El 1621 li fou concedida una plaça fixa a la catedral de Salisbury com a organista i mestre de cor, càrrecs que ocupà fins a la seva mort Thomas, un dels seus tres fills, també tingué un cert renom com a organista i compositor Foren alumnes seus Adrian Batten, actiu a Winchester, i Edward Lowe, organista i…

Estudià amb Theodor Leschetizky i Joseph Labor i debutà a Viena el 1913 En començar la Primera Guerra Mundial, fou enviat al front rus i perdé el braç dret Tanmateix, es negà a abandonar el piano Desenvolupà un mètode especial per a la mà esquerra i n’encoratjà la composició d’obres específiques M Ravel escriví per a ell el Concert per a la mà esquerra , i R Strauss, Parergon zur Symphonia domestica i Panathenëuzug F Schmitt li dedicà les Variacions per a piano i orquestra sobre un tema de Beethoven i B Britten les Diversions and Theme , opus 21 També P Hindemith i EW Korngold li escriviren…

Fill d’ Andreu Claret i Casadessús  Fou deixeble de Joan Massià, Gonçal Comellas, Enric Casals i León Ara Collaborà amb Narciso Yepes i Maurice Gendron Ha estat guardonat en diversos concursos estrangers premi Tenuto de Brusselles i nacionals Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona Des del 1979 forma un duo amb el pianista Josep M Escribano Fou membre fundador del Quartet Ciutat de Barcelona i del Quartet Numen, i ha dirigit l’Orquestra Nacional d’Andorra, de la qual és concertino des del 1993 Uns quants anys després collaborà en la gira francesa dels Solistes de Tòquio Ha exercit una…

La primera notícia de la seva activitat musical és del 1649 en ocasió de la seva candidatura per al càrrec de mestre de capella de la seu de Saragossa, que no fou acceptada, essent atorgada la plaça a Diego de Pontac El 1653 obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral d’Osca i durant el seu sojorn en aquesta seu, on hagué d’exercir el seu càrrec amb notables estretors econòmiques, fou ordenat de sacerdot El 27 d’abril de 1657 fou nomenat mestre de capella de la seu metropolitana de València, una de les catedrals més ben nodrides musicalment Allí tingué com a deixeble…

Formada per uns seixanta músics de més de vint-i-dos països diferents, es reuneix tres o quatre cops l’any per a la realització d’una gran gira de concerts Els seus músics són especialistes en la interpretació històrica de la música del segle XVIII i el principi del XIX, i toquen amb instruments originals o, si més no, còpies d’instruments de l’època, amb vista a reproduir de la manera més fidel possible el so de les orquestres antigues El seu repertori recull la música de tot el segle XVIII, especialment les obres de JS Bach, J Haydn, WA Mozart, L van Beethoven, H Purcell o JPh Rameau, entre…

S'inicià en la construcció d’instruments d’arc de manera autodidàctica a l’edat de dotze anys En 1982-83 completà la formació a Cremona Itàlia El 1985 obrí taller a Barcelona, dedicat a la restauració i la construcció d’instruments, i també a la reproducció de violins antics, especialment Stradivari i Guarnieri Seleccionat el 1991 per a participar al I Concurs Internacional de la Ville de París, el 1994 es classificà en quart lloc a la VII Triennal A Stradivari de Cremona L’any 2003 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi en reconeixement al prestigi internacional assolit en el seu camp i a la…

El primer document referit a aquest compositor data del 1498, en què el jove Peñalosa fou acceptat com a cantor a la capella musical de Ferran el Catòlic L’any 1511 fou nomenat mestre de capella de l’infant Ferran d’Aragó El seu nom continuà en els registres de la casa reial d’Aragó fins el 1516 El seus serveis foren recompensats amb una canongia a la catedral de Sevilla, atorgada el 1517, que no arribà a ocupar i que fou la causa de diversos litigis amb el capítol Després de la mort de Ferran, marxà a Roma, on s’establí entre el 1517 i el 1525 De retorn a Sevilla, ocupà el…

Vida Es formà musicalment a la seu de València, a l’escolania de la qual ingressà com a infant cantor el 1700, on fou deixeble d’Antoni Teodor Ortells Mestre de capella i organista de la parròquia d’Algemesí el 1712, el 1717 obtingué el mateix càrrec a l’església major de Castelló L’any 1728 li fou atorgada pel seu mèrit extraordinari, sense oposició, la plaça de la seu metropolitana de València, d’on es jubilà el 1757 La seva extensa producció comprèn unes 400 obres, una quarta part pertanyen a la música litúrgica, i la resta, a la de romanç misses a vuit, deu i dotze veus amb…