Resultats de la cerca

El trinat , antigament gruppo , té diverses variants que caracteritzen la seva interpretació Aquestes n’afecten el començament, la durada i la finalització Així, el trinat pot començar amb la nota principal o amb l’auxiliar superior, i també anar precedit d’un altre ornament la seva durada pot reduir-se al començament de la nota o bé abastar tot el seu valor en aquest darrer cas, existeix la possibilitat d’afegir una resolució al trinat, és a dir, la combinació amb un altre ornament que enllaci amb la nota posterior Tots aquests diferents tipus de trinat s’indiquen…

Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises La nota principal és una nota real, i la nota auxiliar, per sinècdoque també anomenada brodadura, sol ser una nota estranya ex 1 S’anomena doble brodadura quan la veu intercala tant la 2a superior com la inferior ex 2 Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises

La manera més usual de trobar-lo és seguint la successió auxiliar superior-nota principal-auxiliar inferior, o bé en la forma de grupetto invertit auxiliar inferior-nota principal-auxiliar superior Els grupetti també es classifiquen en anteriors, quan s’interpreten abans de la nota principal, i posteriors, si ho fan després En el cas dels grupetti anteriors, el més freqüent és que comencin amb l’auxiliar corresponent en posició mètrica forta A partir dels compositors romàntics els grupetti anteriors s’interpreten abans de la…

En 1921-30 fou organista auxiliar a la catedral de Rochester Del 1930 al 1935 fou director de música a l’església de Sant Esteve, a Bournemouth, i des del 1932 fins a la seva mort exercí com a organista al Pavelló Municipal d’aquesta darrera ciutat Tingué una reputació considerable com a concertista d’orgue El seu catàleg és format bàsicament per peces per a orgue o cor, en un estil harmònic conservador però imaginatiu

Començà a estudiar orgue al Royal College of Music el 1899 Després de fer unes quantes feines a Londres, anà a la catedral de Lichfield com a organista auxiliar i, el 1919, al New College d’Oxford Del 1923 al 1953 fou professor d’orgue i harmonia al Royal College of Music RCM El 1933 fou nomenat organista de la St George’s Chapel de Windsor Rebé el títol de cavaller el 1954 Fou director d’estudis musicals a l’RCM des del 1956 fins al 1961, any en què es jubilà tant de l’RCM com del càrrec de Windsor Com a compositor de música d’església fou conservador i competent, i treballà…

Feu els estudis musicals al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, on fou deixeble de composició de Gabriel Balart, i en acabar-los fou guardonat amb el primer premi de contrapunt i fuga El 1889 fou nomenat professor de solfeig elemental en el mateix centre i el 1900, de solfeig superior, i més endavant també hi impartí les classes de composició, en qualitat de professor auxiliar Compongué motets, peces per a orquestra i música religiosa Entre les seves obres es poden esmentar Mar tranquilla , per a piano, les cançons Flor d’infantesa , Juleika i La fuga , dues misses de…

Estudià psicologia a la Universitat de Cornell, on es doctorà el 1933 Otto Kinkeldey, docent d’aquesta institució, fou qui desvetllà el seu interès per la musicologia Fou professor auxiliar de psicologia a la Universitat d’Illinois 1926-29, professor de musicologia a les universitats de Heidelberg 1928 i Munic 1929 i a l’Eastman School of Music de Rochester 1932 El seu treball s’orientà cap al terreny de la psicologia de la música i la musicologia, i s’especialitzà en la música del Renaixement També fou membre fundador de l’American Musicological Society, editor del "Journal of…

Vida Estudià música i piano al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona amb J Font i Buyé i Lluís Millet, el darrer dels quals li ensenyà harmonia i composició El 1897 ingressà a l’Orfeó Català, del qual aviat fou nomenat mestre auxiliar, després sotsdirector i finalment director, càrrec en què succeí a Lluís Millet i que mantingué fins a la seva mort També fou administrador general i bibliotecari d’aquesta institució i vicepresident de la Germanor d’Orfeons de Catalunya Fundà l’Associació dels Amics de la Música i en dirigí l’orquestra Fou mestre de capella auxiliar…

Es formà a l’Escolania de Montserrat amb el pare Jacint Boada Hi romangué fins a catorze anys, i se sap que assolí un gran domini en la interpretació de l’orgue amb només vuit anys A Barcelona estudià amb Antoni Oller i B Blanch Fou nomenat professor auxiliar del Liceu, i el 1863 marxà a París, on estudià cant amb Fontana Al seu retorn, actuà al Liceu i al Teatro Real de Madrid Inicià una brillant carrera per Europa, durant la qual actuà a Itàlia, Anglaterra i en diferents teatres de la Península Cantà tres temporades al teatre londinenc Drury Lane Des del 1886, un cop retirat,…

Estudià al monestir de Montserrat, segons B Saldoni, del 1826 al 1831 Després fou organista dels convents dels franciscans i dels trinitaris a Vilafranca del Penedès El 1838 apareix com a professor de solfeig al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona -llavors Liceo de Montesión- i des del 1847 fou auxiliar de Marià Obiols en les tasques de direcció de l’orquestra del recentment creat Gran Teatre del Liceu Alguns anys més tard consta com a membre del Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès, on, des de l’any 1854, fou director de l’ensenyament musical També hi ha constància…