Resultats de la cerca

Vida Ingressà a la catedral de Milà el 1402, on fou cantor, mestre de capella i, des del 1405, organista El 1407 deixà la catedral i entrà al servei de l’arquebisbe de Milà Pietro Filargo, a Pavia Aquest fou escollit antipapa pel juny del 1409 -Alexandre V- i Matteo el degué acompanyar a Bolonya, on fixà la seva residència A la mort d’Alexandre, ocorreguda pel maig del 1410, tal vegada passà al servei de Joan XXII L’any 1414 retornà a la catedral de Milà, on es jubilà per l’octubre del 1416 A part de cinc glòries i un agnusdei en estil motet Ave sancta mundi salus i de dues ballate…

En general, es tracta d’un seguit de danses interpretades per un flabiol i ballades per un grup de vuit bastoners amb un bastó curt a cada mà i cascavells a les cames Els vestits mantenen una fixació ritual, i els dansaires surten als carrers en festes assenyalades o per les caramelles de Pasqua Tenen punts de contacte amb diversos balls de bastons i d’espases d’arreu d’Europa

Cap al 1370 estigué al servei de la cort papal d’Avinyó Li han estat atribuïts dos tractats teòrics La seva contribució més important en aquest terreny és el Tractatus de diversis figuris , on es descriuen diverses formes noves de les notes i els seus significats rítmics De la seva producció com a compositor tan sols s’han conservat unes quantes obres profanes sis ballades i un rondeau a tres veus, en les quals utilitzà els complexos recursos de notació explicats en el seu tractat

És autor de ballables i d’uns 300 títols sardanístics Fou component de les cobles La Principal de Granollers, Pla-Pey, Catalònia i La Lira de Sant Celoni com a intèrpret de tible, flabiol o trombó Fou conegut en el sardanisme pel seu estil de composició engrescat, popular i efectista que li donà una àmplia popularitat en els aplecs i ballades, amb títols com Ara em toca a mi , Per tu, Vadó , L’aplec de Cardedeu o Anem a saltar , i obligades com La meva estimada Enèrgica , Els dos refilaires o Quatre valents En d’altres mostrà un estil més acurat que li feu merèixer importants…

El musicòleg Friedrich Ludwig feu servir per primera vegada aquest nom el 1924 Consisteix en la repetició periòdica d’estructures rítmiques i melòdiques gairebé sempre a la veu del tenor, encara que també es pot trobar a les altres El principi fou exposat per primer cop per Jean des Murs en el tractat Libellus cantus mensurabilis En aquesta obra es mostren els elements fonamentals i la diferència entre els dos models bàsics que el formen talea cèllula rítmica i color disseny melòdic La coincidència de talea i color pot donar-se, encara que no és necessària La isorítmia permeté la composició…

S’inicià en la música a la Fundació Escolar de Sant Josep de Cluny de Caldes de Malavella, i complementà els seus estudis de manera autodidàctica Fou pianista de l’orquestra popular Jadris Es destacà com a compositor de ballables, gènere que abandonà els anys quaranta en entrar al gènere sardanístic Ajudat inicialment per Pere Mercader, anà esdevenint l’autor més programat en les ballades de sardanes El seu estil, senzill i fortament influït pels ballables, especialment el pasdoble, feu que el sardanisme popular de l’època de la dictadura el convertís en un ídol Mas i Ros fou l’…

Les perdius, llibre de cançons , J Maiden, Eumo ed, Barcelona 1992 © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta forma es vincula a l’estrofa de la cançó medieval alemanya dels meistersänger meistersinger , tot i que aquests feien servir la paraula bar , d’etimologia incerta, no per a designar l’estrofa gesätz sinó tota la cançó Una estrofa es compon d’un cant inicial o aufgesang format per la repetició d’un peu o stollen i d’un cant final o abgesang que acostuma a ser més curt que el cant inicial però més llarg que un peu La barform es troba també, per exemple, en les ballades franceses dels…

Inicià els estudis de piano a tres anys i posteriorment continuà la seva formació a la High School of Performing Arts i també a la Mannes School of Music de Manhattan, on cursà composició i direcció d’orquestra amb C Bamberger Més endavant estudià de manera autodidàctica, amb lliçons puntuals de mestres com M Horszowski i A Balsam El 1967 actuà en el Festival de Música de Marlboro, juntament amb Rudolf Serkin, Alexander Schneider i Pau Casals Un any més tard debutà al Carnegie Hall El 1972 guanyà el Concurs Internacional de Piano de Leeds Alterna la interpretació com a solista i com a membre…

Vida Nascut a Bohèmia, de ben jove hagué de fugir amb la seva família, protestant, a Freiberg de Saxònia amb motiu de la guerra dels Trenta Anys Fou organista del comte Rudolf von Bünau al castell de Weesenstein, prop de Dresden També exercí aquest ofici a l’església de Sant Pere, a Freiberg 1635-39, i a l’església de Sant Joan de Zittau des del 1639 fins a la seva mort Fou, però, a Zittau on guanyà més renom, i allà escriví la major part de les seves obres És segurament el compositor més representatiu de la música eclesiàstica alemanya del segle XVII El seu corpus bàsic són les cartorze…

El seu nom deriva etimològicament del terme provençal ballada En un principi es tractà d’una cançó, dansable i de caràcter popular, amb refrany Ben aviat, però, es convertí en un gènere estrictament literari i musical molt elaborat Les seves primeres manifestacions apareixen de manera incipient dins el repertori líric trobadoresc Adam de la Halle fou un dels primers compositors que n’escriviren En les ballades monòdiques del francès Jeannot de l’Escurel és on s’aprecien per primer cop diferències respecte a la resta de formes de la chanson , però fou sobretot durant el període…