Resultats de la cerca

Des dels seus primers anys estigué vinculat al món de la cançó, i fou un error d’impremta en la publicació de la primera cançó que escriví, Marie from Sunny Italy 1907, amb música de M Nicholson, el que provocà la transformació del seu cognom de Baline a Berlin Compongué la banda sonora d’alguns dels films musicals més populars de Hollywood, com ara Top Hat M Sandrich 1935 o White Christmas M Curtiz 1954 Les seves partitures foren popularitzades per actors com Bing Crosby, Fred Astaire i Ginger Rogers, i algunes de les seves cançons el convertiren en un dels compositors americans més populars…

Berlín començà a destacar en el camp de la cultura quan els Hohenzollern, electors de Brandenburg, l’escolliren com a capital del principat 1415 Convertida en un important centre de la vida artística i literària alemanya, mantingué aquesta hegemonia cultural fins ben bé la primera meitat del segle XX Música religiosa Les primeres notícies sobre la música religiosa a Berlín daten del segle XV, però la ciutat prengué una embranzida determinant amb la Reforma protestant, que s’hi difongué cap al 1539 La capella de la cort dels prínceps electors Staatskapelle fou molt…

Cal cercar els seus orígens en un cor infantil destinat al servei religiós palatí fundat a mitjan segle XV, al qual Joaquim II de Brandenburg afegí una orquestra el 1545 Impulsada per Frederic I de Prússia, es consolidà com a orquestra reial Königlichen Kapelle Fou dissolta per Frederic Guillem I de Prússia, i recomposta pel seu successor Frederic II el Gran Fou també aquest darrer qui feu construir la Deutsche Staatsoper o Lindenoper 1741-43, actualment coneguda com a Oper unter den Linden i seu de l’orquestra i de l’Òpera de Berlín Amb Gaspare Spontini com a director general…

L’Escola de Berlín designa aquells compositors que, en algun moment, es vincularen musicalment a la figura de Frederic II de Prússia, sense que aquesta vinculació, però, impliqui necessàriament el fet d’haver de compartir característiques comunes Entre els seus integrants hi hagué JJ Quantz, F Benda, JG Graun i CPE Bach Tots ells compongueren moltes obres per a flauta travessera, sovint interpretades pel mateix monarca Algunes d’aquestes obres, sorgides en la cort berlinesa, avui dia formen part del repertori canònic dels flautistes, com ara el Solfeggi , recull d’exercicis i…

Després d’uns primers anys d’incertesa, el 1887 H Wolff es convertí en mànager de l’orquestra i contractà H von Bülow, considerat el millor director del moment i també el més modern, per tal que es posés al capdavant de la formació Bülow establí les bases d’un estil en la interpretació que ha caracteritzat la Filharmònica de Berlín al llarg de la seva història En aquesta època, H Levi, H Richter, F Mottl, J Brahms, E Grieg, G Mahler o R Strauss, entre d’altres, actuaren com a directors convidats El 1895 A Nikisch succeí von Bülow i es mantingué en el càrrec durant vint-i-set anys…

Compaginà els estudis de composició i cant amb els de musicologia a la Universitat de Berlín, amb H Kretzschmar i J Wolf, i a les de Marburg i Leipzig, amb H Riemann i A Schering Es doctorà el 1910, i després de la Primera Guerra Mundial feu un postdoctorat en musicologia a la Universitat de Halle 1919 Al llarg dels anys ocupà diferents càrrecs docents a les universitats de Halle 1919-22, Heidelberg 1925-27 i Berlín 1927-34 El 1934, amb l’adveniment del règim nazi, es veié obligat a deixar els seus càrrecs públics i retirar-se, però continuà treballant com a…

Estudià cant a Berlín i debutà el 1927 a l’Òpera d’Ulm Del 1928 al 1931 fou membre integrant de l’Òpera de Mannheim, i posteriorment ho fou de la Staatsoper de Berlín El 1935 debutà com a Ortrud Lohengrin al Covent Garden de Londres sota la direcció de T Beecham, i un any més tard ho feu a Bayreuth Tornà a Londres el 1937, on interpretà diversos papers wagnerians, abans de fer-ho a Roma el 1939 Després de la Segona Guerra Mundial actuà a l’Amèrica del Nord i del Sud, a més de presentar-se en diversos teatres europeus i en festivals com el de Salzburg Entre el 1949…

Debutà el 1915 a Halle i el 1923 passà a formar part de la companyia de la Staatsoper de Berlín, on fins el 1938 fou la primera soprano Tot i que estava especialitzada en el repertori germànic, sobretot en WA Mozart, R Wagner i R Strauss, també interpretà papers per a soprano dramàtica de G Verdi Desenvolupà una reeixida carrera internacional, i fou especialment apreciada als Estats Units El 1924 es presentà en els papers d’Isolda i Brunilde al Covent Garden de Londres, i fins el 1938 fou una de les intèrprets wagnerianes més destacades d’aquesta institució Entre el 1928 i el…

Provinent d’una família amb fortes inquietuds culturals, destacà com a pianista i violinista, i a set anys començà a compondre Estudià a la Universitat i a l’Escola Superior de Música de Berlín i el 1930 es doctorà en musicologia a Heidelberg Entre els seus mestres cal destacar H Eisler, C Sachs, H Besseler i P Hindemith Els seus estudis abraçaren un ampli ventall de temes, des de la música instrumental antiga fins a les tècniques compositives més modernes El 1933, arran de la pujada al poder d’A Hitler, es veié obligat a emigrar a Anglaterra, on romangué durant quinze anys El…

Estudià violí amb L Spohr i M Hauptmann a Kassel Després d’un període en què treballà a Riga, Sant Petersburg, París i Londres, s’establí a Berlín com a professor de composició Formà part dels cercles vinculats a la Nova Escola Alemanya i fou amic de F Liszt i Hans von Bülow A més del seu treball com a compositor -peces per a piano, lieder , òperes, etc-, desenvolupà una important activitat com a autor de llibres i escrits sobre temes de teoria i història de la música En destaquen Harmoniesystem 1860 i Die neue Harmonielehre im Streit mit der alten 'La nova doctrina harmònica…