Resultats de la cerca

Originària del Friül Friül-Venècia Júlia, s’estengué per tota la Itàlia septentrional La referència més antiga es troba en el recull de danses editat per P Phalèse Chorearum molliorum collectanea 1583, que conté L’arboscello , un ballo furlano en compàs binari simple Des del final del segle XVII i fins a la meitat del XVIII esdevingué una dansa cortesana francesa, elegant però amb connotacions lascives, amb un compàs diferent 6/8 o 6/4 que mantenia la típica reiteració motívica Es troben furlanes incloses, per exemple, en els ballets d’A Campra, JJ Mouret i JP Rameau, en els…

Deriva del signe del semicercle que indicava, en la música   mensural , el tempus imperfectus o binari tempus , per oposició al signe del cercle, que indicava el tempus perfectus o ternari El signe C equival a l’indicador mètric de 2/2 alla breve

Derivà de la paròdia que H Purcell i els seus contemporanis feren de la gavota Descente de Cybelle pertanyent a l’acte I de l’òpera Atys de GB Lulli Escrit normalment en compàs binari, les frases comencen i acaben a mig compàs com en les gavotes

Mancat d’un significat musical precís, per bé que, generalment, les badineries són en compàs binari i tempo ràpid, el terme fa referència més aviat al caràcter alegre i lleuger de la peça L’exemple més popular apareix a la segona suite per a orquestra BWV 1067 de JS Bach

Normalment s’anomena compàs binari el que agrupa dos temps, ternari el que n’agrupa tres, i així sucessivament Igualment, segons el nombre de divisions de cadascun dels seus temps, es parla de compàs simple, si cada temps està dividit en dues unitats de nivell inferior, o de compàs compost, si està dividit en tres Des del segle XVI, els compassos es representen gràficament fent servir ratlles verticals sobre tot el pentagrama, anomenades barres de compàs barra

Normalment és cantada, però també pot ser només instrumental El text de la cançó s’articula amb una quarteta seguida de quatre dècimes La música, en metre binari compost, es basa en patrons rítmics amb freqüents hemiòlies El tempo és moderat La mejorana s’acompanya d’un grup d’instruments autòctons com són la mejoranera petita guitarra de cinc cordes, també anomenada mejorana , la bocona i el socavón dos tipus de guitarra similars a la mejoranera però un xic més grans, i el rabel violí crioll de tres cordes

Adopta diversos estils en diferents parts del país, essent la més popular la samba de Rio de Janeiro, que es donà a conèixer els anys vint amb motiu de les festes del carnaval Els orígens de la samba cal cercar-los en la polca europea, les cançons portugueses, l’havanera cubana i la música dels indis i dels esclaus De compàs binari i ritme sincopat, la percussió hi té una gran importància, però també incorpora instruments com la flauta o la cavaquinha Un dels més importants compositors de samba ha estat el flautista Pixinguinha 1897-1973

El ruggiero es presenta sempre en quatre frases en mode major i habitualment en metre binari Sobre aquest baix estròfic es desenvoluparen una gran varietat de melodies discantus i progressions harmòniques El nom podria provenir de la primera paraula d’una de les estrofes de l' Orlando furioso de L Ariosto L’ús de l’expressió aria di Ruggiero per G Frescobaldi i d’altres suggereix l’origen vocal i el caràcter melòdic de l’esquema La seva primera aparició està continguda en el Tratado de glosas 1553 de Diego Ortiz, inclosa en la seva taula de tenors italians N’existeixen nombrosos…

Escrita en forma de rondó i amb influències africanes, deriva de la contradansa i l’havanera Gaudí de gran popularitat al final del segle XIX La música no era d’origen popular, sinó escrita per compositors com Miguel Failde, Raimundo Velenzuela o Antonio María Romeu No obstant això, les comparsas grups populars de músics i balladors principalment negres es feren seu el danzón per la gran acceptació que tingué La part musical era interpretada habitualment per un conjunt que incloïa una flauta o un clarinet, que tocaven passatges de gran agilitat en forma de variacions sobre un ritme …

Prové de la música dels cajun i també té les arrels en la música dels colons francòfons i, en menor proporció, en la música anglosaxona De fet, el zydeco és considerat el cajun que interpreten els negres La instrumentació bàsica és un acordió diatònic i una planxa de rentar metàllica que es percut amb culleretes o didals, a més de l’acompanyament de baix elèctric, violí i, de vegades, vents i teclats La llengua emprada és en general el francès És una música bàsicament per a ballar, a un ritme frenètic, binari i sincopat, derivat de la polca Entre els diversos artistes que han…