Resultats de la cerca

Es toca fregant la seva única corda amb un pal que sosté la mà dreta, mentre es fa sonar un sonall anomenat caxixi que sosté la mateixa mà Ocasionalment pot estar proveït d’un ressonador -mitja carbassa- que va lligat a la meitat inferior de l’arc És un instrument original de l’Àfrica i s’utilitza per a acompanyar la capoeira , dansa típica de Bahia

Fill d’un clarinetista i constructor d’instruments, rebé classes de L Maurício, G Giraudon, G von Madeweiss i G Wertheimer Durant l’any 1887 passà una curta temporada a Europa estudiant a Milà i al Conservatori de París amb Émile Durand De tornada al Brasil intentà fundar una orquestra simfònica regular, però no trobà prou suport Portà a terme una intensa activitat al seu país com a pianista i director Com a compositor és considerat el primer representant del nacionalisme musical brasiler i en les seves obres s’inspira en la música popular urbana brasilera Entre totes les seves…

Fou deixeble d’harmonia d’A Garritano al Conservatori de Porto Alegre El 1927 ingressà al Conservatori de Cincinnati, on estudià violí amb R Perutz i composició amb W Bakaleinikoff En les seves primeres obres, bàsicament cançons, petites peces per a piano i composicions per a conjunt de cambra, es fa palesa la presència de molts elements provinents del folklore brasiler Entre les obres d’aquest període destaca el quartet de corda Sambalelê Durant la dècada dels quaranta, entrà en contacte amb la Segona Escola de Viena i la seva obra realitzà un gir important Tot i que assimilà…

Estudià a l’Institut Nacional de Música de la seva ciutat natal El 1932 fou nomenat bibliotecari d’aquest centre, i el 1939 professor de folklore brasiler El 1934 fundà la "Revista Brasileira de Musica", i el 1943, el Centro de Pesquisas Folklóricas de l’Escola Nacional de Música Fou consultor de l’Organització d’Estats Americans a Washington El 1948 es traslladà a viure a París, on treballà, fins a la seva jubilació el 1965, com a especialista del programa musical de la UNESCO Fou l’encarregat dels cursos d’història de la música llatinoamericana de l’Institut d’Estudis Superiors…

Estudià música a Porto, amb N Ribas, i tornà al Brasil el 1871 El 1882 marxà cap a París per ampliar estudis amb A Thomas Fou vencedor del concurs que l’Estat convocà el 1889 per a establir l’himne brasiler el text era de Medeiros i Alburquerque Tot i això, el nou himne no fou adoptat oficialment, i es continuà emprant el que havia compost Silva el 1831 Els esforços de Miguez al capdavant de l’Institut Nacional de Música el convertiren en un dels millors centres brasilers Compongué diferents himnes patriòtics, l’òpera Saldunes i poemes simfònics, com Parisina , Oda a Victor Hugo…

El 1917 ingressà a l’Institut Nacional de Música, on estudià piano i teoria amb J Octaviano, i harmonia amb Federico Nascimento Posteriorment fou alumne de Francisco Braga Fou fundador del Conservatori Brasiler de Música el 1936 i de l’Acadèmia de Música el 1945 Entre les seves obres destaquen Trio brasileiro , opus 32, per a piano, violí i violoncel, Canção Sertaneja , opus 31, i la seva segona simfonia, inspirada en el poema O Caçador de Esmeraldas , d’O Bilac Compongué dues òperes, dues simfonies, cançons i peces per a piano El 1929, la seva Suite per a orquestra concursà al…

Descendent de família suïssa, inicià els seus estudis musicals a São Paulo i, alguns anys després, els continuà a Florència, on visqué prop de trenta anys El 1902 retornà al Brasil, on durant un període breu fou director de l’Institut Nacional de Música El 1906 renuncià al càrrec i es dedicà a fer classes particulars Des del 1911, després d’un altre viatge a Europa, s’establí definitivament a Rio de Janeiro La llarga estada a Europa pot explicar la poca implicació d’Oswald en el nacionalisme musical brasiler, corrent representat per AC Gomes, A Levy o Alberto Nepomuceno, entre d’…

Fou un dels precursors del nacionalisme musical al Brasil Després de rebre les primeres lliçons de música del seu pare, continuà la seva formació musical a Recife El 1888 viatjà a Europa, on estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, al Conservatori Stern de Berlín i al Conservatori de París, centre aquest darrer on estudià orgue amb A Guilmant Quan tornà al Brasil 1895, començà a impartir classes a l’Institut Nacional de Música, del qual arribà a ser director 1902 A partir del 1896 dirigí també la Societat de Concerts Populars La situació de la música brasilera en aquells anys era molt…

Estudià a l’Escola de Belas Artes de Pôrto Alegre, i a partir del 1924 a l’Instituto Nacional de Música de Rio de Janeiro Realitzà estudis de composició pel seu compte i s’inicià com a instrumentista en el Quarteto Henrique Oswald a Pôrto Alegre A Rio de Janeiro fundà la Rádio Nacional i l’Orquestra Brasileira de Radamés Gnattali Durant la seva joventut escriví molta música per a serials radiofònics, fet que li proporcionà una gran popularitat, i també feu arranjaments de melodies i danses populars El 1945 fundà, amb altres compositors, l’Académia Brasileira de Música És un dels màxims…

Vida Estudià teoria, piano, violoncel i clarinet amb el seu pare, Raúl, fins que aquest morí 1899 Llavors continuà els seus estudis amb B Niederberger i el 1907 ingressà a l’Institut Nacional de Música de Rio, on fou alumne de F Braga A partir del 1905 començà a recopilar cançons del nord del país, tasca que desenvolupà fins el 1912 Impressionat pel folklore brasiler, utilitzà el material obtingut per a les seves composicions Les primeres obres, però, estigueren influïdes per R Wagner, G Puccini, C Franck i, en general, pels compositors romàntics i impressionistes Es presentà…