Resultats de la cerca

Estudià llengües clàssiques al Dulwich College i al King College de Cambridge El 1934 formà part del departament de llibres impresos del Museu Britànic i el 1944 esdevingué responsable de la secció de música d’aquest centre Ocupà diferents càrrecs en nombroses institucions musicals, com la presidència del comitè executiu del British Institute of Recorded Sound des del 1951 i la de l’Associació de Biblioteques de Música 1955-59 La seva recerca destacà per la minuciositat i la perspicàcia, tot posant especial èmfasi en l’estudi textual i bibliogràfic Feu una important aportació a l’estudi de l’…

Era fill del violinista i director E Goossens Fou alumne de W Malsch al Royal College of Music En acabar els seus estudis, ingressà a l’Orquestra del Queen’s Hall 1914-24 i posteriorment fou membre d’altres formacions, com l’Orquestra del Covent Garden, la Royal Philharmonic Orchestra i l’Orquestra Filharmònica de Londres Revitalitzà l’ensenyament de l’oboè al Regne Unit i encarregà obres per a aquest instrument a alguns dels compositors britànics més famosos del seu temps, com A Bax, A Bliss, EB Britten i R Vaughan Williams Fou professor de la Royal Academy of Music i del Royal College of…

Fou deixeble d’Arnold Rosé a Viena i, més tard, de Carl Flesch a Berlín, de qui posteriorment fou assistent Abandonà Berlín arran de l’arribada dels nazis al poder i es traslladà a Londres Des del 1944 fins al 1958 fou professor de la Guildhall School, i posteriorment, del Conservatori de Berna Intèrpret de música de cambra molt reconegut, fou un dels membres del Kölner Trio, al costat de Heinz Schröter i Gaspar Cassadó substituït, a la seva mort, per Siegfried Palm Enregistrà molts discos, principalment música de cambra de romàntics alemanys, com F Schubert i R Schumann, i també música del…

Bryan Ferry veu i teclats, Brian Eno sintetitzadors i Andy Mackay saxo foren el nucli inicial de la formació, als quals s’afegiren més tard Paul Thompson bateria i Phil Manzanera guitarra La fórmula que els feu únics era la barreja del pop britànic i el soul americà aportada per Ferry i les ganes d’experimentar d’Eno, a més d’una estètica kitsch i una gran influència del pop art Eno només enregistrà dos discos amb el grup, però foren un model per a moltes altres formacions i per al glam-rock Convertit en líder únic de Roxy Music, Ferry l’orientà cap al soul - pop i la música disco,…

Estudià a la Universitat d’Hamburg i a la Universitat Friedrich Wilhelm de Berlín Deixeble de F Schreker a la Hochschule für Musik de Berlín 192225, en aquest centre guanyà el Premi Mendelssohn per la seva Passacaglia , per a orquestra Director de l’Òpera de Darmstadt 1927-29, es dedicà intensament a la direcció i estigué durant un any al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad i treballà a la Städtische Oper de Berlín Considerat pels nazis un artista degenerat, el 1935 emigrà a la Gran Bretanya i el 1947, any en què obtingué la nacionalitat britànica, dirigí l’orquestra de l’Òpera…

Vida Passà la seva infantesa a Baiona i aviat mostrà unes aptituds especials per a la música Estudià piano a Barcelona amb Frank Marshall abans de traslladar-se a París per fer estudis d’arquitectura i també de música amb Lazare Lévy a la Schola Cantorum Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, en la qual participà com a membre de l’exèrcit britànic, viatjà a Roma, on romangué dos anys seguint els ensenyaments d’A Casella El 1947 s’installà definitivament a París, ciutat on fundà el grup Zodiaque, format per compositors partidaris de la llibertat artística en contra dels esquemes establerts,…

Educat a la Berkhamstead School, el 1941 entrà a formar part de la plantilla del Daily Telegraph  a Manchester, publicació de la qual fou el crític musical a partir del 1950, editor 1960-86 i crític musical adjunt 1986-2005, càrrec que també ocupà a  The Sunday Telegraph 1989-2005  La seva recerca se centrà en la vida i les institucions musicals del nord d’Anglaterra, i en les seves obres mostrà una gran habilitat per a combinar l’erudició amb l’agilitat narrativa d’un periodista El seu llibre més important és The Hallé Tradition 1960, una investigació molt ben documentada per a commemorar el…

Estudià violí al Conservatori de Leipzig i a la Royal Academy of Music de Londres A dinou anys començà a tocar la viola animat per A Mackenzie, professor a la Royal Academy of Music, i aviat esdevingué un concertista de fama internacional El 1901 fou nomenat professor d’aquest instrument en aquell mateix centre Compositors com W Walton i RV Williams li dedicaren algunes obres El 1937 abandonà la carrera de solista per tal de dedicar-se exclusivament a la docència, activitat interrompuda només per concerts ocasionals Feu l’última aparició pública quan tenia vuitanta-set anys Tertis desenvolupà…

Estudià cant amb N Allin i debutà el 1941 amb la Carl Rosa Company com a Comte d’Almaviva d' El barber de Sevilla Després de la Segona Guerra Mundial amplià la seva formació a Londres i el 1947 cantà al cor de The Rape of Lucretia , de B Britten, a Glyndebourne i al Covent Garden de Londres, teatre aquest darrer on posteriorment també encarnà el paper titular de Peter Grimes Entre el 1948 i el 1974 interpretà al Festival de Glyndebourne diversos papers d’òperes de WA Mozart, ChW Gluck i I Stravinsky, entre d’altres El 1954 estrenà al Covent Garden Troilus i Cressida , de W Walton, i el 1965…

Inicià els estudis musicals a la Royal Academy of Music de Londres, on es formà com a violinista Fins el 1964 tocà el violí en diverses formacions orquestrals i el 1962 començà els estudis de cant amb B Boyce i C Bizoni S’especialitzà en el repertori barroc i contemporani Destacà en diverses edicions del Festival de Glyndebourne i el 1983 debutà al Covent Garden de Londres, on interpretà alguns papers mozartians El mateix any cantà a la Metropolitan Opera House de Nova York en Così fan tutte i el 1985 participà en el Festival de Salzburg amb Moses und Aron , d’A Schönberg, sota la direcció de…